La Taula d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc ha arrencat amb una sessió que ha comptat amb la participació d’entitats que treballen en àmbits com la preservació del medi ambient, l’economia social i solidària, la sobirania energètica, la sobirania alimentària, la pacificació de l’espai públic o la mobilitat sostenible. A aquests col·lectius s’hi han sumat també centres escolars, associacions veïnals, empreses, fundacions i diversos equipaments i institucions del districte compromesos amb el futur dels barris, de la ciutat i del planeta que es deixaran a les generacions futures.
La sessió ha començat amb la presentació d’una diagnosi climàtica al voltant dels efectes que pot tenir el canvi climàtic a Sants-Montjuïc. D’acord amb l’estudi, si no s’actua al llarg dels propers anys, la temperatura mitjana al districte pot augmentar uns 2,85 graus. El nombre de dies tòrrids a l’any arribaria als 50 i les nits tropicals, al voltant de les 145, cap al 2100. Per aquelles mateixes dates, es calcula que les precipitacions poden caure un 22,81% respecte a les actuals. L’estudi presentat recull també dades de la qualitat de l’aire, el consum energètic i els efectes que pot tenir el canvi climàtic sobre els col·lectius més vulnerables.
Seguidament, s’han presentat els principals eixos i accions de la Mesura de govern d’emergència climàtica que es va aprovar al Consell Plenari del passat mes de juliol de 2020 i que proposa canvis en el model urbà, en la mobilitat i infraestructures, en el model d’energia, de consum i de residus, d’alimentació i de model cultural i educatiu.
Per tal de materialitzar en accions els objectius de la Taula, s’ha acordat també la creació de sis grups de treball oberts a les entitats participants i a la ciutadania, que al llarg dels propers mesos es reuniran periòdicament per avançar en qüestions com la transversalització de la sostenibilitat a l’oferta educativa i lúdica del districte, l’emergència climàtica a nivell educatiu, l’espai públic pacificat i la mobilitat sostenible, les comunitats locals energètiques, la prevenció de residus i una recollida selectiva millor, i els horts comunitaris i la sobirania alimentària.
