Els revestiments de rajoles procedeixen de l’arquitectura islàmica. Les seves formes i tipologies inclouen des d’alfardons, alicatats i socarrats, entre d’altres, que revesteixen façanes i cobertes d’edificis, espais interiors, paviments així com embigats i sostres, que aportaren funcionalitat i estètica als edificis.

La ceràmica esmaltada arriba a la Península Ibèrica, a partir del segle XII. El seu desenvolupament al llarg dels segles va ser de gran riquesa i es manifestà en la tradició hispanomusulmana, l’arquitectura mudèjar i el prestigi internacional de centres productors com el de Manises a València. Les rajoles s’obtenien a través de tècniques diverses com la corda seca, la rajola d’aresta, i de reflexos metàl·lics.

Les rajoles renaixentistes aportaren cromatisme i nous motius de caràcter religiós, motius florals i escenes de vida quotidiana com és el famós plafó de la xocolatada del segle XVIII conservat al Museu del Disseny de Barcelona. La rajola catalana popular s’especialitzà en rajoles d’oficis i de fruites.

A partir de la segona meitat del segle XIX la producció ceràmica s’industrialitza i a Catalunya comencen a aparèixer fàbriques que es dediquen a rajoles per a paviments i a arrimadors de parets. Però és amb el Modernisme quan es renoven les tècniques i se’n recuperen algunes de tant singulars com la tècnica del daurat. Els usos de la ceràmica policroma es despleguen per totes les parts dels edificis tot aportant color, contrast de volums, de formes i de textures, amb un fort valor ornamental que confereix identitat a l’arquitectura modernista catalana i bona part de l’etapa noucentista a través de plafons ceràmics.

A partir de la dècada de 1950 hi ha un ressorgiment de l’ús de la ceràmica en el revestiment de façanes i la decoració de vestíbuls de molts habitatges. Destaquen els plafons ceràmics murals amb composicions en relleu que poden anar signats per artistes plàstics i ceramistes. Com a creació emblemàtica, la coberta policroma del Mercat de Santa Caterina, composta per 200.000 hexàgons de ceràmica.

Saps com conservar el teu mosaic de rajola ceràmica?

Et proposem consells per conservar el teu mosaic de rajoles, tant si es tracta d’un manteniment habitual com d’alguna intervenció puntual. Prem aquí o bé accedeix-hi a través de la pestanya Consells de conservació.

Bibliografia

ALSINA, L. (2018). “Ceràmica aplicada l’arquitectura a Barcelona: des de l’edat mitjana fins al romanticisme”. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.), p. 134-143. Barcelona: Àmbit.

CASANOVAS, M. A., NOGUERA, P., ROCAS, X. (2002). Enrajolats, La Bisbal (1839-1980). Ajuntament de La Bisbal d’Empordà.

CASANOVAS, M. A., FERNÁNDEZ DEL MORAL, I. (2016). “Vocabulari de ceràmica i arquitectura”. A: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura.  R. Cassanova (coord.), p. 94-99. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu del Disseny de Barcelona.

FREIXA, M., SALINÉ, M. (2016). “Funcionalitat i estètica de la ceràmica del Modernisme fins a l’actualitat a Catalunya”. A: D’Obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura.  R. Cassanova (coord.), p. 64-73. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu del Disseny de Barcelona.

LACUESTA CONTRERAS, R. (2006). “Los materiales cerámicos en la época modernista”. A: Tradición y modernidad: la cerámica en el modernismo. Actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat (29-31 octubre 2004). M. Saliné i Perich, R. Vilardell i Tarruella (eds.), p. 27-47. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.

PORCAR, J.L., PLEGUEZUELO, A., RENAU, F., GOMIS, J.M. (1987). Manual Guía-Técnica de los revestimientos y pavimentos cerámicos. Castellón : Instituto de Tecnologia Cerámica.

NAVAS FERRER, T. (2018). “Els paviments dels interiors de Barcelona”. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.), p.222-246. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials i Ajuntament de Barcelona.

SALINÉ i PERICH, M., VILARDELL I TARRUELLA, R. (eds.) (2006). Tradición y modernindad: la cerámica en el modernismo. Actas del Congreso anual de la asociación de ceramología (29-31 de octubre 2004). Barcelona: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Asociación de Ceramología.

SALINÉ, M. (2005). “Lluís Brú. Fragments d’un creador, els mosaics modernistes”. A: Lluís Brú. Fragments d’un creador, els mosaics modernistes. Del 22 de juliol de 2004 al 31 de juliol de 2005. Can Tinturé. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

SALINÉ, M. (2015). “La ceràmica i el mosaic, les arts camaleòniques del Modernisme”. A: Modernisme. Arts, Tallers Indústries. Catàleg de l’Exposició, p. 130-147. Barcelona: Viena Edicions, Fundació Catalunya La Pedrera.

SUBÍAS, P. (1989). Pujol i Bausis, centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat. Esplugues de Llobregat: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

SUBÍAS, P. (2002). “Paviments, mosaics i rajoles”. A: El Modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Barcelona: Edicions L’Isard.

SUBÍAS, P. (2018). “Desig de modernitat. La ceràmica arquitectònica de Barcelona dels segles XIX i XX”. A: Les arts aplicades a Barcelona, F. Fontbona (ed.), p. 144-158. Barcelona: Àmbit.

Última actualització de la pàgina: 2/5/2022