Manteniment habitual

Per a la neteja periòdica habitual (segons la zona urbana on es troba l’habitatge, el número d’usuaris i la utilització que es fa de cada estança), es considera suficient fer una, dues o tres passades a la setmana, escombrant o aspirant mecànicament per recollir els residus volàtils. A continuació, es recomana una neteja en humit fregant amb aigua neta, sense deixar tolls. També pots afegir a l’aigua algun producte suau per eliminar la brutícia adherida.

T’aconsellem que utilitzis un detergent comercial, preferiblement neutre de pH comprés entre 6,5 i 7,5 (les etiquetes acostumen a especificar-ho), amb els mínims components afegits de color o perfum. Fes la dissolució preferiblement en aigua tèbia entre l’1 i el 2% de concentració (cada marca proposa aproximadament el volum d’un tap del detergent per 5 litres d’aigua). Tot i la baixa concentració és recomanable, tot seguit, fer una segona passada amb aigua clara per esbandir les possibles restes sobre el paviment. Una vegada sec, podem tornar a passar la baieta eixuta: traurà les “petjades” i deixarà el mosaic amb una brillantor natural.

Què hem de fer quan hi ha taques?

La identificació de les taques ens ajudarà a trobar el mitjà per treure-les de manera pràctica i eficaç. Quan abans rentis una nova taca, més fàcil serà que no deixi rastre, encara que sigui un líquid, ja que no tindrà temps de ser absorbit per la ceràmica. Recull el material que hagi caigut i esbandeix de seguida amb una baieta humida amb aigua freda.

Per taques dures com menjar sec, gotes de pintura, restes de xiclets o altres residus envellits, podem utilitzar una rasqueta amb fulla tallant (com les usades per la vitroceràmica) i rascar-les en direcció horitzontal, vigilant de no ratllar la superfície.

Per eliminar brutícia incrustada als racons, entre les peces que tenen desnivell o a les zones desgastades, podem insistir amb un fregall o un raspall, estovant prèviament amb aigua i una solució de detergent neutre. L’aigua tèbia (o un cop de vapor dirigit, si disposem d’un netejador de vapor) ens pot ajudar a treure restes de matèries adherides com materials gomosos ennegrits que puguin haver quedat d’una antiga moqueta o linòleum.

Quins productes hem de fer servir per a la neteja?

Observa les etiquetes dels productes comercials de neteja: generalment trobaràs una indicació sobre el pH. El pH indica si es tracta d’un producte àcid (comprés entre 0 i 7) o alcalí (comprés entre 7 i 14). El valor 7 indica que és neutre.

Al laboratori hem comprovat que s’ha d’anar molt amb compte amb els àcids com el vinagre o alguns productes comercials de naturalesa àcida que s’anuncien com a potents. Els àcids poden dissoldre molts tipus de brutícia, especialment d’origen inorgànic com restes de calç i taques d’òxids. Però, encara que la ceràmica no és atacada directament pels àcids, no és una bona opció fer-ne ús freqüentment o amb regularitat perquè, penetrant a través dels junts, afecten el morter per sota de les peces i poden debilitar-ne l’adherència. Per una altra banda, tenim els productes comercials dits bàsics o alcalins. Molts sabons i detergents per paviments que pertanyen a aquest grup, resulten efectius amb les taques de greix i de restes orgàniques. Alguns productes en crema o en pols porten, a més, un component micro-abrasiu que, usat esporàdicament, pot ajudar a evitar la formació d’una pàtina superficial. És bo saber que els productes amb lleixiu desinfecten, però no netegen, i els que contenen amoníac treuen el greix, però poden ser massa agressius.

Sobretot!, mai facis mescles de productes de neteja, ja que poden resultar perillosament tòxiques.
En resum, la nostra recomanació és netejar amb regularitat (al menys un dia a la setmana) amb aigua tèbia amb unes gotes de detergent neutre, acabant amb un esbandit d’aigua clara. Una o dues vegades l’any, fer-ne una neteja més a fons, si convé raspallant una mica les vores, els racons i els llocs d’acumulació amb un producte més àcid -per eliminar-ne la calç i les taques inorgàniques- o més alcalí -per eliminar els greixos i el sutge ambiental- segons les necessitats particulars. No t’oblidis d’esbandir a fons per assegurar una correcta neutralització.

Puc aplicar cera al mosaic?

