Com en tot conflicte d’aquesta mena, s’hi barrejava l’activitat pública –amb declaracions en plens, publicació de reials decrets, manifestacions i mítings, fulls volanders i articles a la premsa– amb una altra de despatxos, que va ser fonamental per precipitar els esdeveniments. I, com a escenari de fons, una conjuntura històrica i una determinada correlació de forces que van fer possible l’agregació justament aleshores.
D’ençà del 1897 s’havien succeït nombroses temptatives de Barcelona per fer efectiva l’agregació, que van acabar amb sengles fracassos, gràcies a les bones relacions dels ajuntaments de Sarrià amb el Govern espanyol i la Casa Reial. La conjuntura política, però, canvià radicalment el 1921, i els sectors favorables a l’agregació van aprofitar l’ocasió per aconseguir que s’aprovés el Reial decret d’agregació de Sarrià a Barcelona del 4 de novembre de 1921. La decisió del Govern espanyol va desencadenar un fort moviment d’oposició, i Sarrià va viure un dels moments de més agitació política de tota la seva història.
Aquesta exposició itinerant, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Districte de Sarrià – Sant Gervasi, és un dels actes de commemoració del centenari de l’annexió de Sarrià a Barcelona.
El comissari de l’exposició, que es va inaugurar el passat 5 de novembre a l’espai MUHBA Vil·la Joana de Vallvidrera, és l’historiador Carles Puigferrat, i està dirigida pel director del MUHBA Joan Roca.
L’exposició es pot visitar a la capella de Santa Àgata (plaça del Rei, s/n) fins al 24 d’abril.
