Manteniment habitual

Per al manteniment diari del nostre mosaic hidràulic, és a dir, per a la neteja de pols i brutícia en general, utilitzarem simplement aigua i sabó neutre, o sigui, amb un pH entre 6 i 7 (generalment ve indicat a l’etiqueta del producte). El pH marca el nivell d’acidesa o basicitat d’un producte. No és recomanable aplicar una substància àcida ni massa bàsica, ja que podria reaccionar amb alguns dels components dels materials que conformen la rajola i malmetre’ls.

Després de retirar la pols en sec, ja sigui mitjançant escombra o aspirador, n’hi haurà prou amb un fregat amb aigua tèbia i una petita proporció de detergent neutre (pot variar segons el fabricant, generalment s’estableix afegir un tap de detergent per cada 5 litres d’aigua). És important que la baieta del pal de fregar estigui ben escorreguda per no amarar en excés les rajoles hidràuliques. A més a més, si volem assegurar-nos que no quedin restes de sabó, recomanem fer una darrera passada únicament amb aigua per esbandir qualsevol residu de detergent que pogués quedar.

Què hem de fer quan hi ha taques?

Si, a banda de la brutícia general, el nostre paviment té altres taques puntuals, haurem de diferenciar entre aquelles amb relleu i sense relleu. Les taques amb relleu poden ser de cera, pintura, brutícia compactada, etc. Per eliminar-les, podem utilitzar una petita rasqueta de fulla fina com aquelles que s’usen per la vitroceràmica. Col·loquem la rasqueta el més paral·lela possible al paviment per tal de no ratllar-lo i la passem per sobre de la taca, pressionant lleugerament. Si un cop fet això ha quedat alguna petita resta, podem realitzar una neteja més acurada passant un drap humit per sobre de la superfície o amb un raspallat suau amb aigua i detergent neutre. Els netejadors de vapor també poden ser una bona opció per a taques especialment resistents.

Les taques sense relleu sovint són més difícils de netejar. Degut a la seva naturalesa porosa, els mosaics hidràulics absorbeixen qualsevol líquid que pugui entrar en contacte amb el material, dificultant la seva neteja. Per tant, caldrà netejar el líquid vessat el més ràpid possible amb un drap ben absorbent, abans que penetri dins del paviment. Si la taca ha penetrat, en ocasions la seva neteja esdevé impossible, ja que el líquid ha tenyit el material. Per aquest motiu, si esteu planejant reformar casa vostra, és recomanable no instal·lar un paviment de mosaic hidràulic en estances on siguin propensos els vessaments de líquids, com ara la cuina o el bany.

Quins productes hem de fer servir per a la neteja?

Tal i com hem dit anteriorment, els productes més adequats per al mosaic hidràulic són precisament aquells menys agressius i més neutres, és a dir, que no tinguin pH bàsic ni àcid. Productes comuns de neteja com el lleixiu (dissolució d’hipoclorit de sodi) o l’amoníac són de caràcter bàsic i tot i que poden ser útils puntualment com a desinfectant o per eliminar alguna resta de caràcter greixós, no és recomanable realitzar la neteja periòdica amb aquest tipus de substàncies.

El mosaic hidràulic és especialment sensible a les substàncies de caràcter àcid degut a que d’entre els materials que el formen hi ha components calcaris (és el component principal de la pols de marbre). Així doncs, substàncies amb pH àcid com el vinagre (que conté àcid acètic), el salfumant (que conté àcid clorhídric) o qualsevol dels productes comercials formulats amb algun component anticalç reaccionaran amb aquests components degradant-los i afectant, per tant, l’aspecte i la resistència del nostre mosaic hidràulic.

Puc aplicar cera al mosaic?

Tradicionalment, uns dies després de la col·locació del mosaic hidràulic es donava una capa d’oli com a protecció i es recomanava un manteniment mitjançant l’aplicació de cera de manera esporàdica. Aquests productes tenien la finalitat de fer menys porós el mosaic i alhora provocaven una lleugera intensificació dels colors.

