N'hi ha de tres tipus: la dolça, la que comprem habitualment als mercats; l'amargant, que es fa servir per fer-ne melmelada i la sanguinelli, per a sucs.
Quan anem a comprar-ne, les varietats més conegudes són la pèrsica, la més cultivada al sud d'Europa; la navel o taronja de Califòrnia, fruit d'una mutació produïda al segle XIX; la valenciana, una de les varietats dolces per a sucs i que trobarem als mercats un cop acabada l'època de la navel i la sanguina, amb ratlles vermelloses a la pell i un suc de color vermell fosc.
A l'hora de comprar-les, triarem les que no tinguin cops ni estiguin toves. Una bona manera de saber si estan al punt és aguantar-les a la mà, i quedar-nos les que siguin pesades en relació a la mida que fan. Si les hem de menjar de seguida, les guardarem en un fruiter, a temperatura ambient. En cas contrari, ens aguantaran bé més de tres setmanes a la nevera.