L’alta demanda d’habitatge a Barcelona, sobretot a preus assequibles, i la baixa oferta han fet que la ciutat hagi apostat, en els últims anys, per altres models amb l’objectiu de crear més pisos, més barats, més sostenibles i més accessibles a la ciutadania.
Un d’aquests models és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, també conegut com a cohabitatge, que es va fer realitat a Barcelona el 2018 amb la finalització de l’edifici La Borda, als terrenys de Can Batlló (al barri de la Bordeta).
Ara, en total, hi ha 19 projectes de cohabitatge, tant acabats com en construcció. Estan repartits pels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc (que és el que n’acull més), Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
El cohabitatge ofereix pisos més flexibles, eficients, democràtics i participatius i és una molt bona opció per optar a un habitatge a un preu molt més raonable. Per explicar com funciona aquest model i per conèixer amb detall tots els projectes, l’exposició itinerant de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) fa parada a l’Espai Cooperatiu Bloc 4 de Can Batlló (carrer de la Constitució, 19). Es pot visitar fins a finals de juliol, de dilluns a divendres, de 9 a 18 h.
Les característiques principals del cohabitatge
El tret diferencial del cohabitatge respecte al model tradicional comença ja en la creació del projecte, el qual està impulsat per les sòcies de la cooperativa i garanteix una organització democràtica, participativa i transparent.
L’edifici és de propietat col·lectiva i l’accés a l’habitatge es fa a través d’un dret d’ús, fets que eviten l’especulació.
Un cop l’edifici ja està acabat i habitat, la convivència es basa en la vida comunitària i el suport mutu i alguns projectes fomenten el retorn social destinant locals a iniciatives del barri.