L’Ajuntament de Barcelona ha publicat la Memòria de drets digitals 2019-2023, un recull de l’acció municipal duta a terme en aquesta matèria en què la innovació i les noves tecnologies han de protegir, promoure i respectar els drets humans en el món analògic i garantir que no es produeixin vulneracions dels drets en línia.
Cal destacar que Barcelona és fundadora de la Coalició de Ciutats pels Drets Digitals, que té com a objectiu promocionar uns entorns digitals més oberts, democràtics, inclusius, transparents i responsables. Des de les administracions, i especialment des dels ajuntaments, cal implantar solucions innovadores, polítiques públiques i regulacions que permetin garantir-los.
2019-2023, el mandat de la transició digital
A conseqüència de la covid-19, la digitalització de la societat es va accelerar i les administracions s’han hagut d’adaptar a una nova manera de prestar molts dels seus serveis. Aquest procés, que ha permès avançar considerablement en molts àmbits, també ha generat noves desigualtats en l’accés als serveis i ha fet més evident la bretxa digital existent en la societat, especialment entre alguns col·lectius més vulnerables.
En els darrers quatre anys Barcelona ha posat les bases per a una transició digital al servei d’aquesta nova realitat i del progrés social, i ha aprofitat les oportunitats i garantit que ningú no quedi enrere. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet un gran esforç per atendre les persones i oferir-los més i millors serveis per respondre a les diverses necessitats amb la creació d’equips i programes nous.
En aquest esforç col·lectiu, des de l’àrea de Drets Digitals s’han posat en marxa programes com el Pla de xoc per a la inclusió digital, el servei d’Agents TIC, o el Connectem Barcelona. Aquests programes van permetre obtenir una bona radiografia de la bretxa digital existent a la ciutat a fi de respondre a les necessitats detectades.
El programa Agents TIC va atendre més de 17.000 persones per ajudar-les a fer més de 28.000 tràmits electrònics a 11 barris de la ciutat on s’havien detectat més necessitats de suport digital. El programa Connectem va servir per proporcionar dispositius, connectivitat i capacitació digital a més de 300 persones del barri de la Trinitat Nova. Aquestes iniciatives han estat pioneres en el camí per fer possible una transició digital més justa i han inspirat polítiques i projectes d’inclusió digital en altres ciutats d’arreu del món.
El segon gran àmbit d’actuació per garantir els drets digitals ha estat l’impuls de la intel·ligència artificial ètica. Durant el mandat, s’han creat un seguit d’organismes interns i externs per supervisar-ne la implantació, s’ha treballat amb altres ciutats en la creació d’un registre d’algoritmes i s’ha aprovat un protocol per adaptar-lo a l’Administració municipal.
Aquestes iniciatives pioneres han anat acompanyades d’una activitat internacional intensa que ha posicionat Barcelona com una de les capitals de l’humanisme tecnològic i com a referent en la defensa dels drets digitals de la ciutadania. Entre d’altres, destaca el paper de lideratge de Barcelona en la Coalició de Ciutats per als Drets Digitals, la col·laboració i la incidència en l’àmbit europeu en el marc d’Eurocities, i la participació amb representació política i tècnica en esdeveniments i trobades internacionals de renom.