La decisió de donar llustre afegit al teu mosaic és teva. Has de saber que aquests paviments eren per naturalesa mats i l’ús els ha donat un acabat setinat natural. Aplicar cera sobre la superfície neta és una opció que requerirà que, al menys una vegada l’any, la retiris completament amb un producte alcalí, i en tot cas, tornis a aplicar una nova capa. Les ceres i les silicones tenen tendència a atrapar i acumular la pols, per això amb el temps formen estrats foscs amb partícules gruixudes incloses.

És bo polir el mosaic?

Encara que lleugerament, polir el mosaic és un tractament de neteja dràstic ja que consisteix en rebaixar uns mil·límetres la superfície amb discs abrasius. Després del polit el mosaic es veurà més net, però hem de saber que aquesta operació sacrifica irreversiblement uns mil·límetres del seu volum, deixant les peces més primes i fràgils. Les peces decorades amb un dibuix central, les “encàustiques”, pateixen especialment el polit perquè el color del dibuix incrustat en la massa ceràmica ocupa una part molt superficial que fàcilment desapareix amb la abrasió. S’ha de valorar en cada cas si és o no convenient, sabent que representa un tractament molt sever i que el mosaic pot aguantar, com a molt, dues o tres intervencions de polit en tota la seva vida. L’alternativa és netejar a fons de manera mecànica, amb raspalls de fibra sintètica, però sense la utilització de discs abrasius.

Què és el desgast natural?

Com a conseqüència de l’ús continu en les zones de pas freqüent, el mosaic pot presentar un desgast superficial que es fa visible per l’enfonsament del cos central de les peces. És un procés natural i selectiu, ja que no passa a totes les rajoletes per igual: les peces de colors més terrosos com l’ocre, el marró fosc o el negre, poden ser més poroses i sensibles al desgast.

No cal preocupar-se, però sí tenir-les presents per no deixar que s’hi acumuli l’aigua durant la neteja. El desgast natural ens confirma que mentre menys abrasió i menys polits fem patir al nostre mosaic, més vida tindrà.

Què fer amb els desnivells?

No cal obsessionar-se amb la planimetria del mosaic. Hem de saber que aquest no és un paviment continu al contrari: els junts li donen identitat. Si les peces estan cohesionades entre si, algun desnivell no ha de representar un problema. Realitza una bona neteja perquè no s’hi acumuli brutícia.

És recomanable cristal·litzar o envernissar?

Aquests són dos tractaments que acostumen acompanyar el polit mecànic que es realitza a diferents tipus de paviments (hidràulic, ceràmic, terratzo, etc.) per revifar-ne els colors i regularitzar-ne les superfícies. Tots dos processos donen una lluentor artificial al mosaic. L’envernissat afegeix una pel·lícula que, amb el temps i l’ús, s’enfosqueix i pot pelar-se deixant sovint clapes. Finalment, per treure’l cal decapar tot l’espai. Amb el cristal·litzat, després de polir la superfície, s’aplica un producte segellant que omple els junts i tanca la porositat natural del gres ceràmic. A continuació, s’aplica el component cristal·litzador que provoca una reacció química que vitrifica la superfície.

Com a conservadors-restauradors, nosaltres preferim mantenir les característiques originals de mosaics de gres ceràmic. És a dir, la seva superfície original mat setinada per l’ús a través del temps, nets i sense tractaments afegits que transformen la superfície.

Sembla que el mosaic està bufat o enfonsat?

De vegades ens trobem amb aixecaments o peces sobresortint que no han saltat, però formen plecs o bombolles. Les causes poden ser variades: excés de pressió entre les peces, moviments de l’estructura o humitats antigues o actuals. Fes-ne fotos i compara-les passat un temps, ja que pot ser un avís del despreniment de varies peces a la vegada i serà convenient conèixer-ne la causa. Quan la bombolla es troba en una part del mosaic que no es trepitja, acostuma a no anar a pitjor, però tot i això pot ser convenient que un restaurador especialitzat intervingui per ajustar les rajoletes bufades.

El mosaic presenta esquerdes o línies de trencament?

