Usos del temps

>> Exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i impulsora de les polítiques de temps (1995-2015). Actualment directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

1. Com va ser el procés de creació de la primera Regidoria de nous usos del temps durant el mandat municipal 2003-2007?

En el mandat municipal 1999-2003, vaig liderar les polítiques de joventut i va ser llavors quan vaig veure clar que havíem d’abordar les polítiques de temps a nivell local. En aquell mandat vam fer una aposta per treballar el binomi nit-joves a través d’un instrument que vàrem anomenar “Barcelona, bona nit”. Era un pacte amb els joves de la ciutat per dissenyar noves modalitats d’oci nocturn que promogués l’obertura d’espais per a joves, equipaments esportius i altres tipus d’activitats alternatives al model consumista. Vam descobrir la inexistència d’alternatives d’oci a Barcelona, fora de les clàssiques discoteques o bars.

Els estudis sobre el treball nocturn a la ciutat i els serveis existents, ens van fer arribar a la conclusió que calia treballar per fer avenços a l’hora de repensar com funcionava la ciutat de dia i com ho feia de nit. Les diferències eren moltes pel que feia a serveis oberts a la nit, malgrat que eren moltes les persones que hi treballaven en franja horària nocturna, com ara hospitals, serveis de neteja, serveis de manteniment del transport públic, cossos policials i bombers, o gent del món de la cultura, entre d’altres. Per totes les persones que treballaven de nit no era possible sopar o fer una pausa per fer cafè més enllà de la mitjanit.

En paral·lel el Primer congrés de dones de Barcelona, celebrat l’any 1999 va fer recomanacions sobre l’ús del temps de les dones, i com s’havien de modificar alguns serveis, per tal de facilitar la vida quotidiana.

Així va néixer la Regidoria de Nous usos socials del temps a la ciutat, l’any 2003, que em va ser encomanda en el cartipàs de l’alcalde Joan Clos i, posteriorment, de la mà de l’alcalde Jordi Hereu vam aconseguir consolidar l’aposta per les polítiques públiques del temps.

2. Quins eren els principals reptes que van enfrontar en aquell moment en la implantació de les polítiques del temps a Barcelona?

El primer repte a què vàrem haver de fer front va ser la resistència al canvi. Les polítiques innovadores sempre són qüestionades, d’entrada. Necessitàvem reforçar la creació de la nostra política amb dades i anàlisis de persones expertes, en aliança amb diferents sectors estratègics que reforcessin les nostres tesis. Així van néixer els Dossiers del temps, que encara avui es troben al web de l’Ajuntament de Barcelona. És una bona col·lecció que encara perdura i una excel·lent font d’informació de com han anat evolucionant aquestes polítiques.

La segona gran ocupació va ser dotar la política d’usos del temps amb recursos econòmics per implementar les nostres apostes. Les primeres accions com ara obrir les sales d’estudi nocturn en les biblioteques públiques de la ciutat, l’accés als primers tràmits “en línia” a través d’uns quioscos a les OIACs, o el programa “Patis oberts” van ser un factor clau per a l’èxit del nostre propòsit. Més tard arribaria la primera nit d’obertura del metro, que vam haver de treballar de valent per tal de fer-ho possible i ho vam aconseguir.

3. Quines estratègies van utilitzar per promoure i implementar les polítiques del temps
durant aquest període?

Lideratge polític, aliances amb altres sectors estratègics de l’ajuntament, xarxa territorial amb els districtes de la ciutat, generació de xarxes amb altres municipis a través de la Diputació de Barcelona, i comunicació interna i externa.

Més tard vam generar també acords amb moltes entitats de la ciutat per generar programes de polítiques del temps. Recordo especialment la Xarxa d’usos del temps, que implementava mesures per millorar la qualitat de vida en el si de les empreses participants.

4. Quina ha estat la continuïtat de les polítiques del temps des de la creació de la Regidoria fins als anys posteriors? Han tingut una capil·laritat efectiva?

Vint anys després encara perduren els principals programes pels quals vàrem apostar. Es mantenen les sales d’estudi en horari nocturn, els patis oberts, el metro obre tota la nit cada cap de setmana, tenim ja una munió de tràmits en xarxa, o el programa de la nit dels museus…, Hem aconseguit molts dels propòsits que teníem.

D’altres programes no han continuat i avui serien molt útils. El programa “Temps de Barri, temps educatiu compartit” o el programa “Temps en família” són dos dels que jo avui mantindria. Cal continuar avançant en les polítiques de conciliació de la vida quotidiana als barris.

5. Quins consells donaria per a aquelles ciutats o institucions que volen implementar
polítiques del temps similars a les que van desenvolupar a Barcelona durant el vostre
mandat?

Des del meu punt de vista cal conèixer l’entorn a fons, aproximar-se a les necessitats de la ciutadania, tenir dades que aportin coneixement, lideratge polític, pressupost i generació d’aliances internes i externes. Aquests són els ingredients imprescindibles per dur endavant qualsevol política d’innovació social.

6. Quins creus que han estat els principals èxits o reptes superats en la promoció de nous
usos del temps a la ciutat de Barcelona des de llavors fins avui?

Els reptes més importants que vàrem superar van ser la resistència al canvi, consolidar alguns programes en el pressupost municipal i teixir aliances internes i externes que garantissin la continuïtat de les apostes fetes. Vint anys després tenim nous reptes que cal analitzar i fer noves propostes per afrontar-los.