“He vist moltes propostes als consells de barri que després es traslladen al dia a dia de la ciutadania. Per exemple, la creació de camins escolars a Sants, el procés de transformació de carrers a prioritat invertida o la lluita contra els fitons”, explica en Joan Manuel V. Parisi, un històric de la participació ciutadana al barri de Sants-Badal.
En Joan Manuel té 64 anys, és veí de Sants de tota la vida i està involucrat en el món associatiu des dels 16. Assisteix als consells de barri des del 2007, quan recorda que es va celebrar el primer. “Hi assisteixo per compromís personal amb el que és la governança de la ciutat i, en aquest cas, del barri”, explicita.
Ariadna Ros Mas, coordinadora dels barris de la zona centre del Districte de Sants-Montjuïc, destaca aquesta connexió entre els temes dels consells i el dia a dia dels veïns i veïnes: “El tancament del CAP Carreras Candi, l’obertura de l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la Marina durant l’agost o l’anunci de retirada de l’autobús 91 al barri de la Bordeta són temes que el veïnat va viure molt malament, i s’han parlat llarg i extens als consells. La demanda de conservar la línia 91 va fructificar i no ha desaparegut”, apunta la coordinadora.
Reptes i propostes de millora
Arran de la covid-19, els consells també s’han hagut d’adaptar a la virtualitat: ara es realitzen digitalment a través del Decidim.Barcelona, plataforma que permet registrar comentaris o preguntes i seguir el consell en línia.
Als consells de barri participen fonamentalment persones a títol individual. L’Ariadna reconeix que un dels reptes és aconseguir que les entitats del barri també s’hi interessin: “Les entitats veïnals hi participen, però els moviments socials, culturals o de festes majors només hi vénen esporàdicament”. Segurament perquè els temes que es tracten en aquestes sessions acostumen a centrar-se en l’espai públic, l’urbanisme i la infraestructura.
Ros pensa que una de les maneres d’ampliar la participació als consells seria “fer més oberta la convocatòria i no sempre posar el tema ‘pedra’ en l’ordre dia, però poques vegades a la gent li interessa alguna cosa més que la pedra. I costa capgirar la dinàmica”, reconeix.
“A mi del que es parla em sembla bé”, replica Parisi, que detecta altres aspectes a millorar. “A vegades les intervencions són d’oposició sistemàtica. La gent s’estanca en la cultura de la crítica”, diu amb certa tristesa.
Incorporant la perspectiva de gènere
L’Ariadna posa sobre la taula la igualtat de gènere en els consells de barri: “tenim molta més presència masculina. Les vicepresidències són majoritàriament masculines”, diu, tot i que ja s’estan produint canvis, com en el cas del Poble-sec.
El 18 de novembre es va fer el relleu de la vicepresidència d’aquest Consell de Barri, que va entomar Susana Crespo Abad. Aquesta veïna de 54 anys és a la direcció de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i està molt implicada en programes de joves al barri. Des dels 12 anys que participa en associacions, quan va començar com a girl scout. “Sempre m’ha agradat el moviment associatiu”.
La Susana està emocionada amb el nou càrrec. “Assisteix molta gent al consell, la majoria per queixar-se del que li toca de prop, de vegades fins i tot per debatre. M’agrada veure com la gent es preocupa pel bé comú”.