Usos del temps

Bolzano és una ciutat italiana de 100.000 habitants, situada al nord d’Itàlia, al mig del conegut com el Tirol italià. És una ciutat turística i comercial, punt de referència en explorar les Dolomites. Aquesta ciutat ha estat també capdavantera a l’hora d’implementar polítiques del temps des que Itàlia va aprovar la Llei Turco, que obliga els municipis italians a coordinar el temps de la ciutat. Des de la dècada de 1990, Bolzano ha estat actiu en l’impuls i promoció de polítiques del temps, amb la creació d’una oficina del temps en el mateix ajuntament. No obstant això, l’oficina encarregada de les polítiques del temps ha anat canviant al llarg de la seva trajectòria, passant per diferents departaments i, per tant, sota diferents competències. Aquestes transicions interdepartamentals, més enllà de la mobilitat en les competències, han influït en l’enfocament de les polítiques del temps.  L’any 2023, Bolzano esdevindrà la segona Capital Mundial de les Polítiques del Temps, agafant el relleu de Barcelona.

Entrevista al Sr. Angelo Gennaccaro, regidor d’Innovació Digital, Smart City, Joventut, Participació, Personal i Serveis Demogràfics, Tecnologies de la Informació i Desenvolupament comunitari de l’Ajuntament de Bolzano  (Itàlia)

1.Quines polítiques de temps destaquen en aquesta llarga trajectòria?

En el primer període, a través del Departament d’Economia, Escoles, Mobilitat i RRHH, es va posar el focus en els horaris d’obertura dels comerços i serveis, l’horari laboral de les persones treballadores, la seva mobilitat i conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 

Alguns dels èxits més destacables que es van aconseguir durant aquesta etapa són la reorganització dels horaris de les llars d’infants, l’harmonització dels horaris dels transports públics (concretament, durant els horaris d’entrada i sortida de les escoles) i la introducció de la flexibilitat horària laboral al municipi de Bolzano.

A posteriori, amb el Departament d’Urbanisme, ens vam adonar que l’èxit de les polítiques de temps requereix una bona gestió dels horaris i també dels espais urbans. Per tant, en aquesta nova etapa, l’enfocament va redirigir-se a la regeneració urbana.

D’una banda, ens vam centrar en espais urbans degradats i, a través de projectes participatius amb diferents grups d’interès, vam implementar diverses polítiques: manteniment d’edificis, enllumenat públic, regeneració comunitària, esdeveniments culturals, etc. Així mateix, també s’ha posat èmfasi en una millor ordenació de la xarxa de carrils bici i transport públic.

Des de l’any 2019, l’Oficina de Temps i la meva regidoria estem treballant conjuntament, centrant el nostre treball d’aquests tres anys en la digitalització. 

El nostre objectiu és digitalitzar els procediments administratius per tal que els serveis siguin accessibles en tot moment per la ciutadania. En aquesta fase de transició, no podem deixar enrere aquella ciutadania que està menys familiaritzada amb les “eines digitals” i que, per tant, necessiten el nostre suport. Per aquest motiu, és el nostre deure organitzar accions i promoure polítiques que contrarestin la bretxa digital per aquella part de la ciutadania que encara necessiten millorar les seves competències digitals.

2. Quins són els beneficis específics que s’han aconseguit per la ciutadania de Bolzano a través de les polítiques de temps?

L’objectiu últim és garantir una vida millor per les ciutadanes i ciutadans, de manera que estalviem temps i així garantim una millor qualitat de temps. És per això, que el nostre objectiu com a oficina és centrar els nostres esforços a donar resposta a les principals problemàtiques i necessitats que expressa la nostra ciutadania i trobar la solució més idònia per cada persona implicada. També és important no només tenir en compte el temps per si sol, sinó recordar sempre que el temps i l’espai treballen conjuntament i van plegats. 

