El centre cívic Vil·la Urània, al carrer Saragossa 29, al barri del Farró, és un edifici que l’astrònom i divulgador científic Josep Comas i Solà (1868-1937) va llegar a la ciutat de Barcelona amb la petició expressa que es fes servir com a “observatori popular, grup escolar o institució cultural”. Pioner de l’astronomia moderna, va realitzar moltes de les seves observacions des del seu domicili.
L’edifici es troba encaixat d’una banda per dues finques adjacents amb dues parets mitgeres monumentals i de l’altra per un equipament municipal de creació recent.
El Districte va tenir interès en intervenir sobre aquestes mitgeres i deixar consolidat tot l’entorn de la vil·la, motiu per al qual el tractament d’aquestes mitgeres es va incloure al concurs d’idees per al disseny arquitectònic de l’equipament.
Finalment, la manca de dotació per a l’execució de les mateixes va fer que l’IMPU s’impliqués amb la incorporació d’aquestes mitgeres dins el programa propi i va aportar noves idees d’intervenció vinculades a Vil·la Urània i adaptades a les necessitats dels veïns.
Es tracta de dues parets mitgeres consolidades que requereixen solucions diferents per a cadascuna a fi de reduir la càrrega vertical que recau sobre l’edifici històric i el seu petit jardí.
A la finca de Via Augusta 100, la intervenció arquitectònica es va basar en el gir de la façana principal i en l’obertura de noves finestres en els habitatges, de manera que s’ha convertit en una nova façana.
A la finca de Saragossa 27, la intervenció plàstica fa referència a les descobertes de l’astrònom durant el primer terç del segle XX. En un treball conjunt amb el Comitè científic d’Astronomia de la Vil·la Urània (format per les entitats Aster, Astro Barcelona, Associació catalana de comunicació científica i Fundació Ciència i Societat), es va optar per plasmar les òrbites dels asteroides més representatius en aquesta paret, en una escultura de 3 dimensions, que es combinen amb elements en 2D i 3D que juguen amb efecte de llum i ombra. Les òrbites són d’acer galvanitzat i els asteroides estan pintats al foc. La paret està aïllada tèrmicament amb acabat continuo de morter i pintura, fent el rebaix a l’arrebossat del dibuix del sistema solar.
En aquesta paret mitgera veiem representats 4 dels seus asteroides: Hispania, el primer asteroide (804) descobert a Espanya (1915); Barcelona, asteroide (945) peculiar per la seva gran inclinació del pla de la òrbita descobert el 1921; Mercedes, en honor a la seva cunyada, asteroide (1136 descobert el 1929; i Comas i Solà, asteroide (1655), aquest últim anomenat posteriorment a la seva mort.
A banda de la intervenció artística, els treballs efectuats en totes dues mitgeres milloren les condicions tèrmiques i acústiques.
