Un total de 93 articles conformen la “Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars”. La convenció es va proclamar el 18 de desembre del 1990, motiu pel qual el 18 de desembre és el Dia Internacional de la Persona Migrant.
Cal destacar que la gran majoria d’Estats part de la convenció són del sud global, concretament d’Àfrica i de Llatinoamèrica. La pràctica totalitat de territoris del nord global (Europa, Estats Units, Canadà, etc.) així com la majoria del continent asiàtic, no han fet cap acció respecte de la convenció. Podeu consultar quins són els estats parts, quins són signants i quins no han fet cap acció en aquest mapa interactiu de Nacions Unides.
La convenció està estructurada en diverses parts, que es resumeixen a continuació.
La primera fa referència a l’abast i les definicions de la convenció. Per exemple, estableix les diferències entre treballador migratori, treballador fronterer, marí, treballador de temporada, treballador itinerant, etc. També especifica a qui es fa referència amb “familiars” i altres conceptes.
El segon apartat se centra en els drets de les persones migrants. Alguns són el dret a retornar al país d’origen, el dret a la vida, a no ser sotmès a tortures o a l’esclavitud, el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, a la llibertat i a la seguretat personals, al reconeixement de la seva personalitat jurídica, etc.
El mateix apartat també menciona que tots els fills dels treballadors migratoris tenen dret a tenir un nom, al registre del seu naixement i a tenir una nacionalitat, entre d’altres drets per a persones migrants i familiars.
A continuació, un nou apartat parla específicament dels treballadors i treballadores migratòries que tinguin documentació o estiguin en situació regular. Explica que aquests tindran els mateixos drets que els de l’apartat anterior més tots els que s’inclouen en aquest. Alguns són el dret a participar en els assumptes públics del seu Estat d’origen i a votar i ser elegits en eleccions del mateix. A més, també parla del dret dels treballadors migratoris i els seus familiars a establir associacions i sindicats -a l’Estat en què estan treballant- per al foment i la protecció dels seus interessos econòmics, socials, culturals, etc. entre d’altres drets.
Tot seguit, hi ha un altre apartat en què s’inclouen disposicions concretes per a alguns dels treballadors i treballadores que es mencionen al primer apartat, com ara treballadors de temporada, vinculats a un projecte o els treballadors per compte propi, entre d’altres. El següent apartat té a veure amb la promoció de condicions satisfactòries, equitatives, dignes i lícites en relació amb la migració internacional dels treballadors i els seus familiars.
Finalment, hi ha uns últims apartats en què es tracta l’aplicació de la convenció, les disposicions generals i les disposicions finals.