El 1857, quan ja s’havia començat a urbanitzar, la Bordeta va passar a ser un dels quatre barris del municipi independent de Sants; cinc anys abans hi va haver un moviment segregacionista local que no va arribar a reeixir. Des d’aleshores, el barri va créixer sense parar. I no tan sols quant a indústries i habitatges; també pel que fa a vida social. Vers el 1860, la màxima celebració era una festa de primavera, a l’abril, d’origen clarament rural, en el transcurs de la qual es penjava d’una anella una corda amb un gat i un ànec lligats que els genets havien de matar d’una garrotada. Una dècada més tard, en canvi, ja van aparèixer manifestacions culturals pròpies del mon urbà. Parlem de la Societat Coral La Floresta, que va néixer el 1878 al cafè de Cal Manel, al carrer dels Jocs Florals. O del Casinet, fundat el 1889 i seu de la Lliga Regionalista fins que va tancar, el 1928.
La gran fàbrica tèxtil de Can Batlló, inaugurada el 1880, va marcar el desenvolupament del barri. Moltes famílies treballadores van deixar el camp per la indústria, en què van destacar també el Molí de la Bordeta, la pelleria Gatius, la Cooperativa Vidriera, la Companyia Fabril d’Olis Vegetals, els tallers de la Hispano-Suïssa d’Automòbils i la fàbrica de motos OSSA, després Citroën. Amb Sants i Hostafrancs, la Bordeta va esdevenir un dels nuclis fabrils més importants de Barcelona, a la qual va quedar annexionada el 1897. La inauguració, el 1912, de l’estació de tren de Magòria va incrementar l’activitat del barri. I el 10 de juny de 1926 l’obertura del tram Catalunya-Bordeta del metro transversal va dur un nou transport al barri.
Després de la guerra, només el Club Ciclista Catalunya i el Club de Futbol Bordeta mantenien activitat al barri. És cert que hi havia també la Fundació García Fossas, una entitat benèfica, llegat d’un conegut empresari oliaire de Sants, però no generava vida social. Això sí, posseïa una col·lecció magnífica de pintura i escultura (Benlliure, Mir, Zurbarán, Romero de Torres, Rusiñol, Urgell i Casas, entre altres) que poca gent coneixia i que ja no existeix com a tal. La creació de la parròquia de Sant Medir, el 1948, i el tarannà progressista del seu rector, mossèn Amadeu Oller, van revitalitzar el barri.
Durant els anys seixanta, el desenvolupisme de la Barcelona franquista va transformar la Bordeta. Moltes de les cases baixes típiques es van enderrocar i van deixar pas a nous blocs de pisos, sobretot al llarg del carrer principal. I a l’oest de Can Batlló, al carrer de Badal, l’obertura del primer cinturó o ronda del Mig va esventrar la part meridional del barri. Aquesta via ràpida, ideada al principi de segle per l’urbanista Léon Jaussely, es va concretar en un pla aprovat el 1968. En dues dates significatives (18 de juliol de 1971 i 19 de març de 1972), l’alcalde Porcioles va inaugurar l’scalextric de la plaça d'Ildefons Cerdà i el tram d’autopista urbana entre la Zona Franca i el carrer de Balmes. Al conjunt de Sants l’obra li va costar l’expropiació de 837 habitatges i 165 indústries i comerços.
L’incipient moviment veïnal s’hi va oposar. I malgrat que, l’abril del 1975, l’Associació de Veïns Badal, Brasil, Bordeta va guanyar una demanda contra el cinturó davant el Tribunal Suprem, el mal ja estava fet. No obstant això, en els darrers trenta anys els veïns de la Bordeta han guanyat altres batalles que han humanitzat el barri. La primera de totes va ser la plaça de la Farga, inaugurada el 1956, i les últimes, la placeta de la Pelleria, la cobertura parcial de la ronda del Mig i la construcció d’un centre d’assistència primària.
La reforma de la Gran Via entre les places d’Espanya i d'Ildefons Cerdà es va començar a plantejar l’any 1994 a partir de la necessitat de construir un segon túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat. Feta aquesta obra, necessària per augmentar la freqüència de pas d’uns trens amb vocació de metro cap al Baix Llobregat, es va renovar, també, la superfície de la Gran Via. El resultat va ser una via més humana, un bulevard ampli que ja no separa tant la Font de la Guatlla i la part nord de la Zona Franca, d’Hostafrancs i la Bordeta. A més, el 1997 es va inaugurar una nova estació dels Ferrocarrils, Magòria - La Campana, que amb la integració tarifària corresponent va acostar el metro a aquesta part de la ciutat.
La urbanització de la plaça d'Ildefons Cerdà i els seus entorns, el cobriment de les vies de tren i la nova estació de metro de Mercat Nou, entre altres, han contribuït també a millorar la qualitat de vida.
Però, sens dubte, l’operació que canviarà totalment la fesomia de la Bordeta és la transformació de Can Batlló. Una àmplia zona de 170.000 metres quadrats s'està reordenant per deixar pas a un autèntic pulmó verd amb parcs, equipaments (que inclouran la conservació de la nau principal de l’antiga fàbrica tèxtil), nous vials i habitatges. Pisos que, d’una banda, salvaran, en la mesura del que sigui possible, la façana ja construïda de la carretera de la Bordeta i, de l’altra, donaran vida al triangle Badal-Parcerisa i a la Gran Via entre Mossèn Amadeu Oller i la plaça d'Ildefons Cerdà.
