Usos del temps

» La primera Escola d’Estiu del Temps a Barcelona ha marcat un punt d’inflexió en la concepció de polítiques de temps.

» Aquesta, ha reunit persones expertes de l’àmbit local i internacional per compartir pràctiques innovadores que optimitzin els recursos i millorin la qualitat de vida urbana, enfocant-se en la salut laboral, la sostenibilitat i la igualtat de gènere.

Barcelona ha estat testimoni de la primera Escola d’Estiu del Temps, una iniciativa que s’emmarca dins del projecte Time4All i que va ser pensada per capacitar les persones formuladores de polítiques i servidores públiques, proporcionant les eines necessàries per influir activament en la configuració de polítiques de temps dins de les seves organitzacions.

Superant les expectatives amb més de 70  participants, l’escola no només va ser una trobada per compartir pràctiques i eines sobre la gestió del temps en entorns urbans, sinó també un punt d’inflexió en la concepció de polítiques públiques orientades al benestar i l’eficiència en les ciutats del segle XXI.

Durant dos dies intensos, persones expertes i líders locals i internacionals es van reunir al Museu Picasso per explorar com les polítiques del temps poden transformar les nostres ciutats, optimitzant recursos i millorant la qualitat de vida de la ciutadania.

L’Escola d’Estiu del Temps va abordar des de múltiples perspectives la importància de repensar i reorganitzar els nostres usos del temps en un món cada cop més interconnectat. L’esdeveniment va subratllar la necessitat urgent d’adoptar polítiques del temps que no només responguin a les demandes locals, sinó que també contribueixin als objectius globals de desenvolupament sostenible. Des de la promoció d’una cultura del temps laboral més saludable fins a la creació de ciutats més accessibles i sostenibles, les polítiques del temps emergeixen com un component essencial per al benestar i l’eficiència en les ciutats modernes.

L’Escola d’Estiu del Temps es va estructurar en diverses seccions, cadascuna destacant aspectes clau de la gestió del temps en entorns urbans.

Inma Molareda, exregidora de l’Ajuntament de Barcelona (1995-2015) i actual directora d’Alcaldia de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va iniciar l’Escola amb una conferència inaugural on va recórrer la trajectòria i va recordar l’experiència pionera de Barcelona amb la creació de la Regidoria de Nous Usos del Temps el 2003. Aquesta iniciativa no només va establir un marc per a polítiques més inclusives, sinó que també va fundar les bases per garantir que tota la ciutadania tinguin accés a un temps de qualitat.

A continuació, va seguir una taula rodona sobre ocupació de qualitat i dret al temps, on es van discutir estratègies per millorar les condicions laborals i fomentar entorns de treball més saludables, equitatius i de qualitat. En aquesta sessió es va fer un repàs de la història de la Xarxa NUST i una de les seves empreses, Iterem, ens va compartir les innovadores iniciatives amb les quals compten per millorar els usos del temps en la seva organització.

Seguidament, va ser el torn de la Time Use Initiative, que va fer una breu introducció de la seva eina d’autoavaluació en polítiques del temps, disponible de forma gratuïta a la seva pàgina web. Representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van presentar un exemple de com es va utilitzar aquesta eina amb pràctiques efectives per millorar la gestió del temps en contextos metropolitans complexos. L’avaluació va permetre destacar com la majoria de les organitzacions locals ja tenen en marxa polítiques de temps sense saber-ho, així com la necessitat de crear un pla estratègic que les agrupi multiplicant la seva visibilitat i impacte.

L’última secció del primer dia va consistir en un taller de la mà de Càtedra d’Emprenedoria Territori Innovació – Escola de Negocis de la Sorbona. Les persones participants es van dividir en grups per abordar desafiaments específics relacionats amb els usos del temps fent un joc de rols amb diferents perfils. En l’activitat, es van generar idees innovadores i solucions pràctiques que podrien implementar-se per millorar la qualitat de vida i promoure un ús més equitatiu del temps entre diferents sectors de la població.

El segon dia va ser inaugurat amb una conferència de la mà de Caren Grown, Membre del Centre per al Desenvolupament Sostenible de la Brookings Institution, experta reconeguda internacionalment en qüestions de gènere en el desenvolupament. Grown ens va compartir les diferents fonts d’informació sobre usos del temps que existeixen mundialment així com ens va transmetre la necessitat d’aquest tipus d’enquestes per entendre com els usos del temps es distribueixen per gènere, edat, regió, etc. Així mateix, va fer èmfasi en la necessitat de polítiques de temps que posin el focus en la perspectiva de gènere per contribuir a un desenvolupament sostenible global equitatiu.

A continuació, va ser el torn d’escoltar diferents experiències globals en la implementació de polítiques del temps per part de representants de ciutats com Milà, Ciutat de Mèxic i Buenos Aires. Les i els representants internacionals, van discutir com aquestes polítiques poden abordar desigualtats socials i millorar la qualitat de vida urbana, servint com a exemple de bones pràctiques en l’àmbit global.

Enfocada en la quantificació del temps, la següent taula rodona va explorar com la  planificació urbana, la mobilitat i la pobresa de temps impacten en la gestió efectiva del temps, entenent l’oportunitat que aquest recurs per la mesura del temps ens ofereix per fer evidents les desigualtats, reduir la pobresa de temps i optimitzar els recursos urbans, garantint una distribució més equitativa del temps entre tota la ciutadania.

Per concloure les intervencions de persones expertes, ens vam endinsar en conceptes avançats com els cicles circadians i les crono-ciutats, en una xerrada que va destacar la importància de considerar els ritmes biològics i la il·luminació en la planificació urbana i els horaris en els entorns educatius i institucionals, entre altres.

Les paraules de cloenda de María Rengel, Directora de Serveis de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, resumeixen la principal idea de la trobada: “una nova organització del temps és essencial per al desenvolupament d’un nou tipus de benestar”. Les polítiques del temps no només són necessàries, sinó urgents en la mesura que enfrontem els desafiaments del segle XXI. Des de Barcelona fins a ciutats de tot el món, la gestió efectiva del temps no només millora la productivitat i l’eficiència, sinó que també promou la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida urbana. El principal missatge que ens emportem és el repte que tenim com a societat de comprometre’ns a implementar i adaptar aquestes polítiques per construir ciutats més humanes, inclusives i resilients avançant cap a una ciutat més saludable, igualitària, eficient i sostenible.