Algunes de les polítiques amb més èxit, han estat les referents a l’horari escolar i, en particular, el projecte “Intermensa”, que ha permès a les famílies una millor gestió del seu temps, així com a l’alumnat interpretar i utilitzar els espais escolars no només com un espai per estudiar, sinó també entendre que aquest és un espai de relacions humanes, joc i diversió.

Pel que fa als espais urbans, d’una banda, s’ha treballat en la millora i incorporació d’alguns carrils bici que connecten amb les escoles i, d’altra banda, s’han repoblat algunes zones en desús i deteriorades de la ciutat. El fet de promoure que aquests espais siguin més freqüentats per la ciutadania per mitjà de l’organització d’esdeveniments i activitats, ha permès reurbanitzar places i jardins, promovent que la ciutadania i persones residents hi passin el seu temps.

3. Les polítiques de temps són un tema transversal que afecta a totes les àrees del barri, com s’aconsegueix garantir la coordinació entre els diferents departaments i grups d’interès?

El procés de participació és fonamental per assolir els nostres objectius. En la fase inicial dels projectes, és necessària la col·laboració d’altres companys i companyes del municipi amb competència en la matèria. Per aquest motiu, es creen taules intermunicipals que han de ser aprovades pel consistori municipal. La participació en les taules intermunicipals garanteix un compromís formal i oficial per part del municipi.

El segon pas, implica identificar els actors que poden tenir un interès en l’èxit del projecte (organitzacions, associacions, ciutadania, etc.). A continuació, se’ls convida a col·laborar configurant taules de co-disseny. Una bona organització és essencial per l’èxit.

4. Com a propera Capital Mundial de Polítiques del Temps, quins són els vostres objectius?

El nostre primer objectiu és valorar el temps i conscienciar a la ciutadania de la importància de les polítiques del temps. Durant aquest any volem centrar-nos en quatre aspectes i preguntes principals: 

• • Què són les polítiques del temps i perquè són tan importants?
  • Quins nous models de temps de treball s’han impulsat i quin ha sigut el seu impacte?
  • Horari nocturn. Sovint ens centrem en el que passa durant el dia i donem poca rellevància a les hores nocturnes. Què fa la ciutadania durant la nit? Com poden coexistir usuàries/es amb necessitats diferents?
  • Com de ràpid es produeix el procés de digitalització i com de ràpid el podem seguir?

5. També sou un membre clau de la Xarxa de Temps de Governs Locals i Regionals, per què vau decidir unir-vos i quins són els beneficis clau que de pertànyer a aquesta xarxa?

D’acord amb el nostre concepte i idea de les polítiques del temps, la participació i, en conseqüència, el treball en xarxa són molt importants. La xarxa és una gran oportunitat per compartir bones pràctiques de polítiques de temps i conèixer d’altres realitats internacionals que podem prendre com a referència per al desenvolupament de nous projectes i polítiques. La col·laboració entre ciutats i municipis també és una oportunitat per desenvolupar i emprendre nous projectes conjunts. A més, la xarxa té un fort impacte en la difusió del concepte de temps, conscienciant sobre les polítiques del temps en altres ciutats. 

6. Quins consells donaries a les institucions i organitzacions que volen implementar polítiques del temps, sobre com començar i perseverar?

El primer pas és identificar els conflictes  de la ciutadania vers la gestió i organització del seu temps. Després de detectar i analitzar les diferents problemàtiques, cal identificar les àrees d’intervenció en funció de les prioritats actuals. El segon pas, consisteix a triar socis amb els quals treballar i els grups d’interès adequats per implicar-se.Inicialment, sempre comencem amb projectes pilot. Després d’un període inicial de prova durant el qual es fa un seguiment del projecte, comprovem el progrés de les accions realitzades. Si el projecte té èxit, aquest es porta a terme, consolidant-se com un servei real per a la ciutadania. Finalment, però no menys important, mai deixarem de repetir l’important que és tenir una estructura dedicada al “temps” en l’àmbit administratiu.