Avui dia existeixen alguns productes comercials formulats com a protectors superficials per a mosaic hidràulic que tenen una funció similar. Cal tenir en compte que, malgrat que un cert nivell de protecció hidròfuga pugui ser recomanable per evitar taques, és important que aquests productes no taponin completament el porus, ja que el mosaic hidràulic és un material que necessita “respirar”.

D’altra banda, els paviments hidràulics no van ser pensats per tenir l’aspecte brillant d’un marbre polit. Eren per naturalesa mats i l’ús els ha donat un acabat setinat natural. Les ceres poden tenir tendència a atrapar i acumular la pols, especialment en els moments immediats a la seva aplicació, per això amb el temps poden enfosquir. L’aplicació de cera requereix que periòdicament calgui eliminar-la per donar una nova capa i mantenir així la brillantor i la transparència. Has de tenir en compte que per treure la cera caldrà utilitzar productes lleugerament agressius.

En resum, la decisió de donar llustre afegit al teu mosaic és teva. Nosaltres som més aviat partidaris de conservar l’acabat mat original. Tanmateix, si decidissis aplicar un producte per fer brillar el teu mosaic hidràulic, cal seguir molt bé les instruccions del fabricant i assegurar-se que el paviment estigui completament sec abans de dur a terme l’aplicació.

És bo polir el mosaic hidràulic?

El polit d’un mosaic hidràulic és una operació delicada i que en ocasions, si no es fa amb cura i per personal especialitzat, pot suposar la seva pèrdua o degradació total.
Tal i com hem explicat a la introducció, la capa de color d’una rajola hidràulica és només d’uns 5 mm de gruix (i en els mosaics de fabricació actual encara més prima). El polit rebaixarà uns mil·límetres la superfície del paviment, presentant una nova capa a la vista, més neta però també més prima i fràgil. A més a més, segons els materials utilitzats en la fabricació, és possible que un polit faci sorgir a la vista alguns dels cristalls de la pols de marbre de la darrera capa produint així punts blanquinosos.

Caldria valorar en cada cas si la intervenció de polit és o no necessària, sabent que representa un tractament molt sever i irreversible que un hidràulic pot aguantar, com a molt, una o dues vegades en tota la seva vida abans d’eliminar completament la capa acolorida. L’alternativa més recomanable és netejar el mosaic a fons de manera mecànica, amb raspalls o discs de fibra sintètica, aigua i sabó neutre, però sense la utilització de productes o materials abrasius. És important remarcar que en el cas de mosaics hidràulics fabricats en els darrers anys, la capa acolorida és més prima i menys dura, fet que fa impossible sotmetre’ls a un polit sense malmetre completament el disseny superficial del mosaic.

És recomanable cristal·litzar o envernissar?

S’ha de tenir present que el mosaic hidràulic és un paviment porós i que, per les seves característiques intrínseques, no té un acabat brillant. Com ja hem dit, existeixen tractaments d’acabat que mantenen les propietats dels mosaics hidràulics ja que no tanquen el porus completament tot i fer-lo menys absorbent i respecten l’acabat mat natural d’aquest paviment.

L’aplicació incontrolada de vernissos com els que s’apliquen a superfícies de fusta, tot i que tindria un efecte brillant i revifaria els colors, a curt termini podria arribar a ser molt perjudicial. Les resines que s’utilitzen com a vernissos esgrogueïxen amb el temps i es tornen trencadisses. Al usar resines impermeables sobre un paviment porós, la incompatibilitat dels dos materials provocaria que al poc temps el vernís es comenci a desprendre de manera irregular, fet accentual per l’ús del paviment.

Pel que fa al procés de cristal·litzat, consisteix en l’aplicació de productes químics (fluosilicat de magnesi i polímers de cera) que reaccionen amb els components del paviment hidràulic i provoquen una vitrificació superficial, de manera que es tanca la porositat natural de la rajola i es produeix una brillantor intensa similar un paviment mullat. A més, per assegurar de manera efectiva la penetració d’aquests productes és usual que es realitzi un polit previ a la seva aplicació, operació que, com hem vist, pot ser molt agressiva pel mosaic.