Els mosaics de gres ceràmic van ser col·locats amb una gran precisió per mosaïcistes especialitzats, mesurats i centrats sense deixar espais ni junts visibles entre les peces. Quan el mosaic es veu creuat per una línia més ampla de separació entre les diferents peces, és perquè hi ha hagut algun moviment que precisa la nostra atenció. Controla l’esquerda: has notat algun canvi últimament? Et sembla que l’esquerda canvia o altera la planimetria? Fes-ne fotografies i cada sis mesos o un any compara-les. Si l’esquerda augmenta en longitud o amplada, és un senyal de moviments estructurals del terra i hauries de consultar-ho amb un arquitecte-aparellador especialista. Si l’esquerda està estabilitzada, és a dir fa temps que existeix i continua igual, segons on estigui situada pots deixar-la com està, però sobre tot, no l’oblidis!

Hi ha peces trencades o picades al mosaic?

El trencament de tessel·les que no produeix moviment, així com les fissures que travessen les peces són degradacions puntuals relativament comunes. No es consideren un problema pel paviment, però quan no s’hi ha fet una bona neteja acostumen a ser molt evidents. Convé identificar les peces esquerdades per tal d’assegurar-se que no empitjorin: que no es moguin ni arribin a desprendre’s i a saltar.

De la mateixa manera, cal controlar els petits forats o picats produïts sobre els paviments per cops del mobiliari o d’eines. Aquests escantellats afebleixen les rajoletes i produeixen pèrdues de volum, a més d’acumular brutícia. És molt important protegir les potes dels mobles amb tapetes de goma o feltre per evitar-los. Això també previndrà l’aparició d’altres marques superficials.

Com actuar si una peça del mosaic es mou?

Potser fa temps que tens controlada una peça que es mou. És important enganxar-la per tal que no acabi trencant-se i saltant per parts.

Si la peça que es mou està enfonsada, hauràs d’aixecar-la amb molta cura, fent una mica de palanca o utilitzant pinces, vigilant de no moure les rajoletes dels costats.

Treu la pols que quedi acumulada al paviment, neteja la peça amb una rasqueta per eliminar les restes de l’antic morter fins que les vores i la part posterior quedin ben netes. Aquesta etapa és molt important si volem que es tornin a enganxar bé. Si per sobre està bruta, aprofita per netejar-la. A l’espai buit del paviment trobaràs una base de morter terròs. L’hauràs de mullar amb una dissolució d’aigua i alcohol (a parts iguals) per compactar-lo. En aquest moment, pots protegir les rajoletes dels costats amb cinta de paper per tal que no s’embrutin.

Per adherir-la, et recomanem que facis servir un material reversible i estable com és un morter a base de calç i sorra, semblant al que es va fer servir originalment. Pots utilitzar qualsevol sorra sempre que sigui de riu i rentada, i en relació a la calç, l’ideal és que sigui hidràulica i natural, com la NHL 3,5 que té bones propietats d’adhesió i resistència. Prepara el morter amb un volum de calç i tres volums de sorra. Barreja’ls bé en sec i després afegeix poc a poc l’aigua fins a obtenir una pasta. Mulla la peça i el suport abans d’enganxar-los, fes pressió sobre la rajoleta per anivellar-la i deixa que s’assequi el morter. Quan treguis la cinta de protecció veuràs el junt blanc, aviat s’enfosquirà amb la resta del conjunt.

És molt important no trepitjar aquesta zona durant al menys un mes, ja que la calç s’endureix a poc a poc, i amb el temps augmenten les seves propietats de resistència.

I si salten moltes peces?

Si ja ha saltat un conjunt de tessel·les, o potser en el mateix mosaic hi ha més punts afectats, vol dir que la degradació està activa i continuaran desprenent-se poc a poc sense parar. Si a més, alguna ja s’ha perdut, no omplis l’espai amb pasta o massilla, produiria forces diferenciades que amb el temps podrien fer saltar les peces del voltant. Tampoc és una solució estètica.

Ara sí que és important contactar amb un restaurador! Ell podrà estabilitzar la base del mosaic i adherir les peces que falten amb un morter tradicional de calç i sorra, tal i com es va instal·lar el conjunt del paviment en el seu moment inicial. Actualment es poden trobar recanvis de peces originals en botigues especialitzades.

Què fer amb els ompliments antics?

Aquestes reparacions antigues amb peces que no corresponen a l’original o directament amb ciment, encara que acostumen a ser força antiestètiques, han arribat a estabilitzar-se amb el conjunt i compleixen la seva funció evitant majors degradacions. Si no és per canviar-les per altres peces semblants a les originals, més val no remoure-les. En el cas que es situïn en un lloc molt evident, és convenient buscar rajoletes de recanvi i el consell directe d’un restaurador.