L’exposició proposa un recorregut per la Barcelona del temps de les agregacions, entre els períodes de la de Sant Gervasi de Cassoles, l’any 1897, i la de Sarrià de l’any 1921. El punt original és que fa una aproximació a la història mitjançant la premsa, la literatura i la documentació d’arxiu contemporània.
Així, podem conèixer que el temps que transcorre entre els inicis de les primeres annexions, la de Sant Gervasi primer, fins passades les darreres ,Sarrià, coincideix amb dures i constants onades de violència: des dels atemptats del corpus del 7 de juny de 1897 amb el conseqüent procés de Montjuïc, passant per la Setmana Tràgica fins a les vagues de La Canadenca i el pistolerisme dels anys vint.
Però a Sant Gervasi i a Sarrià la industrialització s’hi resisteix i dona pas a una economia basada en les segones residències de les classes burgeses industrials, en un ambient rural i més assossegat.
Sant Gervasi, lloc d’estiueig
La major part del territori està dedicat a l’agricultura, que abasteix la ciutat de Barcelona i els seu entorn. Amb la progressiva millora de les vies i les comunicacions es va urbanitzant.
A mitjan del segle XIX arriben les classes adinerades de la gran ciutat, que instal·len les seves torres d’estiueig a la zona del Putxet, el Camp d’en Galvany i la Bonanova. Així el poble rural es transforma en una ciutat-jardí, on la indústria no s’hi acaba d’assentar.
L’annexió amb Barcelona acaba convertint la població en un barri benestant de la ciutat, i ben comunicat amb Sarrià, Horta i Gràcia.
Sarrià, els orígens de poble rural
Es tenen notícies de Sarrià des de fa almenys 1.000 anys. Aleshores era un poble rural que basava la seva economia en l’explotació de la terra. Durant els segles XVIII i XIX creix gràcies a la construcció de xalets i torres que alguns barcelonins adinerats es fan construir per a ús recreatiu. Per això hi abunden els camperols i els menestrals, molts d’ells del ram de la construcció: fusters, paletes, ceramistes…
A Sarrià, de la mateixa manera que a Sant Gervasi i segurament a causa de la seva orografia, no s’hi acaba d’instal·lar la indústria, com sí que va fer-ho a tot el pla de Barcelona. Però hi ha diners. Sarrià és una població molt enriquida i benestant.
En el moment de les annexions, tant Sarrià com Sant Gervasi són les úniques poblacions amb les arques municipals en bon estat de salut. Hi abunden els comerços; n’hi ha de tota mena, els dedicats a l’abastiment dels professionals de la construcció, els d’alimentació i de tot el que fa falta per abastir el dia d’un poble normal i corrent. Però, també hi podem trobar molts establiments de productes i serveis de luxe, perfumeries, restaurants i hotels, d’acord amb les possibilitats de la seva població resident i estiuejant.
Aquesta exposició substitueix la mostra itinerant ‘Sarrià i Barcelona 1921. Vers la ciutat metropolitana’ que s’ha traslladat de la seu del Districte a la Capella de Santa Àgata al MUHBA a la plaça del Rei.