Usos del temps

»Representants de més de 40 entitats de la ciutat van participar en la Trobada Anual del Pacte del temps.
»L’activitat central de la jornada va ser una taula rodona d’expertes sobre Cronobiologia, salut i configuració de les ciutats i la presentació de bones pràctiques en sincronització horària per part de dues entitats membre del Pacte del Temps.
»La jornada va comptar amb la participació de la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil Eiroá, i de Maria  Rengel, directora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.

La periodista Clara Sánchez Castro va ser la mestra de cerimònies i dinamitzadora de la tercera Trobada Anual del Pacte del Temps de Barcelona, que va celebrar-se dimarts 3 de desembre a les 16.30 h, a la Sala de Plens de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc. 

A la jornada, més de 40 entitats van poder reflexionar al voltant del concepte de cronobiologia o com els usos del temps impacten en la nostra salut individual i col·lectiva amb una taula rodona d’expertes sobre Cronobiologia: com impacten els usos del temps en la salut i la presentació de bones pràctiques en sincronització horària per part de dues entitats membre del Pacte del Temps i la Xarxa Nust – Xarxa d’empreses per un nou temps de treball.

Compromís institucional
La trobada va iniciar-se amb la benvinguda per part de la regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil Eiroá, agraint la presència dels i les representants de les entitats, mostrant un any més el ferm compromís de les entitats d’aquesta ciutat amb la millora dels usos del temps, així com l’interès que segueix despertant aquesta qüestió.

“Des de l’Ajuntament continuem apostant de manera clara per les polítiques del temps, fent un esforç per millorar i ampliar les accions ja fetes, així com detectar noves oportunitats per aconseguir que el dret al temps sigui una realitat tangible per a tota la ciutadania”, va expressar la Regidora.

També va explicar com en aquest mandat l’Ajuntament de Barcelona té l’objectiu de reforçar les iniciatives existents, com en el cas del Pacte del Temps i de la Xarxa d’empreses NUST – Xarxa d’empreses per un nou temps de treball – i promoure nous serveis. En va destacar, per una banda, l’ampliació del Servei d’Assessorament per la Igualtat i l’Organització del Temps, impulsat conjuntament amb Barcelona Activa, des d’on es vol proporcionar a les empreses les eines i un acompanyament expert personalitzat per facilitar l’aplicació efectiva de les mesures.

D’altra banda, Raquel Gil va destacar que s’està treballant per aconseguir que la dimensió de temps s’incorpori de manera transversal en totes les polítiques municipals, fent que el consistori continuï sent un referent pioner en polítiques del temps. 

Segons la regidora, “per nosaltres aquesta trobada anual és especialment important perquè ens permet retrobar-nos i construir plegades un nou model d’usos del temps a la ciutat”

Cronobiologia, salut i ciutat
Seguidament, es va donar pas a la taula rodona on tres expertes de diversos àmbits de la salut van reflexionar sobre els efectes de la desalineació dels cicles circadians o rellotges biològics en les persones i què poden fer les organitzacions i les entitats públiques per mitigar-ne els efectes negatius.

Així, Sandra Giménez, metgessa de la son a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, va explicar que al nostre país “no dormim suficient, tendim a anar a dormir tard i despertar-nos d’hora; dormim una mitjana de dues hores menys que als països nòrdics”. Aquesta manca de son té efectes negatius a la nostra salut ja que dormir és bàsic per a la regeneració de teixits i també per la nostra salut mental; “dormir regula les emocions i ens ajuda a disminuir la preocupació i ansietat del dia”, va compartir la doctora. Així, segons la doctora, és necessari que adaptem els nostres horaris de manera més alineada al nostre funcionament intern, i dormim més a la nit. 

Per la seva banda, la Dra. Camille Lassale, Investigadora de l’IS Global i coordinadora del grup de salut circadiària, va parlar de la relació entre nutrició i ritmes circadians: “el nostre metabolisme de la insulina es veu afectat per l’hora en què mengem; depèn de l’hora, els aliments poden tenir un impacte diferent de la nostra biología”. La Dra Lassale va posar com a exemple un dels resultats de les seves investigacions: “sopar d’hora, dues o tres hores abans d’anar a dormir, i esmorzar bé, mantenint un llarg dejuni nocturn, ajuda a regular el metabolisme de la insulina, a evitar malalties com la diabetis o les malalties cardiovasculars i a mantenir un pes adequat”.

