Hi va haver un temps en què la gent mirava el cel amb por pels bombardejos de l’aviació franquista durant la Guerra Civil. La ciutat de Barcelona va ser sovint colpejada per la destrucció de les bombes aèries. Com moltes altres ciutats els llocs més segurs en aquells moments per evitar les bombes van sers els refugis antiaeris. S’hi van construir més de 1.300 refugis i 49 d’ells estan localitzats al Districte de Sarrià – Sant Gervasi.
Mapa interactiu
El viatge en el temps al subsòl és possible amb el mapa interactiu del web basat en el plànol de la ciutat que va fer Vicenç Martorell, l’any 1935.
La informació es pot cercar en un buscador per districtes que situen els refugis a través de punts d’interès interactius amb la seva localització exacte i una mica d’història dels mateixos. També s’ha identificat, en vermell, les zones de calor que descriuen els impactes de totes les bombes que es van llançar sobre la ciutat durant la guerra.
Podeu consultar en el llistat adjunt els 49 refugis existents al Districte de Sarrià – Sant Gervasi i conèixer les seves històries. Hi ha de ben curioses com el refugi R1026 del carrer de Calatrava
Que fou dissenyat per a una capacitat de 170 persones amb espai per a botiquí, eines, radio, i WC per a dones i urinaris per a homes.
O el del Búnquer soviètic de l’edifici situat a l’avinguda del Tibidabo, 17, que durant la Guerra Civil espanyola va acollir el consolat i l’ambaixada de la Unió Soviètica a Barcelona. Aquest edifici de l’arquitecte Enric Sagnier va ser conegut com la Torre del Dr. Andreu. El refugi correspon a un espai construït als soterranis del palauet, amb parets de formigó d’uns 40 cm de gruix i de poc més de 50 metres quadrats de superfície, que disposa de dues portes de ferro colat. Per al seu accés s’ha de passar tres esglaons i creuar una porta blindada que dona a un passadís llarg. Hi ha espais i habitacions diferenciats, i es conserva les instal·lacions elèctriques. Al final del passadís i dels diferents habitacles presenta una sortida cap al jardí, on es visible el sistema de ventilació a partir de les diferents xemeneies. Possiblement, tenia un espai sanitari i altra de cuina. L’objectiu principal del refugi o búnquer era que durant els bombardejos sobre la ciutat el personal del consolat continués les tasques de feina.
La història dels refugis en tres grans blocs
El web disposa també d’un espai per conèixer més a fons la història dels refugis barcelonins que es van construir des de finals de l’any 1936, a través de tres grans apartats:
Barcelona sota les bombes. Recull la cruenta Guerra Civil després del cop d’estat de Franco, el bombardeig aeri, les runes que ocupaven els carrers, l’organització política i social per organitzar la defensa de la ciutat, la construcció dels refugis i la solidaritat de la ciutadania.
La vida als refugis. L’organització veïnal i col·lectiva va fer possible la construcció de molts dels refugis a pic i pala. Alguns refugis no sempre van poder salvar vides. Aquests fets s’expliquen en aquest bloc.
L’endemà. Què en va ser, dels refugis, després de la guerra? La por de Franco a un atac de les potències aliades després de la derrota de Hitler va fer que intentés recuperar-ne gran part.
Un total de 1.322 refugis per tota la ciutat
En l’actualitat, les bases de dades del Servei d’Arqueologia de Barcelona comptabilitzen 1.322 refugis inventariats. La gran majoria es van construir durant la Guerra Civil. En concret, l’any 1936 se’n van construir 10; l’any 1937, 111; l’any 1938, 1.117, i el 1939, un. Després de la guerra, que va acabar amb la victòria franquista, es van construir 22 refugis més.
