Elsa Pastor és enginyera, investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPF) i coordinadora del projecte WUICOM BCN, beneficiari de la convocatòria de 2021 de subvencions per a projectes de recerca i innovació que atorga l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Fundació “la Caixa”. El projecte investiga les comunitats d’interfície resilients al foc de Barcelona, sobre la situació a les ciutats per fer front als incendis i els resultats obtinguts a partir del projecte. Amb ella parlem d’aquest projecte, el seu abast i les seves repercussions socials.
Comencem pels teus orígens com a investigadora. Com has arribat a dedicar-te a la recerca?
Quan era estudiant d’enginyeria vaig prendre consciència de la meva motivació pel coneixement, del meu interès pel repte que suposa resoldre problemes complexos del món real. Tenia clar que volia fer el doctorat per iniciar-me en la recerca, i ja ho veieu! 20 anys més tard, segueixo dedicant-m’hi, fent carrera acadèmica com a professora i investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya.
Què ha motivat el teu interès per l’àmbit de la recerca en què treballes?
Al Centre d’Estudis del Risc Tecnològic (CERTEC) on desenvolupo la meva activitat investigadora abordem, entre altres, aspectes relacionats amb el risc i la seguretat contra incendis en diferents àmbits com l’urbà, l’industrial o el forestal. El foc és un element captivador que dona escalf i ens facilita enormement la vida, però alhora té un poder destructiu enorme amb un gran impacte social. Aquesta dualitat és senzillament fascinant. A més, entendre tot allò que ocorre durant un incendi i poder desenvolupar i implementar estratègies per a reduir-ne el risc representa un desafiament acadèmic i tecnològic apassionant.
Quines línies de recerca s’estan duent a terme actualment en el camp de la seguretat contra incendis?
La recerca en el camp de la seguretat contra incendis es troba actualment en una fase d’alta activitat i productivitat. En l’àmbit de l’enginyeria, un tema de gran rellevància està essent l’exploració d’aplicacions de tecnologies emergents, com ara la intel·ligència artificial, per millorar la gestió del risc i la seguretat. Aquest enfocament té com a objectiu anticipar-se als riscos i minimitzar-ne les conseqüències de manera més eficient de com es fa fins ara.
Centrem-nos en el projecte en el qual treballes. Quins han estat els seus precedents?
Al CERTEC fa molts anys que ens dediquem a analitzar la problemàtica dels incendis a la interfície urbano-forestal, és a dir, aquells incendis que comencen al bosc, però que arriben a amenaçar urbanitzacions i àrees poblades. Prèviament a aquest projecte, ja havíem desenvolupat eines i metodologies per analitzar la vulnerabilitat de béns i infraestructures en urbanitzacions. Tanmateix, la gestió del risc d’incendis en aquests espais és altament complexa i requereix una aproximació multidisciplinària per abordar la seva complexitat de manera integral.
I quins eren els objectius que us marcàveu?
L’objectiu principal de WUICOM era el de dur a terme una anàlisi integrada del risc d’incendi a la interfície urbano-forestal de Barcelona, és a dir, als barris de muntanya de Collserola, posant el focus en la vulnerabilitat social, dels ecosistemes i dels edificis i infraestructures. I seguidament, desenvolupar estratègies específiques per a la ciutat que permetessin incrementar la resiliència al foc en aquells espais més vulnerables.
En què ha consistit aquesta recerca?
Ha estat un treball interdisciplinar, on hem confluït investigadors i investigadores amb diverses experteses. Hem explotat sinergies entre l’enginyeria del foc, l’arquitectura del paisatge i la sociologia per a la gestió de desastres per a dur a terme les nostres anàlisis i elaborar les propostes de gestió del risc per a transformar els barris de muntanya en comunitats més resilients als incendis.
La ciutadania s’ha implicat en aquest projecte?
Per a dur a terme la nostra feina, afortunadament hem disposat d’espais de co-creació amb la ciutadania i amb l’ajut i la complicitat de les entitats involucrades en la gestió del risc d’incendi a Collserola. Concretament, hem treballat intensament als barris de Sant Genís dels Agudells i de Can Rectoret. Aprofito aquest espai per agrair la col·laboració dels veïns i les entitats d’ambdós barris, ja que ha estat imprescindible per al desenvolupament dels nostres mètodes i per a l’obtenció de resultats.
Així doncs, quins han estat aquests resultats obtinguts?
El principal resultat ha estat l’elaboració d’un pla d’acció sostenible (que inclou l’àmbit social, ambiental i estructural) per a la resiliència als incendis en zones d’especial vulnerabilitat de Barcelona. I això ho hem fet a partir de metodologies punteres, desenvolupades en el si del projecte que posem a disposició de la comunitat científica perquè aquest treball pugui ser replicat en altres indrets. Com models de simulació d’incendis o eines de Realitat Virtual, entre d’altres.
Quines conclusions es poden extreure d’aquests resultats?
Que les zones d’interfície urbano-forestal en àrees metropolitanes tenen una gran complexitat degut a la seva diversitat poblacional, a la gran concentració d’estructures, a les infraestructures crítiques i als serveis ecosistèmics que proporcionen, com la millora de la qualitat de l’aire o els espais de gaudi de la natura. I que, per abordar la gestió del risc d’incendi en aquests espais, cal necessàriament un enfocament integrat, considerant alhora aspectes socials, ambientals i estructurals.
Existeixen repercussions socials en la ciutat a causa d’aquests resultats tan circumstancials?
Amb els resultats de WUICOM, donem eines a l’Ajuntament de Barcelona i a les altres entitats involucrades en la gestió del risc d’incendi a Collserola per a prioritzar accions per a la resiliència al foc. La implementació del pla que proposem ajudarà a minimitzar el risc d’incendi tant a escala individual com col·lectiva. A més, creiem que moltes de les propostes també poden encaixar en altres zones poblades amb alt risc d’incendi.
I quins nous reptes consideres que s’haurien d’abordar a partir d’aquesta situació?
WUICOM ha estat un projecte pilot, amb un pressupost específic de recerca per a generar tot aquest coneixement. Ara el que cal és que el pla d’acció s’aterri, s’implanti als barris i doni els seus fruits en cas d’incendi. Per a això, és necessari un esforç conjunt i una línia de finançament continuada per a transformar els barris de muntanya i els seus residents en comunitats resilients. Donada l’actual crisi climàtica, dur a terme aquesta feina implica un canvi de paradigma a nivell global i una bona dosi de voluntat política. Malauradament, no sé si estem en condicions per a fer aquest pas…
Com es donarà continuïtat a aquesta línia de recerca?
Els mètodes desenvolupats a WUICOM s’escalaran i s’adaptaran per afrontar els reptes de la reducció del risc d’incendi en altres espais vulnerables a Europa. El consorci WUICOM, s’ampliarà amb altres grups de recerca europeus per a poder replicar aquesta feina en altres zones vulnerables del sud, centre i nord d’Europa. En aquest cas, el finançament vindrà per part de l’Agència de Protecció Civil Europea a la qual vull expressar el meu agraïment per fer-nos de nou confiança.
Com podem ajudar com a societat a reduir aquest risc?
El risc d’incendi forestal és una responsabilitat compartida. Cadascú de nosaltres pot ajudar a minimitzar-lo, encara que no siguem estrictament residents en zones d’interfície. En la nostra vida quotidiana, prenem decisions relacionades amb els nostres hàbits de consum que poden influir (o no) en la gestió del risc d’incendi. El consum de productes locals, per exemple, és una manera directa de donar suport al sector primari (agricultura, ramaderia), que és fonamental per a la gestió del risc.