Entrevista a Imma Cortès Franch

Imma Cortès Franch és Cap de Servei del Servei de Salut i Treball de la Direcció de l'Observatori de Salut Pública a l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Va ser una de les participants en la taula rodona de la darrera Trobada anual del Pacte del Temps, on es va reflexionar al voltant del concepte de cronobiologia o com els usos del temps impacten en la nostra salut individual i col·lectiva.

17/01/2025 - 08:37 h - Sanitat i salut Ajuntament de Barcelona

Quins són els principals problemes de salut lligats al treball que tenen les persones treballadores a Barcelona?
Un dels principals problemes són els trastorns de salut mental, sobretot trastorns com l’ansietat i la depressió: de les malalties relacionades amb el treball que notifiquen els Centres d’Atenció Primària a la Unitat de Salut Laboral de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) eren trastorns de salut mentalAquests problemes de salut s’observen tant en el treball remunerat com en el domèstic i de cura no remunerat. En el primer cas, són trastorns que es relacionen amb les condicions d’ocupació (com l’atur, el tipus de relació laboral, el salari, la jornada laboral, les hores de treball) i amb els riscos psicosocials de la feina, que al seu torn tenen a veure en com s’organitza el treball i les relacions entre les persones treballadores. En el segon cas, els problemes de salut s’associen a les característiques del treball domèstic (com les hores que s’hi dediquen i les tasques que es fan) i del treball de cura (com el temps de dedicació, la intensitat, les tasques i el lloc on es fa, així com les característiques de la persona cuidada).També els problemes de salut de tipus musculoesquelètic són freqüents, presents tant en el treball remunerat (l’any 2023 un 63% de les malalties professionals van ser causa de baixa) com en el no remunerat (el 2023, un 33% de les persones que eren responsables principals del treball de cura i un 33% de les que ho són del treball domèstic, tenien mal d’esquena crònic -cervical, dorsal o lumbar).Finalment, en l’àmbit del treball remunerat, trobem les lesions per accident de treball in itinere. Són degudes als accidents que es produeixen en el trajecte del domicili al lloc de treball i que suposen una bona part del total de les lesions més greus per accident de treball (el 43% de totes les lesions greus el 2023).

Creus que es podrien solucionar amb una organització del temps de treball diferent? Com?
L’organització del temps de treball té molt a veure amb la gènesi dels problemes de salut que he esmentat, i en els problemes de salut mental hi juga un paper rellevant.En l’àmbit del treball remunerat caldria millorar la qualitat del temps de treball, que té diferents components, però on destacaria la durada de la jornada laboral i la flexibilitat del temps de treball. Hi ha molta evidència científica del fet que les jornades de treball molt llargues causen diversos problemes de salut (com problemes de salut cardiovascular i trastorns mentals), però també jornades de treball moderadament llargues molt més habituals a casa nostra (entre 41 i 50 hores setmanals) poden tenir un efecte negatiu en la salut mental, tal com hem posat en evidència en estudis realitzats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona.Pel que fa a la flexibilitat del temps de treball, cal mencionar com a factors amb impacte negatiu en la salut mental els horaris atípics (horaris que dificulten la vida social com el treball en cap de setmana, festius o en horari nocturn), la variabilitat dels dies i horaris de treball i la manca de predictibilitat de la jornada. Aquestes diferents manifestacions de la flexibilitat del temps de treball s’han mostrat inversament relacionades amb la salut i el benestar mentals, tant si es tracta d’una flexibilitat induïda per l’empresa com en el cas d’una flexibilitat relacionada amb la decisió i autonomia de la persona treballadora.
Quan parlem de treball, no hem d’oblidar el treball de cures i domèstic no remunerat; com afecta aquest treball a la salut individual i col·lectiva de les persones?
Efectivament, tal com deia al principi, aquest és un treball que té un potencial impacte negatiu en la salut de les persones i que sovint resulta invisible, percebut com de poc valor i amb poca o cap incidència en la salut de les persones. Hi ha força evidència científica que relaciona aquest treball amb problemes de salut mental, de salut física com els musculoesquelètics i també amb comportaments relacionats amb la salut com la manca d’activitat física o problemes del son.Des de l’ASPB fem un seguiment de la dedicació al treball no remunerat domèstic i de cura i del seu impacte en la salut de la població de la ciutat i hem anat observant com les persones amb major dedicació a aquest presenten pitjors resultats en salut. En el darrer document d’indicadors de salut i treball, amb dades de 2023, hem mostrat que les persones que són responsables úniques del treball de cura i també persones que ho són del treball domèstic i que hi dediquen més hores, tenen més malestar mental, més mal d’esquena crònic i més freqüentment dormen menys de 6 hores diàries. En canvi, les persones que comparteixen la responsabilitat tant del treball de cura com del domèstic amb molta menys freqüència pateixen aquests problemes de salut. Una dada destacable d’aquest document és que entre 2017 i 2023 s’ha triplicat el percentatge de depressió/ansietat en les persones encarregades úniques del treball de cura i també en les encarregades úniques del treball domèstic.

