Els vincles audaços és una novel·la on la realitat sociopolítica més recent dialoga amb el convuls període de l’obrerisme i el pistolerisme d’entre 1917 i 1923. S’hi recorren uns lligams –en l’amistat, en l’amor, en el treball, en la lluita– que sovint «són intangibles, abstractes, immaterials, però els seus fonaments són corporals, concrets, s’han de poder palpar». Per una banda, entre unes amistats que entrecreuen vida i militància en una ciutat enfangada per la precarietat, el racisme o l’especulació, però també dignificada pel 15M, el 8 de març o l’1 d’octubre. Per l’altra, i amb la memòria com a baula, emergeix la trajectòria d’en Francesc Comas i Pagès, en Paronas, el jove vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Peiró i de Seguí, que protagonitzà amb altres milers d’anònims «els anys del somni revolucionari dels humils», en una ciutat esqueixada per la lluita de classes, les epidèmies o la carestia. «Tan deslligats estaven, però, uns temps dels altres?».
Ivan Miró i Acedo (Barcelona, 1975) és sociòleg i fundador de La Ciutat Invisible. Inicià la seva militància en les lluites autònomes i anticapitalistes de la dècada de 1990, als centres socials okupats del barri de Sants i al moviment assembleari de la UAB.
Més tard, s’implicà en diferents onades de mobilitzacions socials, en la creació d’organitzacions comunitàries i en el cooperativisme autogestionari, essent actualment membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de l’Impuls Cooperatiu de Sants. Coordinador del ‘Postgrau d’ESS – Estudis Cooperatius’ (XES-UPF), ha publicat –en solitari o en companyia– llibres com L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (2020), Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana (2018), Cultura Cooperativa a Barcelona (2018), L’Economia Social i Solidària a Barcelona (2016), Joan Rovira i Marquès. El cooperativisme obrer i col·lectivista (2014), Les cooperatives obreres de Sants: autogestió proletària en un barri de Barcelona (2010), De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials a la Barcelona metropolitana (2007) o Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat (2001). El 2015 publicà la seva primera novel·la, La revolta que viurem, respecte de la qual Els vincles audaços en prossegueix alguna de les trames i personatges, tot i que es poden llegir de manera independent.