Sarrià - Sant Gervasi

Del llibre que Lluís Domènech i Montaner no va escriure

Lluís Domènech i Montaner, un dels grans referents del moviment modernista i del catala­nisme polític al tombant del segle xx, va desenvolupar una intensa tasca de recerca del patri­moni artístic. A fi de documentar-se sobre les arrels de l’arquitectura catalana, des del 1900 fins al 1906 va fer nombroses expedicions científiques pels racons més amagats del país, que havien de culminar amb la redacció de la primera història de l’art romànic a Cata­lunya. Malauradament , per raons polítiques, professionals i personals, l’obra va quedar inconclusa. Aquest quadern revisita, a tall de pelegrinatge artístic, alguns dels indrets més emble­màtics que l’arquitecte va recórrer en les seves campanyes pel Pirineu i recull també la transcripció d’una part de la seva introducció històrica sobre el romànic, un text fragmen­tari i inacabat, però també programàtic-que, juntament amb centenars de fitxes, dibuixos, plànols i fotografies dels monuments estudiats, ha perviscut com un vestigi del llibre que no va arribar a escriure.

Història d’un Gaudí ocult. L’estendard de l’Orfeó Feliuà

L’estendard de l’Orfeó Feliuà és una obra única, de singular bellesa, que fou creada a principis del segle xx com a insígnia d’un dels cors de la població de Sant Feliu de Codines. Si en l’àmbit de les arts decoratives establir l’autoria dels objectes acostuma a ser difícil, la vida atzarosa d’aquest artefacte ho feu del tot impossible durant dècades, perquè quedà arraconat i no s’arribà a utilitzar mai. La plaqueta metàl·lica del revers de l’ensenya, amb la marca de la casa Hoyos, Esteva i Cia., ha estat clau a l’hora de determinar que es tractava d’una peça original d’Antoni Gaudí, autor que hi deixa la seva empremta artística dotant-la d’un ric llenguatge simbòlic, unes formes de base orgànica, una gran diversitat de materials i una dimensió corpòria sorprenent, amb volums capriciosos. Aquest llibre recompon el procés creatiu de l’obra -des de la concepció i el disseny de l’arqui­tecte, fins a l’execució formal al taller del seu col·laborador habitual, Claudi Hoyos-, desxifra el significat dels símbols gaudinians i, amb la col·laboració de Francesc Garriga, explica el complex itinerari històric de l’únic deis quatre estendards dissenyats per Antoni Gaudí que ha perdurat en el temps.

Teresa-M. Sala és professora titular d’història de l’art de la Universitat de Barcelona i directora de GRACMON.

Lluís Domènech i Girbau és doctor en arquitectura per l’ETSAB i president de la Fundació de Lluís Domènech i Montaner.

Xavier Jové és graduat en Ciències Empresarials per la Universitat de Girona, investigador independent.

Francesc Garriga és gerent del Patronat del Museu Municipal Can Xifreda i vicepresident de l’Associació Amics del Museu de Sant Feliu de Codines.