Usos del temps

La vida laboral està condicionada per un nivell d’exigència creixent, basat en els resultats, i una competitivitat que ja no és només amb els altres, sinó també amb un mateix. Però assolir els objectius no sempre depèn del treballador en si ni de l’esforç que hi esmerci. Cada cop més, depèn de directrius que sovint es decideixen lluny del lloc de treball. El nou dossier de Barcelona Metròpolis analitza aquestes noves realitats, amb la voluntat de contribuir al debat des d’una mirada multidisciplinar. Publicat en el número 131, l’introdueix l’editorial Repensar l’organització del treball, de la directora de la revista, Milagros Pérez Oliva.

Sofía Pérez de Guzmán, professora titular de Sociologia del Treball a la Universitat de Cadis, obre l’especial amb una reflexió sobre les noves cultures del treball. “Creix la idea del paradigma emprenedor com a arquetip del bon treballador, juntament amb les feines emergents vinculades a la tecnologia i una nova pluriocupació que persegueix equilibrar la vocació i la sostenibilitat econòmica”, afirma.

Thomas Coutrot i Coralie Perez, autors del llibre Redonner du sens au travail, parlen del fenomen de la gran dimissió i demanen prendre’s seriosament la qüestió de tornar a donar sentit al treball, en tant que “activitat organitzada per mitjà de la qual els éssers humans transformen el món natural i social, i es transformen a si mateixos”.

La psicòloga Dolors Liria parla dels costos emocionals de la feina en un món laboral complex, hiperdemandant i hiperconnectat, on la inestabilitat i la incertesa són els sentiments més estables. “Les organitzacions tenen la responsabilitat de promoure espais laborals saludables”, afirma.

L’economista Joan Sanchis, autor del llibre Quatre dies. Treballar menys per viure en un món millor, defensa la reducció del temps de treball com a recepta per millorar la productivitat i la qualitat de vida i, alhora, per promoure unes ciutats més sostenibles i inclusives.

Per la seva banda, Joan Miquel Verd, director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), centra la seva reflexió en la precarietat laboral juvenil, que “comença a adoptar formes contractualment diferents de la contractació temporal, com ara l’ocupació a temps parcial involuntari”.

Dels reptes del mercat laboral en clau de gènere en parla la sociòloga Pilar Carrasquer, que planteja la necessitat d’entomar “el debat sobre la reducció de la jornada laboral des d’una perspectiva més ampla, que tingui en compte la distribució de la càrrega total de treball i la centralitat que ha tingut sempre el treball remunerat”.

Pablo Sanz de Miguel i Martí Fernández analitzen les experiències de teletreball i les regulacions que els diferents països han anat adoptant des de l’esclat de la covid-19. “Espanya —diuen— ha adoptat un enfocament més destinat a protegir les persones treballadores que a promoure l’accés a aquesta modalitat.”

Tanca el dossier Manel del Castillo, president de la Fundació Factor Humà i ferm defensor d’una consciència social de les empreses que inclogui, com a element important, la recerca de la plenitud de les persones que hi treballen, i que necessiten tenir un propòsit transcendent i compartit.

A més, a Barcelona Metròpolis…  

Les entrevistes d’aquest número ens acosten reflexions sobre la universitat, la recerca, la ciència i la poesia. L’escriptor Toni Pou parla amb la científica Laia de Nadal, rectora de la Universitat Pompeu Fabra des de fa poc més d’un any. “Ser rectora implica deixar una mica de banda la recerca directa, però crec que és interessant formar part de la presa de decisions”, afirma. Per la seva banda, Anna Ballbona entrevista Blanca Llum Vidal, autora, sobretot, de poesia, però també d’una novel·la epistolar i editora dels contes de Víctor Català. “Com a feminista estic preocupada pel moment present, perquè hi ha discursos que acaben sent autoritaris”, confessa.

A la secció Visions Urbanes, trobem dos reportatges urbanístics i de ciutat. La periodista Meritxell M. Pauné analitza el projecte de reforma de la plaça dels Àngels, on “el debat urbanístic se superposa amb una reflexió més profunda i complexa sobre la funció d’aquesta ‘plaça dura’ a la Ciutat Vella actual”. Per la seva banda, Jesús Méndez parla de la futura Ciutadella del Coneixement, la nova aposta científica de Barcelona, i recorre els seus espais: molt especialment, el complex de recerca del Mercat del Peix, però també edificis emblemàtics del parc, com l’Hivernacle o el Centre Martorell d’Exposicions.

Randi Williams, que ha visitat Barcelona per participar a la STEAMConf, és la protagonista de la secció En Trànsit. Investigadora, educadora i experta en robòtica, estudia com integrar l’ètica en l’educació en intel·ligència artificial (IA), i és la fundadora del capítol bostonià de Black in Robotics.

La secció Barcelona en Dades està dedicada, justament, a la recent inauguració del nou portal Barcelona Dades. En parlen Màrius Boada i Pla, director de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona (OMD); i María Jesús Calvo, responsable del Departament d’Estadística i Difusió de Dades i Open Data de l’OMD. I n’analitzen el contingut, amb il·lustratius exemples concrets, Oriol Pàmies i Carles Javierre.

L’atenció dels nou experts del Debat se centra aquest cop en la capitalitat de l’arquitectura que ostentarà Barcelona el 2026. Al Plec de Cultura també hi trobareu un homenatge d’Elvira Altés als 100 anys de la primera emissió de ràdio i, molt especialment, a la contribució femenina a aquesta història centenària.

En l’apartat de llibres, destaquem la ressenya que fa Thais Morales sobre el còmic Darrere les Persianes, obra d’Isabel Franc i Rosa Navarro, una història gràfica sobre les dones lesbianes que han fet de Barcelona una ciutat orgullosa.  Per la seva banda, Joan Subirats parla de España, el pacto y la furia, d’Enric Juliana, on “l’observatori escollit, i que és al mateix temps el gran protagonista del llibre, és Madrid”. Les pàgines d’exposicions estan dedicades a Contes possibles. Jeff Wall, que es pot veure a La Virreina Centre de la Imatge fins al 13 d’octubre.

Tanca la revista el relat Com va morir la tia Cristina, que signa Enric Gomà. Les il·lustracions d’aquest conte, de la portada i del dossier són obra de Patricia Cornellana, mentre que el protagonista de l’insert fotogràfic és Ignasi Raventós, amb La llum de Barcelona, que explora la ciutat des de la qualitat, la profunditat i l’ordre que atorga la llum.