Sense cap mena de dubte, el Park Güell és el principal reclam internacional per a turistes i visitants del districte de Gràcia. Milers de persones el visiten cada dia i es deixen sorprendre pel seu encant i la seva història. El Park Güell, després de més de cent anys de la seva construcció, ha estat testimoni passiu de moltes transformacions als barris del seu voltant que han anat deixant grans vestigis d’aquesta història i que avui aniràs descobrint al llarg d’aquesta ruta.Abans de començar, però, vet aquí una breu descripció del territori que trepitjaràs. Es tracta de la suma de tres grans barris: Vallcarca i els Penitents a l’oest del Park Güell, el Coll al nord i la Salut al sud.El barri de la Salut té un origen agrícola que es remunta a la segona meitat del segle XIX, amb masies força importants com ara Ca l’Alegre de Dalt (avui dia desapareguda), Can Tusquets, Can Xipreret i Can Muntaner. Aquestes masies —i posteriorment, l’església de Nostra Senyora de la Salut— van atreure bona part de la burgesia barcelonina, que va escollir l’indret per edificar-hi les seves cases d’estiueig i d’aquesta manera fugir de les epidèmies que patia la ciutat de Barcelona. Algunes de les personalitats més il·lustres que han viscut en aquest barri han estat el filòleg Pompeu Fabra i el poeta Joan Maragall.Un cop passem el bosc del Park Güell, entrem al barri del Coll. De seguida hi veiem l’església de Nostra Senyora del Coll, del segle XI, en un dels turonets vora la serra de Collserola. Els senyors feudals acostumaven a anar a caçar porcs senglars en aquesta zona, just abans que fos ocupada pels bandolers que s’amagaven a les coves Cimany (més tard, mines de ferro). El desenvolupament urbanístic més gran del barri correspon als anys seixanta, gràcies al creixement de l’editorial La Bruguera. Aquesta important editorial donava feina a molts veïns i alhora omplia d’il·lusió la canalla del moment, que trobava gran part dels seus personatges de còmic en unes historietes d’humor plenes de costumisme satíric. L’altre parc d’aquest barri —que també es visita en aquesta ruta— és el de la Creueta del Coll, una antiga pedrera que ofereix un espai verd als veïns d’una zona molt atapeïda de cases. De baixada, travessant el viaducte de Vallcarca, arribem a un dels barris amb més altitud de tota la ciutat i amb un pendent molt pronunciat: Vallcarca i els Penitents. El veïnat de Penitents es va originar el 1902 amb la urbanització dels terrenys de la casa senyorial de Can Gomis, on actualment hi ha el Parc Sanitari Pere Virgili. El nom de Penitents prové de les reunions que molts fidels van fer durant anys en un convent que, més endavant, va ser adquirit per mossèn Jacint Verdaguer per un breu període de temps i que posteriorment es va esfondrar. La zona de Vallcarca, entre els turons del Putxet i el Coll, estava regada per les aigües de la seva riera, que dona nom a una de les principals vies de comunicació que travessa Gràcia, l’avinguda de Vallcarca. Amb els canvis urbanístics soferts durant els darrers anys, un dels edificis més significatius de l’avinguda, el meublé la Casita Blanca, ha acabat desapareixent. Durant la postguerra civil espanyola, el meublé va ser l’objectiu dels assalts d’un famós maqui, que s’amagava al barri del Carmel, anomenat Josep Lluís Facerias. Aquesta famosa casa de cites, sempre present en la memòria dels seus veïns, és homenatjada actualment amb un enorme grafit d’art urbà pintat a la paret mitgera del solar que va ocupar en el passat.La ruta, que es pot fer en tots dos sentits, comença a la plaça de Rovira i Trias i acaba a l’església de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets.
Sense cap mena de dubte, el Park Güell és el principal reclam internacional per a turistes i visitants del districte de Gràcia. Milers de persones el visiten cada dia i es deixen sorprendre pel seu encant i la seva història. El Park Güell, després de més de cent anys de la seva construcció, ha estat testimoni passiu de moltes transformacions als barris del seu voltant que han anat deixant grans vestigis d’aquesta història i que avui aniràs descobrint al llarg d’aquesta ruta.Abans de començar, però, vet aquí una breu descripció del territori que trepitjaràs. Es tracta de la suma de tres grans barris: Vallcarca i els Penitents a l’oest del Park Güell, el Coll al nord i la Salut al sud.El barri de la Salut té un origen agrícola que es remunta a la segona meitat del segle XIX, amb masies força importants com ara Ca l’Alegre de Dalt (avui dia desapareguda), Can Tusquets, Can Xipreret i Can Muntaner. Aquestes masies —i posteriorment, l’església de Nostra Senyora de la Salut— van atreure bona part de la burgesia barcelonina, que va escollir l’indret per edificar-hi les seves cases d’estiueig i d’aquesta manera fugir de les epidèmies que patia la ciutat de Barcelona. Algunes de les personalitats més il·lustres que han viscut en aquest barri han estat el filòleg Pompeu Fabra i el poeta Joan Maragall.Un cop passem el bosc del Park Güell, entrem al barri del Coll. De seguida hi veiem l’església de Nostra Senyora del Coll, del segle XI, en un dels turonets vora la serra de Collserola. Els senyors feudals acostumaven a anar a caçar porcs senglars en aquesta zona, just abans que fos ocupada pels bandolers que s’amagaven a les coves Cimany (més tard, mines de ferro). El desenvolupament urbanístic més gran del barri correspon als anys seixanta, gràcies al creixement de l’editorial La Bruguera. Aquesta important editorial donava feina a molts veïns i alhora omplia d’il·lusió la canalla del moment, que trobava gran part dels seus personatges de còmic en unes historietes d’humor plenes de costumisme satíric. L’altre parc d’aquest barri —que també es visita en aquesta ruta— és el de la Creueta del Coll, una antiga pedrera que ofereix un espai verd als veïns d’una zona molt atapeïda de cases. De baixada, travessant el viaducte de Vallcarca, arribem a un dels barris amb més altitud de tota la ciutat i amb un pendent molt pronunciat: Vallcarca i els Penitents. El veïnat de Penitents es va originar el 1902 amb la urbanització dels terrenys de la casa senyorial de Can Gomis, on actualment hi ha el Parc Sanitari Pere Virgili. El nom de Penitents prové de les reunions que molts fidels van fer durant anys en un convent que, més endavant, va ser adquirit per mossèn Jacint Verdaguer per un breu període de temps i que posteriorment es va esfondrar. La zona de Vallcarca, entre els turons del Putxet i el Coll, estava regada per les aigües de la seva riera, que dona nom a una de les principals vies de comunicació que travessa Gràcia, l’avinguda de Vallcarca. Amb els canvis urbanístics soferts durant els darrers anys, un dels edificis més significatius de l’avinguda, el meublé la Casita Blanca, ha acabat desapareixent. Durant la postguerra civil espanyola, el meublé va ser l’objectiu dels assalts d’un famós maqui, que s’amagava al barri del Carmel, anomenat Josep Lluís Facerias. Aquesta famosa casa de cites, sempre present en la memòria dels seus veïns, és homenatjada actualment amb un enorme grafit d’art urbà pintat a la paret mitgera del solar que va ocupar en el passat.La ruta, que es pot fer en tots dos sentits, comença a la plaça de Rovira i Trias i acaba a l’església de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets.