Si sou d’aquelles persones que necessiten connectar amb la natura per ser felices, sou a la ciutat encertada: Barcelona disposa d’una àmplia oferta de parcs i jardins perquè gaudiu de la natura a tocar de casa, com vulgueu i amb qui vulgueu.
En aquest article us presentem cinc d’aquests espais on podreu trobar-vos amb familiars i amics, fer una passejada, passar una bona estona a l’aire lliure, generar un espai de lleure o, simplement, relaxar-vos.
Situat als antics terrenys del torrent Estela, aquest parc ofereix una vegetació esponerosa, frondosa i dotada d’un alt atractiu. El recinte combina diferents espècies d’arbres (baladres, oms de Sibèria, tipuanes, til·lers o pins) que li aporten un encant afegit. El parc de Cervantes és conegut, sobretot, per la col·lecció de roses. Amb més de deu mil rosers d’espècies i varietats diferents, el roserar permet als visitants viatjar per Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica. L’aroma d’aquestes flors sorprèn el visitant només entrar-hi.
L’arquitectura també té un lloc al parc de Cervantes. L’espai reuneix dos monòlits (un de pedra, dedicat a l’escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet, i l’altre en homenatge a Concha Espina), dues escultures (Rombes bessons i Serenitat) i una plaça de sauló amb jocs infantils, taules de tennis de taula i una font.
El Turó Park és un còctel de senzillesa i elegància que desperta ganes de tornar-hi a qualsevol que li dediqui un temps. El parc acull els visitants amb una riquesa seductora d’espècies i arbres de gran mida i edat, que van des d’alzines fins a magnòlies, passant per falsos pebrers, cedres de l’Himàlaia, plàtans, palmeres o els arbres de l’amor.
Creat a començaments del segle XX, el recinte representa un conjunt d’ombres amb petits bosquets, parterres d’heura, camins curvilinis i racons paisatgístics de gran bellesa. Un estanc a l’entrada principal i un altre ple de nimfes, una gran àrea de jocs infantils o una praderia de grans dimensions són alguns dels elements que enriqueixen el parc.
Un dels elements més importants del Turó Park són les escultures. Hi trobem, entre d’altres, les dedicades a Pau Casals i a Francesc Viñas, l’Oiseau o La ben plantada, una peça de bronze esculpida en honor a Eugeni d’Ors. La cirereta del pastís la posa un recorregut poètic que du la firma de l’espai i que permet visitar-lo a través d’artistes de la talla de García Lorca, Sylvia Plath, Salvador Espriu o Alfonsina Storni.
Si busqueu un espai íntim i romàntic, els jardins de Ca n’Altimira són, sens dubte, l’opció més encertada. L’espessa vegetació, de fullam permanent, genera una misteriosa atmosfera de llums i ombres que permet gaudir del parc amb tranquil·litat.
Dotats d’arbres centenaris —com els pins blancs o australians—, aquests jardins se situen en un nivell més elevat amb relació a la resta del terreny. Aquest fet permet establir-hi dues zones diferenciades, que es comuniquen amb un parell de ponts (un de pedra i l’altre de fusta i acer). El parc té, també, una sala hipòstila amb voltes que parteixen de 36 columnes romàniques de pedra sorrenca. Tampoc no hi falta, per descomptat, l’àrea infantil.
Aquest espai forma part del gran parc del litoral. Situat en un vèrtex del parc de la Ciutadella, el parc disposa de sis grans àrees que engloben superfícies àmplies de gespa, un llarg canal d’aigua, fileres d’arbres de molta alçària —com xiprers i plàtans— i terres pavimentats.
Les grans dimensions del recinte li permeten complir amb expectatives molt diferents: és un lloc idoni per la pràctica esportiva i també per relaxar-se, amb diverses àrees de descans. Les arbredes casen a la perfecció amb els turons suaus i la gran plaça, que en conjunt doten l’espai de personalitat.
Per si no n’hi hagués prou, el parc de Carles I disposa d’El cul, l’escultura d’Eduardo Úrculo que s’alça amb els seus 6 metres per retre homenatge a Santiago Roldán. D’altra banda, el recinte té una zona d’esbarjo per a gossos. Es tracta d’un parc per a tots els gustos, sens dubte.
Encara que tradicionalment hagi estat catalogat com un espai de col·lecció de plantes exòtiques o rareses botàniques dels segles XVIII i XIX, el Jardí Botànic ha evolucionat, els últims anys, cap a una proposta més científica. Actualment, aquest recinte segueix criteris de sostenibilitat, amb un recorregut arquitectònic que remarca i realça les diferents espècies vegetals.
El jardí, a través de vuit fitoepisodis, presenta la diversitat botànica del clima mediterrani. Les vuit escenografies vegetals conviden a viatjar per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani oriental, la península, les illes Balears i les Canàries.
Els espais del parc s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars presents en tot el recorregut, que aprofiten les diferents orientacions possibles del sol i la llum tenint en compte les necessitats específiques de cada espècie.
Recordeu que per evitar la propagació de la covid-19 està prohibit temporalment accedir als parcs i utilitzar els jocs infantils de les 20.00 a les 7.00 hores.