Història de Sants-Badal
El barri de Sants-Badal era, en origen, l'extrem més occidental de Sants, però n'ha estat força deslligat durant molts anys. Per la banda de ponent ha tingut, des de sempre, una relació intensa amb el veí barri de Collblanc, ja al terme de l'Hospitalet de Llobregat, amb el qual la Riera Blanca —de menys de 20 metres d'amplada en molts trams, però amb les voreres pertanyents a un i altre municipi— estableix una frontera molt més virtual que real. Per la banda de llevant, en canvi, el pas a cel obert de la ronda del Mig va ser, al llarg de dècades, una barrera feixuga per a les comunicacions amb Sants, fet que va afavorir el desenvolupament de dinàmiques diferenciades a banda i banda del gran eix viari.
La consideració autònoma del barri respecte del de Sants respon, entre altres raons, a aquesta evolució històrica, tot i que avui, afortunadament, la cobertura de la ronda del Mig, ja completada, ha suposat l'eliminació d'aquella barrera. La cobertura ha permès, alhora, guanyar un gran espai longitudinal per al lleure de la ciutadania, i ha representat una millora important de la qualitat de vida urbana per al veïnat més immediat i també per a qui resideix als dos barris que la Ronda, avui, ja no separa sinó que articula. La part inferior de Sants-Badal s'organitza al voltant de la plaça de l'Olivereta. La localització de diversos equipaments en aquest entorn el configura, ja avui, com a pol aglutinador de la vida del barri, amb bones potencialitats per augmentar aquestes funcions.
