La darrera edició dels International Design Awards ha atorgat el guardó en la categoria de Sostenibilitat, disseny d’arquitectura verda i d’infraestructures sostenibles a la Cuca de Llum, el renovat Funicular del Tibidabo de Barcelona. El premi reconeix tant el disseny del vehicle com la seva proposta de transport col·lectiu, responsable amb el medi ambient.
La posada en funcionament de la nova Cuca de Llum, ara fa tres anys, va agafar el relleu de l’històric funicular del parc d’atraccions, que ha pujat els barcelonins i barcelonines al cim de la muntanya des de 1901. Aprofitem l’ocasió per repassar la història d’aquest mitjà de transport emblemàtic de la ciutat a través de la documentació de l’Arxiu.
L’origen del funicular
El funicular original del Tibidabo va ser un disseny de Bonaventura Roig i Queralt. Les obres de construcció del que seria el primer funicular d’Espanya van començar el 16 de juny de 1900. Malgrat que la primera ascensió del funicular a la muntanya va ser el 3 de juliol de 1901, la seva inauguració oficial no seria fins al 29 d’octubre d’aquell any. Gràcies al Diari de Barcelona, que va cobrir l’esdeveniment amb gran detall, sabem que el primer funicular de Catalunya va ser rebut amb gran expectació per part d’un públic nombrós.
Les primeres carrosseries de fusta del Funicular van ser construïdes als tallers Estrada de Sarrià. Els vehicles constaven de cinc compartiments que, entre les classes preferent i general, assolien una capacitat de 80 persones. Consulta aquest reportatge fotogràfic de l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi per veure l’aspecte dels combois amb gran detall! Si t’interessa veure plans generals de l’entorn per on passava el funicular, pots consultar aquest altre reportatge amb algunes fotografies de Josep Brangulí.
El funicular havia nascut com a resposta a la necessitat de connectar la ciutat amb el nou parc del Tibidabo, superant el fort pendent fins al cim més alt de la serra de Collserola . Dues estacions, conegudes com l’estació inferior i l’estació superior, marcaven l’inici i el final del seu recorregut de 1.512 metres entre l’Avinguda Tibidabo i el nou parc. Un equip d’operaris procurava el bon funcionament del vehicle durant els seus trajectes amunt i avall de la muntanya. En aquesta fotografia pots veure l’equip de treballadors uniformats.
Les remodelacions al llarg dels anys
Des de la seva inauguració el 1901 fins a l’actualitat, el Funicular ha estat remodelat en diverses ocasions: el 1922, el 1958 i el 2021.
L’any 1922, en previsió de la celebració a l’Exposició Universal a Barcelona l’any 1929, van començar les obres per duplicar la capacitat del transport i poder assumir la quantitat de visitants que s’esperava a la ciutat. La reforma, que va afegir nous cotxes i va canviar tota la maquinària i el cablejat, va permetre transportar 150 persones cada 10 minuts. L’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi conserva un reportatge fotogràfic sobre les obres de reparació, on es mostren diverses escenes dels treballadors i de les tècniques i la maquinària de treball de l’època.
La segona gran reforma, l’any 1958, va suposar un canvi destacable: les carrosseries de fusta es van substituir per carrosseries metàl·liques. Els nous vehicles van ser construïts per Macosa, una de les indústries metal·lúrgiques més importants de Barcelona, ubicada al Poblenou. Els vells combois de fusta van ser acomiadats en un acte multitudinari amb cerimònia religiosa i balls tradicionals inclosos, del qual es conserven imatges preses pels grans fotògrafs barcelonins Brangulí i Pérez de Rozas. Consulta-les al Catàleg en línia!
A l’Arxiu Municipal del Districte de Sant-Gervasi també s’hi conserven reportatges fotogràfics del procés de remodelació de 1958, on s’hi veuen els obrers col·locant els nous vehicles o habilitant les sales de maquinària del funicular del Tibidabo. I, finalment, l’esperada inauguració del nou funicular també es pot reviure amb les imatges dels fotògrafs Postius i Brangulí.
El funicular construït el 1958 va funcionar fins a la tardor del 2019, quan va fer el seu últim viatge abans de donar a pas a la nova etapa: la Cuca de Llum. Amb ella, l’emblemàtic transport al cim del Tibidabo continua la seva activitat històrica i, a més a més, es converteix un referent internacional en disseny i mobilitat sostenible.