Diversos estudis han assenyalat que l’exercici regular pot tenir un impacte positiu en la reducció del risc de desenvolupar càncer d’ovari, així com en altres tipus de càncer en les dones.
Segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer d’ovari és el vuitè més comú en dones a nivell mundial i és una de les principals causes de mort per càncer ginecològic. Aquest tipus de malaltia sol ser difícil de detectar en les seves etapes inicials, fet que complica el diagnòstic i el tractament, i per tant, és de vital importància prevenir-lo.
Investigadores i investigadors han estudiat l’efecte de l’activitat física en la prevenció del càncer d’ovari durant anys, i les seves conclusions són alentidores. Un estudi publicat al “British Journal of Cancer” va trobar que les dones que realitzaven activitat física moderada o intensa durant almenys 150 minuts a la setmana tenien un risc significativament menor de desenvolupar càncer d’ovari en comparació amb les dones sedentàries.
A més, fer exercici de forma habitual ajuda a mantenir un pes saludable i regula algunes hormones que contribueixen al desenvolupament del càncer i afavoreix la salut del sistema immunitari. Tanmateix, mentre es realitza, no es passa temps assegut i asseguda, quelcom que augmenta la probabilitat de desenvolupar diversos tipus de càncer, d’entre altres patologies.
Per altra banda, un estudi de la Universitat de Tel Aviv va descobrir que l’exercici físic intens podria actuar com a “escut protector” contra el càncer metastàtic. Els experts i les expertes van combinar dades d’un estudi epidemiològic que va monitoritzar prop de 3.000 persones sanes durant dues dècades amb dades d’un model animal (ratolins) entrenats sota un règim d’exercici estricte. Els resultats van ser coincidents: els participants que realitzaven activitat aeròbica d’alta intensitat regularment, com córrer, anar en bicicleta o caminar per terrenys inclinats, tenien un 70% menys de probabilitats de desenvolupar càncer metastàtic que aquells que no realitzaven exercici físic.
L’estudi va observar que la intensitat de l’exercici augmentava el nombre de receptors de glucosa en els òrgans interns dels animals i humans, fent que els òrgans incrementessin la ingesta de glucosa i es converteixin en màquines efectives de consum d’energia. Això implicaria una competència més gran per la glucosa entre els òrgans i les cèl·lules cancerígenes, reduint la disponibilitat d’energia per a la metàstasi.
Tot i que aquesta recerca aporta dades rellevants sobre la prevenció del càncer mitjançant l’exercici, els investigadors i les investigadores adverteixen que l’exercici físic no ha de ser considerat un substitut dels tractaments mèdics actuals, sinó un complement que millora la salut i la qualitat de vida dels i les pacients.