La plaça de Sant Jaume acull una de les tradicions nadalenques imprescindibles: la col·locació d’un pessebre, una tasca que en els últims anys ha recaigut en artistes i professionals destacats de l’escena com el d’enguany, Ignasi Cristià. És un home de teatre i dissenyador d’espais expositius que ha imaginat una proposta amb dos elements principals: la imatge del naixement, amb tot de personatges que tenen molt a veure amb els i les habitants de la ciutat, i una repassada a vuit-cents anys d’història dels pessebres. Veniu a veure Greccio, Nàpols i Barcelona, des de l’1 de desembre fins al 6 de gener. És un dels més populars i moderns del Nadal barceloní, però també trobaràs pessebres que paga la pena veure al Monestir de Pedralbes i al Museu Marès.
L’autor del pessebre de la plaça de Sant Jaume és un escenògraf i dramaturg que, després de treballar durant deu anys als escenaris catalans, va decidir muntar el seu propi estudi l’any 1999, des d’on crea espais altament immersius que embolcallen el visitant i que transmeten el seu missatge mitjançant els sentits i les emocions.
Ho veureu aquest any, quan entreu a la plaça de Sant Jaume, on trobareu una estructura que conté en l’interior un espai de màgia i fantasia. La celebració, la joia de viure i el caràcter mediterrani són elements centrals de la instal·lació, realitzada amb impressions fotogràfiques sobre resina encunyada. Traieu el cap per aquesta gran caixa escènica que té forma de teatre en miniatura i veureu la imatge clàssica del naixement. El nen, sant Josep, la Verge, els pastors, els reis… Tots han sortit d’una tria de fotografies que, després, han estat tractades digitalment, convertides en personatges pintats, amb textura i pinzellades, unint d’aquesta manera la tradició amb la modernitat digital.
Al voltant dels personatges centrals, Barcelona i els seus habitants formen un gran cor que acompanya la família protagonista, però que també es barreja amb els personatges principals. El fons urbà i l’acurada caracterització dels personatges són elements centrals d’un pessebre on es faran visibles prop de setanta persones de tota mena i les comunitats més diverses que conviuen a Barcelona. Veniu i busqueu-vos perquè en aquest pessebre segur que trobeu un personatge amb el qual us podreu identificar.
De fet, aquest pessebre tan modern no és sinó la translació als temps actuals dels pessebres napolitans tan populars al segle XVIII, en els quals la ciutat, el seu paisatge i els oficis que s’hi practicaven estaven molt presents. Avui, reflectir la ciutat actual en la representació del naixement (des de Montjuïc fins a Sant Adrià) demostra que, més enllà del símbol religiós, el pessebre pot ser una manifestació cultural que uneixi persones de tota condició.
Ara bé, la representació el naixement és només una part de la instal·lació d’enguany. Ja sabreu que aquests dies es commemoren els vuit-cents anys del que, diuen, va ser el primer pessebre. I per tal de retre un homenatge a aquesta tradició nascuda en el Mediterrani, Ignasi Cristià situa en la part posterior de l’escenari principal del naixement d’enguany una exposició amb tot de quadres que en repassen la història.
Veureu escenes ambientades a la localitat italiana de Greccio on, diuen, la nit de Nadal de l’any 1223, Sant Francesc d’Assís va voler celebrar el naixement de Jesús recreant l’escena en una representació en viu. A partir d’aquí, reviureu la història dels naixements nadalencs, amb atenció especial al desenvolupament de l’art del pessebre a Nàpols i a la tradició catalana en general i barcelonina en particular, d’aquí el títol d’aquest pessebre. Tota la instal·lació s’ha fet amb materials sostenibles: fusta, impressió sobre paper resistent a la intempèrie, lones de gran format i una il·luminació de leds per a exteriors.
Recordeu, però que, si preferiu veure pessebres més clàssics, en teniu un de ben a prop. Al Museu Frederic Marès (fins al 7 de gener), l’Associació de Pessebristes de Barcelona commemora els vuit-cents anys d’aquesta tradició amb un naixement dedicat a Sant Francesc d’Assís, autor suposat del primer pessebre de la història. La creació s’inspira en pintors de l’època, especialment en obres de Giotto di Bondone. Fixeu-vos en els arranjaments florals, ja que són una creació de l’alumnat de la Casa dels oficis de l’espectacle en viu de Barcelona Activa.
I el Monestir de Pedralbes (del 16 de desembre al 2 de febrer), en col·laboració també amb l’Associació de Pessebristes de Barcelona, centra el seu pessebre en l’anunciació i el naixement en uns diorames exquisits creats amb materials naturals i en guix. Les figures que veureu, són obra de Daniel José Urseguía (1909-1990), que es va especialitzar en la tendència orientalista, iniciada per Domènec Talarn.
Si voleu veure un naixement del segle XXI i reviure la història d’aquesta tradició nadalenca, veniu a la plaça de Sant Jaume i veureu el pessebre que ha preparat l’escenògraf i dramaturg Ignasi Cristià. I si preferiu pessebres més clàssics, no us perdeu els del Museu Frederic Marès i del Monestir de Pedralbes.