A continuació, Imma Cortés, Cap del Servei de Salut i Treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va parlar de temps i treball. Per una banda, l’experta en salut pública va abordar com l’excés d’hores de treball i la variabilitat i imprevisibilitat de la jornada laboral poden tenir un impacte molt negatiu en la salut; mentre que, d’altra banda, va incidir en l’impacte en la salut quan en el treball domèstic i de cures hi ha manca de corresponsabilitat: “les dones dediquen a les tasques de cures i domèstiques entre 3 i 5 hores més que els homes, i per això tenen més problemes de salut mental, malalties físiques com el mal d’esquena i manca de son”, va explicar Cortés. També va donar dades sobre com afecta el gènere i la maternitat a la pobresa de temps: “les dones amb criatures són les que més pobresa de temps tenen. Mentre que només un 10% de les dones sense criatures tenen pobresa de temps, en les mares amb més de dues criatures, la pobresa de temps se situa al voltant del 70%”. 

La taula es va tancar amb algunes propostes de millora dels usos del temps i del seu impacte en la salut en les organitzacions. La flexibilitat laboral, uns torns laborals estables i una alimentació més saludable, sobretot per a la gent que treballa de nit, van ser algunes de les propostes que es van plantejar i que, segons les expertes, han de realitzar-se juntament amb una política d’educació des de l’escola sobre els horaris saludables dels àpats i la corresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cures entre homes i dones, entre d’altres.

Sincronitzant els temps de vida
En la segona part de la trobada es van exposar els resultats del Taller “Sincronitzant Temps: Equitat i Benestar en la Gestió Horària”, celebrat el 13 de novembre i a on les entitats i empreses que van participar van compartir les seves dificultats relacionades amb la sincronització del temps personal i col·lectiu, així com propostes de solucions al respecte.  Les conclusions del taller van apuntar cap a la necessitat de conciliar els temps específics de transport, de serveis i obligacions laborals i d’impulsar polítiques públiques que abordin aquestes problemàtiques des d’un enfocament holístic i inclusiu, tot garantint condicions més equitatives en la distribució i la gestió del temps.

Al taller es van compartir bones pràctiques en organització del temps de treball posades en pràctica per entitats membres del Pacte del Temps i la Xarxa Nust: Carles Ger de l’empresa Global Planning Solutions i membres de la Xarxa Nust, va explicar les seves mesures per flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida de la plantilla, així com el seu model mixt de 3 dies de teletreball i 2 presencials. Carles Ger va recomanar “pensar en la gent i escoltar-la; si la gent se sent bé, l’empresa serà més productiva”.

L’altra bona pràctica presentada va ser a càrrec d’Andrea Aznar, de l’entitat del tercer sector Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (Eicascantic), entitat adherida recentment al Pacte del Temps. Andrea Aznar va explicar algunes de les mesures d’organització del temps de les que disposen a la seva organització i que inclouen des d’una jornada laboral de 30 hores setmanals, la utilització d’un banc d’hores que s’acumulen i es compensen per hores lliures, així com l’organització de sessions de cures internes per tractar els possibles malestars de les treballadores.

Seguidament, Maria Rengel, directora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, va dir unes paraules de cloenda de l’acte, tot agraint a les persones assistents la seva participació activa en la construcció d’un model de ciutat més respectuós amb les nostres necessitats de temps. En referència a la temàtica de la trobada, Rengel va expressar que “com a institució pública i com a entitats compromeses amb els objectius del Pacte del Temps, tenim un paper essencial per garantir que el nostre dia a dia ens proporciona la base necessària per a un descans reparador i una vida saludable i equilibrada”. Com a responsable de la Direcció de Feminismes i LGTBI va remarcar que “els exemples compartits han posat de manifest el fet que els impactes negatius sobre la salut afecten de manera desproporcionada a les dones”

Per acabar, la presentadora va donar pas a una intervenció artística, que va posar punt final a la trobada de forma lúdica i alhora reflexiva, a càrrec de la companyia Amelie Produccions, i que va fer reflexionar l’audiència a través del teatre i la música sobre el temps com el més preuat que tenim.

Si no vau poder assistir a la Trobada, aquí podeu veure el video resum.