La història de Montjuïc és paral·lela a la de Barcelona. De vegades, fins i tot l’ha precedida: abans de la fundació de Bàrcino, la muntanya va acollir poblats ibers que, més tard, es van convertir en la colònia romana que va donar origen a la nostra ciutat. Ja en aquella època, com en períodes posteriors, Montjuïc es va dedicar a l’activitat agrícola; durant l’època medieval, les ermites i les capelles aixecades entre els camps i els conreus li van atorgar la condició de muntanya sagrada, i, al segle XVII, la seva situació estratègica va promoure la construcció d’una fortificació al cim, antecedent del castell que durant dos-cents anys va vigilar el pla de Barcelona per sufocar possibles revoltes. Testimoni privilegiat de l’evolució de la ciutat, Montjuïc va proveir-la de pedra per construir edificis tan remarcables com ara el Parlament, l’Ajuntament, el Palau de la Generalitat, la Sagrada Família o els blocs de l’Eixample.La relació entre Montjuïc i Barcelona, però, va més enllà d’aquests usos. Ahir, com avui, Montjuïc és un dels llocs d’esbarjo preferits dels barcelonins, amb passeigs i jardins des dels quals es pot admirar una panoràmica impressionant de la ciutat. La urbanització impulsada per l’Exposició Internacional del 1929 i la recuperació d’alguns paratges amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 han convertit Montjuïc en un parc únic en què tots podem gaudir de la natura, de l’esport i de la cultura. Una muntanya màgica.
La història de Montjuïc és paral·lela a la de Barcelona. De vegades, fins i tot l’ha precedida: abans de la fundació de Bàrcino, la muntanya va acollir poblats ibers que, més tard, es van convertir en la colònia romana que va donar origen a la nostra ciutat. Ja en aquella època, com en períodes posteriors, Montjuïc es va dedicar a l’activitat agrícola; durant l’època medieval, les ermites i les capelles aixecades entre els camps i els conreus li van atorgar la condició de muntanya sagrada, i, al segle XVII, la seva situació estratègica va promoure la construcció d’una fortificació al cim, antecedent del castell que durant dos-cents anys va vigilar el pla de Barcelona per sufocar possibles revoltes. Testimoni privilegiat de l’evolució de la ciutat, Montjuïc va proveir-la de pedra per construir edificis tan remarcables com ara el Parlament, l’Ajuntament, el Palau de la Generalitat, la Sagrada Família o els blocs de l’Eixample.La relació entre Montjuïc i Barcelona, però, va més enllà d’aquests usos. Ahir, com avui, Montjuïc és un dels llocs d’esbarjo preferits dels barcelonins, amb passeigs i jardins des dels quals es pot admirar una panoràmica impressionant de la ciutat. La urbanització impulsada per l’Exposició Internacional del 1929 i la recuperació d’alguns paratges amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 han convertit Montjuïc en un parc únic en què tots podem gaudir de la natura, de l’esport i de la cultura. Una muntanya màgica.