Manteniment habitual

Aquest consell t’ajudarà a mantenir en bones condicions el teu trencadís. La periodicitat del manteniment dependrà del seu ús i de la seva ubicació: si es troba a l’exterior o a l’interior i si és un element fixe o amovible. Convé que observis acuradament el teu trencadís per poder detectar el tipus de brutícia i així escollir la millor solució. Podràs aplicar aquestes recomanacions en totes les situacions.

Si veus que la superfície del trencadís només té un dipòsit de pols, sovint n’hi ha prou amb un drap sec per eliminar-la. En canvi, si el dipòsit està adherit a la superfície, és a dir, si ens trobem amb brutícia més compacta, convindrà utilitzar aigua. Podem fer servir aigua de l’aixeta, tenint en compte que si és tèbia la neteja serà més eficaç. Comença provant amb un drap humit o amb una esponja mullada.

Si et trobes amb brutícia greixosa, t’aconsellem que usis un detergent. Pots fer servir un producte comercial sempre que sigui neutre (o amb un pH comprés entre 6,5 i 7,5) i és millor que sigui sense color ni perfum. Recomanem una concentració d’entre l’1 i el 2%, això correspon generalment a 1 tap de detergent per 5 litres d’aigua (cada marca és diferent i et recomanem que segueixis les seves instruccions). És important no superar les quantitats indicades ja que no milloraria la neteja ans al contrari: tindríem més feina per esbandir! Si la brutícia es resisteix, pots provar d’estovar-la deixant-la mullada més temps o bé utilitzar aigua més calenta.

Per acabar, tot i la baixa concentració de detergent, és recomanable esbandir amb aigua neta per eliminar les possibles restes de producte.

Hi ha taques sobre el trencadís?

Si hi ha taques inhabituals sobre el teu trencadís, convé que l’observis bé per detectar el tipus de brutícia i així trobar la millor solució: es podria tractar de restes d’adhesiu, xiclets, esquitxos de pintura o de ciment, per exemple. Abans de començar convé que et posis guants ja que farem servir productes que poden ser agressius per a la pell.

Començarem provant solucions poc agressives; si no són eficaces, anirem augmentant en força. Per eliminar adhesius, restes de cola o materials enganxats l’aigua calenta i ja sol donar bons resultats: estova la taca i rasca amb una esponja o d’un raspall (de dents, d’ungles o més gran si cal). Les màquines que produeixen vapor també són una bona eina per estovar adhesius. Assegura’t abans que la superfície esmaltada no estigui esquerdada o clivellada ja que el vapor provoca una feble dilatació del material i pot accentuar l’alteració.

Si trobes materials enganxats com esquitxos de ciment o xiclets, els pots retirar ajudant-te d’una rasqueta, mirant de posar-la el més paral·lel a la superfície possible per no ratllar-la.

També pots fer ús d’un fregall o llana d’acer inoxidable fent moviments en cercle sense pressionar gaire. Assegura’t abans que el fregall o la llana d’acer inoxidable no ratllin ni deixin marques sobre la superfície de les peces. Neteja bé la superfície per eliminar les restes que deixen les eines.

Si les accions precedents no han donat resultats, pots fer recurs a l’ús de dissolvents com l’etanol (alcohol etílic) de 96° -el que es troba habitualment a les farmàcies o supermercats- o l’acetona. Els pots aplicar sobre cotó fluix i fregar la superfície tacada. L’etanol i l’acetona són dissolvents orgànics amb un cert grau de toxicitat i, encara que sigui baix, t’aconsellem que els facis servir, en un ambient ventilat, com a últim recurs.

En qualsevol dels casos descrits és bo que esbandeixis la superfície amb aigua neta per no deixar residus que podrien fer malbé el mosaic.

Com eliminar aureoles sobre el trencadís?

Has observat aureoles sobre les peces de trencadís? Es tracta de taques grisoses sobre les vores de les peces que es creen per deposició de les partícules de carboni de la contaminació atmosfèrica. Si el dipòsit és gruixut, pot arribar a cobrir una part de l’esmalt de la peça, minvant així el seu efecte cromàtic.

Per eliminar les aureoles, comença per provar amb una esponja o un raspall, si no són gaire fosques és possible que les puguis treure. Generalment, cal efectuar una neteja mecànica una mica més abrasiva ja que les aureoles solen adherir molt bé a l’esmalt. Et recomanem que utilitzis un fregall d’acer inoxidable o llana d’acer fina, efectuant moviments suaus en cercle per evitar ratllar l’esmat.

Però, COMPTE! Abans de fer servir aquests estris és imprescindible que facis una prova sobre una peça en bon estat. Ves amb molta cura quan netegis peces que han perdut l’esmat o estan en mal estat: l’acció mecànica podria fer saltar l’esmalt de les vores.