Com a conservadors-restauradors, sempre ens guiem pels principis de mínima intervenció i màxim respecte a l’original, per això considerem que és preferible mantenir les característiques originals dels mosaics hidràulics. Apostem per conservar l’aspecte extern amb el qual van ser concebuts, un paviment amb un acabat mat setinat per l’ús a través del temps, nets i sense tractaments afegits que en puguin transformar l’aspecte i les propietats superficials.

Les rajoles presenten esquerdes, línies de trencament o picats?

Si cal, podeu fer fotografies amb una escala de mesura i repetir-les de manera periòdica per establir un control mitjançant la comparació. Si malgrat anar amb atenció l’esquerda augmenta en longitud o amplada, pot ser un senyal de moviments estructurals del terra i caldria consultar amb un arquitecte-aparellador especialista.

De la mateixa manera, cal controlar els petits forats o picats produïts sobre els paviments per cops del mobiliari o d’eines. Aquests escantellats afebleixen les rajoles i produeixen pèrdues de volum, a més d’acumular brutícia. És molt important protegir les potes dels mobles amb tapetes de goma o feltre per evitar-los. Això també previndrà l’aparició d’altres marques superficials.

Hi ha reparacions antigues?

Durant la llarga història que poden tenir els paviments hidràulics col·locats en habitatges des de finals del segle XIX és normal que hagin patit accidents, modificacions o adaptacions a noves modes o nous espais. És usual que si s’han perdut algunes rajoles o fragments, la urgència o la falta de recursos hagin fet que es recobrissin les parts que mancaven amb ciment, guix o altres morters. Aquestes reparacions antigues poden ser força antiestètiques però acostumen a haver arribat a estabilitzar-se amb el conjunt i compleixen la seva funció evitant majors degradacions. Si no és per canviar-les per altres peces semblants a les originals, més val no intervenir-hi. En el cas que es situïn en un lloc molt evident i es tingui la voluntat de dur a terme una restauració caldrà buscar en els catàlegs dels fabricants actuals si el disseny es pot reproduir i buscar el consell directe d’un restaurador o especialista en mosaic hidràulic per a plantejar l’obra.

S’ha perdut el rejuntat?

Quan s’ha produït algun petit moviment de rajoles o per causa de les diferències de dilatació dels materials és usual que el material de reompliment dels junts es desprengui o salti.

Si l’afectació és puntual no ens hem de preocupar més enllà de tenir cura de no fregar amb molta aigua per evitar que la humitat i els productes de neteja penetrin fins a les capes inferiors. Si la problemàtica s’estén, la solució pot ser complicada ja que abans d’aplicar qualsevol tipus de beurada per restituir el material que hagi saltat caldria netejar els junts a fons i com que són molt estrets això és especialment difícil. Les restes de ciment antigues poden reaccionar amb la nova beurada aplicada i fer-la saltar en poc temps, així, abans d’aplicar-ne una de nova, no hauria de quedar cap rastre de la beurada anterior i això és pràcticament impossible. És per això que, en trobar-se amb aquesta degradació, s’hauria d’aixecar tot el mosaic, refer la solera i recol·locar les rajoles. Davant de problemes d’aquesta envergadura, el més recomanable és contactar amb un professional que ens pugui aconsellar.

Pel que fa als materials a usar, tant el ciment de la beurada com el de la solera haurien de ser sempre de bona qualitat, ja que si tenen molts additius poden tancar la porositat del mosaic per capil·laritat i afectar la seva conservació.

Es mouen una o diverses rajoles del paviment?

Ens trobem davant d’un problema en qual la millor manera d’actuar serà recórrer a un professional.

Si només és una peça la que es mou, el millor és tenir-ne un control perquè no s’acabi fragmentant i la problemàtica s’estengui a més rajoles. Per a poder-la tornar a fixar caldria aixecar-la, netejar bé les restes de morter antic i tornar-la a col·locar amb material nou. En aquest cas, el més recomanable és que contactis amb un conservador-restaurador o tècnic especialista perquè estudiï si la intervenció es pot dur a terme i quina serà la millor manera de procedir.

Si l’afectació no és puntual sinó que s’estén a tot o gran part del paviment, el més probable és que hi hagi alguna circumstància estructural greu que ho estigui provocant. En aquest cas el més recomanable és que consultis amb un arquitecte tècnic o especialista.