L’acte correspon a la convocatòria del curs passat 2022-2023, però la instal·lació es va haver d’ajornar per les obres de reurbanització del passatge. El passat mes de desembre es va inaugurar el nou passatge de Marimon, i aquest dilluns, 29 de gener, s’ha col·locat la pedra al número 18.
Es tracta de la fase final del procés d’aprenentatge que van fer durant tot el curs acadèmic. En col·laboració amb l’amical i la família, van estudiar i analitzar els fets històrics amb una perspectiva transversal, i van desenvolupar la biografia de la víctima.
La llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure.
Qui va ser Llorenç Vitrià Barrera?
Va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1908. Aficionat a la boxa, entrenava al Sporting Boxing Club de Barcelona. L’any 1924 va formar part de l’equip espanyol a les Olimpíades celebrades a París. El 1935 es va retirar definitivament de la boxa i va obrir una botiga de faixes ortopèdiques.
Davant l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, es va veure obligat a exiliar-se a França per la seva condició de republicà. Va marxar cap a Perpinyà, més tard va anar a Ruelle i, posteriorment, va ser internat al camp de refugiats de Les Alliers (Angulema).
El 20 d’agost de 1940, va sortir d’Angulema el primer comboi des de França amb persones civils cap a un camp nazi. Era el comboi conegut com el Comboi dels 927 o Comboi d’Angulema. Entre els presoners hi havia en Llorenç Vitrià. El 24 d’agost va arribar a Mauthausen, on li van adjudicar la matrícula 4074. Malgrat ser un atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam van fer efecte en el seu cos i en el seu ànim. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen amb la matrícula 9785, on va morir el 18 de juny de 1941.
Un projecte de memòria a escala local i internacional
Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta en el marc de la reunificació alemanya, que pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 llambordes de memòria en una vintena de països.
El projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació. És una iniciativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i els Amicals de Mauthausen i Ravensbrück.