La nova tecnologia del terratzo, procedent d’Itàlia a partir de la dècada de 1950, va substituir el mosaic hidràulic en els interiors dels habitatges i, una mica més tard, va permetre la introducció de paviments singulars en l’espai públic, complementaris als panots de les voreres de Barcelona.

La tècnica es basava en la utilització d’un motlle de goma i en una operació doble de premsat i vibrat de la peça que augmentava la compacitat del material. Aquest era un formigó el qual tenia en la seva composició fragments de pedra calcària, granits i basalts. El pas final en la fàbrica era el desbastat de la peça per tal de fer visible les diferents peces de pedra amb el ciment acolorit i, a l’obra, els seu poliment per obtenir un acabat brillant.

Fabricació de rajoles de terratzo a la fàbrica La Alegria Marmol y Piedra Natural, Sevilla (Vídeo: Alegria Marmol)

Per bé que es va conèixer popularment amb el nom de terratzo, a Catalunya es va comercialitzar com a “Vibrazo” i aviat es va veure com un bon paviment per a exteriors de gran trànsit. A partir dels anys seixanta els espais urbans més carismàtics de Barcelona es van distingir per l’ús de l’anomenat “Vibrazo relleu” que, a més de ser antilliscant gràcies a la introducció del relleu, va recuperar la possibilitat de dibuix o de disseny en el paviment. Un cas remarcable és el paviment de la Rambla, format per peces corbes de dues tonalitats i emmarcades per peces basàltiques de franges paral·leles. Actualment, la tècnica s’ha diversificat fins al punt de trobar diverses tipologies de pavimentació per a exterior basades en el formigó.

Bibliografia

CARRASCÓN ORTIZ, S., COSTA PLANAS, E., MATA JORBA, M. (1992). Manual del terratzo : fabricació, projecte, posta en obra. Madrid : IECA, Institut del Ciment; Barcelona : Agrupació de Fabricants de Terratzo de Catalunya.

ESCOFET 1886 SA. Història [En línia].

ESPARZA LOZANO, D. (2014). El diseño del suelo: el papel del pavimento en la creación de la imagen de la ciudad. Tesi doctoral. Inèdit.

FARRÉ-ESCOFET, E. (2015). Escofet, símbol industrial de Barcelona. Arts, disseny i arquitectura en la creació de valor. Barcelona: Angle Editorial.

NAVAS FERRER, T. (2018). Els paviments dels interiors de Barcelona. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.), p. 222-246. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Barcelona.

PERERS, F. (2016). Voreres, la memòria subtil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022