Si detectes que algun fragment de trencadís es mou significa que el morter ja no funciona com a adhesiu amb el suport; amb el temps, les peces poden arribar a desprendre’s del tot i caure, en cas d’estar col·locades en vertical.

Observa acuradament el teu trencadís per detectar si hi ha més peces soltes o aixecades. Per això pots pressionar amb la mà sobre la superfície o bé donar copets sobre les peces: si cedeixen amb la pressió de la mà o sents un soroll de buit, vol dir que no hi ha adherència amb el suport.

Per tornar a enganxar la peça, és indispensable treure-la del seu lloc, netejar molt bé tant la peça com l’espai on ha d’anar i tornar-la a enganxar. Per extreure la peça hauràs d’eliminar l’abeurada (o morter de junt) amb una espàtula o rasqueta. Delicadament, fent pressió per un costat, ajudant-te si cal d’alguna eina, l’hauràs de retirar sense fer malbé les del costat. Neteja acuradament l’anvers, el revers i les vores amb aigua i un raspall per eliminar tot el morter. Ara, neteja el forat de la mateixa manera, rascant el morter perquè la peça encaixi bé. La neteja de les dues parts és essencial perquè no es tornin a desenganxar.

Per enganxar el fragment et recomanem que facis servir un material reversible i estable com és un morter a base de calç i sorra. Pots utilitzar qualsevol sorra sempre que sigui de riu i rentada. Quant a la calç, l’ideal és que sigui hidràulica i natural, com la NHL 3,5 que té bones propietats d’adhesió i resistència. Prepara el morter amb un volum de calç i tres volums de sorra. Barreja’ls bé en sec i després afegeix poc a poc l’aigua fins a obtenir una pasta no massa líquida. Amb l’ajut d’una fusta i fent la pressió mínima necessària aconseguiràs anivellar-la. Si et queda enfonsada, treu la peça, afegeix morter i re col·loca-la. Deixa assecar el morter al menys un mes: la calç s’endureix a poc a poc i amb el temps augmenten les seves propietats de resistència.

I si es mouen moltes peces?

Si ja han saltat o falten vàries peces, o si al mateix trencadís hi ha més punts afectats, vol dir que la degradació està en curs i els fragments continuaran desprenent-se poc a poc. Ara és el moment de contactar amb un professional! Ell podrà detectar la causa dels despreniments, estabilitzar el suport i substituir els fragments mancants.

En cas falti el morter (o abeurada) que hi ha entre els junts del trencadís, és senzill reposar-lo aplicant-ne un de nou. Per començar hauràs de rascar o eliminar tot el material que estigui pulverulent o esquerdat amb una espàtula, una rasqueta o eines de fusta: sempre amb molt de compte per no ratllar o malmetre l’esmalt de les vores de les peces.

Per a la nova abeurada et recomanem que facis servir un material reversible i estable com és un morter a base de calç i un àrid fi. Com a àrid pots fer servir pols de marbre, sorra fina o qualsevol àrid sempre que sigui net (no contingui sals solubles), fi (pugui entrar en l’espai de junt) i del color adient al teu trencadís (generalment és blanc). Quant a la calç, l’ideal és que sigui hidràulica i natural, com la NHL 3,5 que té bones propietats d’adhesió i resistència.

Prepara el morter amb un volum de calç i tres volums d’àrid. Barreja’ls bé en sec i després afegeix poc a poc l’aigua fins a obtenir una pasta líquida. Aplica-la sobre els junts que faltin, prement amb els dits per assegurar-te que no quedin espais buits. Elimina l’excés d’abeurada amb una esponja. Tant bon punt el morter estigui sec –ho notaràs perquè canvia lleugerament de color- elimina les restes de calç amb un drap sec. A continuació deixa assecar el morter al menys un mes: la calç s’endureix a poc a poc i amb el temps augmenten les seves propietats de resistència.

Si observes que la capa brillant de la peça ha saltat i deixa aparèixer el color de la pasta ceràmica vol dir que s’ha perdut una part de l’esmalt superficial. L’origen d’aquesta degradació pot ser molt divers però sovint és degut a un cop o un dany mecànic i no anirà a més si no es reprodueixen. L’esmalt també pot saltar a causa del creixement de vegetació o de la presència de sals solubles en el suport ceràmic. Generalment salten petites escates que estan associades a un polsim blanc que són les sals cristal·litzades. En aquest cas la degradació s’accentuarà irremeiablement si no s’elimina la causa. Et recomanem que demanis l’assessorament d’un restaurador per resoldre aquest problema.