La càrrega de treball relacionada amb les cures, afecta de manera diferenciada a homes i dones? Amb quines conseqüències?
La dedicació al treball de cures no remunerat és molt superior per part de les dones, que a més en molts casos han de compaginar amb la dedicació a un treball remunerat. Per exemple, el 2023 a Barcelona, d’entre les persones que tenien a càrrec alguna persona dependent, el 29% de les dones eren les úniques encarregades de la seva cura, mentre que els homes n’eren el 13%. Aquesta major dedicació té un major impacte en la seva salut, tant en relació amb la salut mental com amb problemes de tipus musculoesquelètic com el mal d’esquena.Una dada d’interès, sobretot pensant amb possibles mesures per mitigar l’impacte en la salut de les dones, és que les diferències en salut entre homes i dones es redueixen quan són les mateixes persones amb necessitats especials les que s’ocupen elles mateixes de la seva cura i també quan la cura d’aquestes persones es fa de manera compartida.Segons les dades a les quals tens accés, quina incidència té la pobresa de temps en la salut de la ciutadania de Barcelona? Hi ha diferències per gènere, per classe social o per alguna situació familiar específica? Quines?

La pobresa de temps es refereix a quan es disposa de poc temps personal a causa d’una quantitat desproporcionada de temps relacionat amb el treball (aquest inclou el temps de treball remunerat, el de desplaçament a la feina, el de treball domèstic no remunerat i el de cura no remunerat). A l’ASPB hem fet un estudi amb dades de l’Enquesta de Salut de 2021, del qual en destaco tres resultats principals relacionats amb les desigualtats de gènere:

1. Les dones dediquen més temps al treball no remunerat domèstic i de cura i al desplaçament, mentre que els homes passen més temps en el treball remunerat. Això implica que les dones ocupen més temps total relacionat amb el treball i conseqüentment tenen més pobresa de temps.
2. La pobresa de temps augmenta en augmentar el nombre de fills i filles, tant en els homes com en les dones (al voltant del 12% de persones sense criatures té pobresa de temps vs el 70% de persones amb més de 2 criatures).
3. En les dones, la pobresa de temps s’associa amb una pitjor salut mental (les dones amb pobresa de temps tenen el doble de mala salut mental que les que no tenen pobresa de temps), menys hores de son, menor qualitat del son i menys activitat física en el temps lliure. En els homes no hi ha diferències respecte a la pobresa de temps i la salut.
  
  Les diferències en els resultats de salut entre homes i dones en relació amb la pobresa de temps s’expliquen per diversos factors socioculturals i estructurals, entre els quals cal destacar: la divisió de rols de gènere, la realització de més activitats simultànies o multitasking per part de les dones; la pitjor qualitat del son de les dones; el menor temps per l’autocura del que disposen les dones; l’estrès per la pressió del treball remunerat i de cures en les dones; la facilitat més gran dels homes per delegar tasques domèstiques o de cures o els insuficients serveis públics per alleujar la càrrega no remunerada de les dones.

Des del teu punt de vista, quines altres mesures lligades als usos del temps, que es puguin impulsar a escala individual o col·lectiva per part de les organitzacions públiques i socials, poden millorar la salut i el benestar de les persones treballadores a Barcelona?
Es pot actuar a molts nivells, en l’àmbit individual, d’empreses, entitats, però és imprescindible l’actuació pel que fa a polítiques.Un exemple de molt impacte en el treball remunerat és la Directiva europea de 2003 sobre ordenació del temps de treball, que regula aspectes claus relacionats amb els usos del temps de treball remunerat com la durada màxima de la jornada, el temps de descans diari i setmanal, les pauses, el treball nocturn i el treball a torns.Pel que fa al treball domèstic i de cura no remunerat hi ha dos nivells bàsics on actuar des de les polítiques. D’una banda, veiem que el fet de tenir fills i filles incrementa la pobresa de temps i, per tant, els problemes de salut associats com la mala salut mental, la quantitat i qualitat del son i la manca d’activitat física. Per tant, totes les polítiques que disminueixin la dedicació de les persones al treball de cura no remunerat podran millorar la salut de les persones que s’hi dediquen. Això inclou l’increment i gratuïtat d’escoles bressol, però també polítiques adreçades a fomentar que les persones joves puguin independitzar-se de les seves mares i pares (com polítiques per disminuir l’atur, incrementar els salaris, facilitar l’accés a l’habitatge), polítiques que actuïn sobre l’envelliment saludable, de manera que s’allargui el temps d’autonomia de les persones grans, així com polítiques que incrementin la provisió de cures a persones amb dependència.Un altre tipus de polítiques són les adreçades a incrementar la corresponsabilitat del treball de cura i domèstic. Veiem que les persones que comparteixen aquest treball tenen menys problemes de salut que les que se n’ocupen elles soles. Un exemple és l’actual permís per naixement i cura de menor de 16 setmanes de durada per a totes dues persones progenitores, intransferibles i retribuïts al 100%. El permís s’ha de gaudir simultàniament les 6 primeres setmanes i es fomenta l’alternança de les 10 setmanes restants. Aquesta organització, a més, contribueix a l’increment del vincle pare-fill/a i afavoreix la continuïtat del treball remunerat de les mares.

Com valores l’impacte que tenen projectes impulsats per les administracions públiques per impulsar una nova organització del temps de manera col·laborativa, com són el Pacte del Temps o la Xarxa NUST- Xarxa d’empreses per un nou temps de treball-?
Com deia, les actuacions han de ser des de tots els nivells que puguin tenir un impacte en el canvi dels usos del temps cap a models més saludables. En aquest sentit, totes dues iniciatives són positives i valoro especialment el component col·laboratiu. De la Xarxa NUST, per exemple, valoro molt positivament el fet que comparteix moltes pràctiques que les empreses adherides han anat desenvolupant al llarg dels anys i que poden ser molt útils per altres empreses interessades a implementar accions similars. Si hagués d’afegir alguna cosa, diria que seria molt útil poder avaluar aquestes pràctiques en relació amb diferents resultats, però especialment en l’impacte en la salut i el benestar de les persones treballadores.