Nou impuls en l’aliança entre l’Ajuntament de Barcelona i el sector de l’habitatge sense ànim de lucre

13/12/2021 - 14:59

Nou impuls al parc públic d’habitatge i a la col·laboració amb les entitats sense ànim de lucre. L’Ajuntament de Barcelona ha incorporat dos nous sòls i un edifici de titularitat municipal al conveni signat el passat 2020 amb l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge (GHS) i les entitats més representatives del sector, la Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social (Cohabitac), la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES) i la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, el qual preveia la construcció d’un miler de pisos nous, el 60% en regim de lloguer i el 40% destinat a iniciatives de cohabitatge.

Aquesta nova incorporació representarà 203 habitatges assequibles més a partir de 2023, una xifra que se suma a les 11 promocions de 364 habitatges ja assignades a les entitats, i que actualment es troben en els treballs previs a les obres, com la redacció del projecte i la sol·licitud de llicències.

En concret, aquestes noves tres promocions són:

  • Casernes de Sant Andreu. Passeig de Torras i Bages, 126-128. Cohabitatge de 80 pisos a càrrec d’una cooperativa.
  • Mont-ral, 37 i 39 i c. Doctor Letamendi, 99 i 103. Promoció de lloguer de 38 habitatges a càrrec d’una fundació. Es tracta d’uns edificis adquirits per l’Ajuntament a principis de 2021 per frenar un procés especulatiu i amb un llarg procés d’incompliment del deure de conservació per part de l’anterior propietari.
  • Bolívia, 23-27. Promoció de lloguer de 85 habitatges obert tant a fundacions com a cooperatives de lloguer.

Una iniciativa per reforçar el sector de l’habitatge sense ànim de lucre

Aquest conveni permet impulsar el lloguer protegit i enfortir les fundacions de l’habitatge social i les cooperatives d’habitatge i així diversificar el ventall d’agents en el sector de l’habitatge i immobiliari. Com més potent sigui el sector sense ànim de lucre, més capacitat hi haurà de crear habitatge social i assequible, tant a Barcelona com a tot el territori.

Aquesta fórmula també permet agilitzar l’ampliació del parc protegit a través de la promoció i la rehabilitació. En ser una entitat sense ànim de lucre, els processos de redacció de projectes i adjudicació de les obres no estan subjectes als processos llargs de les licitacions. El conveni, a més, regula el control municipal i la transparència, i garanteix que la titularitat del sòl i dels edificis és 100% municipal i la cessió es realitza per un període de temps determinat (99 anys).

Per últim, aquesta iniciativa representa també un fort impuls econòmic. I és que pel conjunt dels 1.000 pisos previstos al conveni, es calcula que farà falta una inversió de 150 milions d’euros, que podran repercutir en la creació de prop de 1.600 llocs de treball.

Noves millores

Signat el passat novembre de 2020, l’Ajuntament i les entitats del conveni han acordat introduir-hi noves millores. En primer lloc, s’introdueix la possibilitat d’incrementar la subvenció municipal als projectes fins al 16%, fins ara limitades al 7%, per a noves construccions no superiors a 15 habitatges i en tots els casos de les finques a rehabilitar. Aquest canvi beneficiarà especialment projectes singulars com els cohabitatges per a persones grans i per a persones amb discapacitat, promocions totes elles de menys de 15 habitatges.

A llarg termini, la inversió municipal en forma d’aquestes subvencions a les entitats retornarà a futurs projectes de promoció delegada. Un cop les entitats hagin amortitzat els crèdits que hauran assumit per la promoció d’habitatges, a més de pagar el cànon, hauran de destinar el 50% dels resultats de l’explotació a l’Institut Municipal de l’Habitatge o l’òrgan que es decideixi, que al seu torn els utilitzarà per finançar noves promocions delegades d’habitatge.

En segon lloc, també s’han incorporat millores pel que fa als principis de transparència i objectivitat en el procediment de selecció i designació dels projectes i les entitats beneficiàries, i en la claredat en l’aplicació de la solvència tècnica i dels criteris de designació.