D’ençà del dilluns 21 de desembre la façana de l’immoble del número 9 de carrer de Calvet llueix una placa que l’Ajuntament de Barcelona dedica a l’escriptor Manuel de Pedrolo. És la casa barcelonina on va viure el prolífic autor, nascut a l’Aranyó (Segarra) el 1918. El 26 de juny passat va fer trenta anys de la seva mort.
La instal·lació de la placa es va acordar a la Ponència del Nomenclàtor el passat mes de setembre del 2020, sol·licitada per la Comissària de l’Any Pedrolo i Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco.
A l’acte de descoberta de la placa hi han assistit el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats; el regidor del districte de Sarrià–Sant Gervasi, Albert Batlle; la comissària de l’Any Pedrolo i membre de la Junta del Patronat de la fundació, Anna Maria Villalonga, i Joaquim Carbó, escriptor i amic de l’homenatjat. També s’han realitzat lectures d’alguns fragments de l’obra de Pedrolo, amb la veu d’ Antoni Munné-Jordà, amic de Manuel de Pedrolo, i d’ Anna Moreno-Bedmar, membre de la junta del patronat de la Fundació de Manuel Pedrolo.
Joan Subirats ha volgut destacar, parafrasejant a la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, que “en l’edifici del carrer Calvet 9 s’hi ha escrit, almenys, la meitat de la literatura catalana del segle XX”. Així mateix ha volgut aprofitar la commemoració per anunciar que “Barcelona acollirà l’any que ve un nou festival literari. El 2021 tindrà lloc la primera edició del Festival de Novel·la de Ciència Ficció i Fantasia”. Els detalls del festival es faran públics al voltant del mes de febrer, però Subirats ha avançat que “el comissari serà Ricard Ruiz Garzón, autor d’una quinzena de llibres; columnista i crític literari, i professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i al Màster d’Edició de la UPF”.
La presència de la placa commemorativa a Manuel de Pedrolo vol materialitzar sobre un punt concret de la geografia de la ciutat la seva presència en el mapa literari que respon a la importància d’una obra literària extensa i prolífica, que va abastar múltiples gèneres i a la qual caldria afegir la seva tasca de traductor, vessant fonamental a l’hora d’apropar a la llengua catalana un gran nombre de clàssics contemporanis.
Des de Barcelona Ciutat de la Literatura s’ha impulsat el mapa literari que és a l’hora un material imprès i una guia mitjançant la qual promoure i difondre el patrimoni literari de la ciutat. Directament vinculat al mapa i als escriptors i escriptores que hi figuren, es vol estendre pel conjunt dels indrets identificats un seguit de plaques commemoratives que identifiquen punts de la ciutat amb escriptors i escriptores, ja sigui per constituir espais físics on van viure o on van treballar. També es preveu la presència de panots de terra que vincularan indrets geogràfics de la ciutat amb fragments d’obres literàries en les quals aquests indrets es converteixen en escenaris i espais narratius.
Al llarg de la seva trajectòria literària, Manuel de Pedrolo va escriure poesia, teatre, narrativa i contes. La seva obra més coneguda, i un dels llibres més venuts de la literatura catalana, és Mecanoscrit del segon origen, una història de ciència-ficció portada a la televisió i al cinema, d’un èxit tan extraordinari que hi ha qui diu que fins i tot va eclipsar moltes altres grans novel·les seves, entre les quals podem citar títols com Joc brut, Totes les bèsties de càrrega o l’obra de teatre Homes i no. L’autor també va destacar com a traductor i com a director de la mítica col·lecció de novel·la negra Cua de Palla.