Usos del temps

» La jornada va comptar amb la participació de la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil Eiroá, així com amb més de 60 entitats que van compartir les seves experiències promovent uns usos del temps més saludables, igualitaris, eficients i sostenibles.

“Tanqueu els ulls i imagineu-vos que és una hora menys. Ara, obriu-los i observeu com el temps, per molt que vulguem, no el podem modificar”.  La periodista Romina Vallès, encarregada de presentar l’acte, iniciava la jornada amb un petit joc que animava a les persones assistents a la reflexió sobre la pobresa de temps, temàtica central de la Trobada anual d’entitats del Pacte del Temps.

El dia 7 de novembre a les 16:30 h, la sala d’actes de la Biblioteca Gabriel García Márquez s’omplia amb més de 60 entitats que van poder reflexionar al voltant del concepte de pobresa de temps per mitjà de la presentació de nou dossier publicat per l’Ajuntament de Barcelona “De la pobresa de temps, al temps per a la vida” i la presentació de bones pràctiques d’una de les entitats membre del Pacte del Temps.

Només entrar a la sala, a les persones assistents se’ls hi demanava que responguessin una pregunta molt senzilla: Què és per a tu la pobresa de temps? “Córrer tot el dia”, “sense temps per a cuidar-me”, “sobreresponsabilitat”, “treball”, “estrès”, “angoixa”, “dona”, “poc benestar”, etc. eren algunes de les paraules que recollien les experiències de les diferents entitats i que parlaven de feminització, impacte en la salut, sobrecàrrega del treball reproductiu i centralització del treball productiu.

La jornada continuava presentant, en format d’entrevista, la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil Eiroá.

La regidora va destacar la necessitat de generar més consciència i donar més visibilitat a les polítiques del temps en tots els seus àmbits estratègics,  abordar a través de les polítiques municipals la pobresa del temps fruit de la desigual distribució del dret al temps de la ciutadania, així com la importància de seguir treballant en xarxa amb les diferents entitats i organitzacions de la ciutat.

Continuant amb aquesta línia, va animar a les diferents entitats a realitzar un exercici de reflexió conjunta per tal d’avançar cap a una nova cultura d’organització del temps, especialment en matèria laboral com a factor clau que condiciona la vida de les persones.

D’acord amb la regidora, el repte per les administracions públiques, empreses i organitzacions és anar més enllà del concepte de conciliació que promou una política de permisos, i pensar en una nova distribució del temps laboral, fomentant el teletreball en aquelles organitzacions que sigui possible implementar aquest model híbrid de treball, però també promovent d’altres formes d’organització del temps laboral. Es tracta de repensar el model imperant d’organització del temps en sentit ampli i fugir de l’homogeneïtzació del teletreball, els permisos laborals o d’altres mesures d’organització del temps, sense tenir en compte la idiosincràsia del sector o l’organització.

Pel que fa als instruments de l’Ajuntament de Barcelona per combatre la pobresa del temps, va destacar tres línies de treball; una primera que incideix en les organitzacions, on s’identifiquen els projectes del Pacte del Temps i la Xarxa NUST (Xarxa d’empreses per un nou temps de treball), una segona línia de treball que fa un abordatge de les cures a partir de les polítiques públiques i una tercera línia de recerca, transmissió i foment del coneixement, del qual n’és exemple el dossier que es va presentar durant la jornada.

L’acte també va ser una oportunitat per presentar el Dossier “De la pobresa de temps al temps per a la vida”, un document elaborat per Sonia Ruiz, Directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de l’Ajuntament de Barcelona, Georgina Monge i Blai Martí, personal tècnic de Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps  i Ana Paricio, Psicòloga Urbana a Barcelona Regional i especialista en urbanisme inclusiu.

El dossier, que pretén ser un document de reflexió i debat que té per objectiu millorar el dret al temps de la ciutadania de Barcelona, no només conceptualitza la pobresa de temps o defineix els condicionants estructurals i interseccionals de falta de temps propi, sinó que també fa un diagnòstic de la realitat de la ciutadania de Barcelona a través de la incorporació d’experiències reals. En aquest sentit, s’incorporen, entre d’altres, les veus de les dones del projecte “Dones Amunt” i que va explicar una de les seves membres, Gabriela Salas, a la vegada que es planteja una eina d’anàlisi d’impacte de temps en les polítiques públiques, que ja s’ha posat en pràctica per avaluar el projecte “Transformem la Mobilitat a les escoles”.

Per acabar, el focus es va posar en Paula Ramos, representant de l’entitat Espai Ambiental, que no només va presentar les seves bones pràctiques en matèria d’usos del temps a l’organització, sinó que va animar a les diferents entitats participants de la jornada, a plantejar actuacions comptant amb la participació de les persones de l’entitat per tal que aquestes responguin degudament a les seves necessitats.

La jornada va finalitzar amb una visita guiada per VilaVeïna de Provençals del Poblenou, on ens va acompanyar Núria Salas, coordinadora del projecte, i l’Alba Panyella, responsable del projecte al barri de Sant Martí, que ens va explicar la dinàmica, objectius i activitats del projecte.

Des de la Regidoria i la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps es fa un balanç molt positiu de la jornada, que s’espera que serveixi per reforçar els vincles entre les entitats membre del Pacte del Temps i donar impuls a les accions tant de política pública com d’iniciativa privada que estan transformant els usos del temps a la ciutat.