Un dels grans centres de l’oci nocturn barceloní del segle passat, El Molino, tornarà a fer girar les aspes ben aviat, un cop s’hagi resolt el concurs públic que s’acaba de convocar per tal de donar a l’equipament un ús nou i convertir-lo en centre de creació musical. Durant un termini de vint dies hàbils, es podran presentar propostes per a la gestió de l’equipament.
L’Ajuntament de Barcelona va adquirir el local de la mítica sala del carrer de Vila i Vilà el juliol de l’any 2021 per 6,2 milions d’euros, després que la sala hagués passat problemes econòmics greus i hagués sortit a la venda. La compra del local pretenia preservar un espai que forma part de la història de la ciutat i que durant molts anys va oferir un espai d’humor i llibertat i en l’ambient opressiu i gris de la Dictadura.
Des que l’Ajuntament va adquirir la sala, s’ha utilitzat, per exemple, en la programació del Grec 2022 Festival de Barcelona, que el va convertir en eix d’una proposta escènica amb espectacles transgressors, en línia amb la història de la sala, titulada Molinex.
Ara, però, i segons especifiquen les bases del concurs que s’acaben de fer públiques, El Molino esdevindrà, en l’etapa que aviat començarà, un espai dedicat a tots els estils musicals, amb èmfasi especial en les músiques populars i, especialment, la cançó d’autor, el jazz, el flamenc, les músiques d’arrel, tant les tradicionals com les de format més urbà o la rumba catalana. L’espai, que hauria d’incloure també una proposta gastronòmica, hauria de funcionar com a centre de suport al teixit musical i a la creació de la ciutat i com a aparador per als i les artistes que s’hi dediquen.
La concessió, per un període de quatre anys, haurà de tenir un model de gestió que ofereixi usos alternatius, de manera que es pugui treure el màxim partit de l’espai en tots els horaris. L’espai haurà de treballar amb xarxa amb la resta d’espais i iniciatives musicals i culturals de la ciutat (des de sales o fàbriques de creació, fins a programes com Barcelona Districte Cultural) i també relacionar-se de manera directa amb festivals i programacions de la ciutat com ara Barnasants, el Festival Internacional de Jazz, Ciutat Flamenco, El Dorado o el Festival de Blues, entre altres. Finalment, l’espai s’ha de relacionar també amb altres espais musicals del Paral·lel com Paral·lel 62, la Sala Apolo i el Centre Cultural Albareda, per tal de disposar d’un discurs propi i coherent, complementari al d’altres sales.
El Molino va néixer l’any 1898, amb el nom de la Pajarera Catalana, una denominació que l’any 1910 canviaria per la de Petit Moulin Rouge i, després de la Guerra Civil i amb una dictadura que no admetia noms en idiomes diferents del castellà, El Molino.
Convertit en refugi per al cabaret i la revista, a l’edifici giren les aspes des de l’any 1929, quan les hi va instal·lar l’arquitecte Joan Alemany Juvé, però el negoci va deixar de funcionar l’any 1997. Va tenir breument uns propietaris russos fins que se’n va fer càrrec l’empresa Ociopuro, que va fer la reforma actual de la sala, inclosa la façana, modernitzada amb una gran pantalla de leds de colors.
Entre els artistes que han donat vida a la sala hi ha des de la Bella Dorita a artistes com Merche Mar, Lita Claver “La Maña”, Escamillo o Susana Egea, mites de la revista que protagonitzaven uns espectacles en els quals la música, el teatre de proximitat, la màgia i la picardia eren els grans protagonistes.
Si voleu saber les condicions del concurs per a la futura gestió d’El Molino, consulteu les bases en aquest enllaç.