El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: paviment del presbiteri, al voltant de l’altar major. El mosaic està realitzat amb tessel·les de pedra de forma quadrangular i de trencadís de pedra. La decoració representa les diferents hores de la pregària de l’Església, seguint el ritme del dia i de la nit. El mosaic s’organitza així en vuit escenes que representen cadascú una pregària i es desenvolupen en sentit contrari a les agulles del rellotge:

– Maitines: el medalló està ornat del Venite exsultemus domino (“Veniu, celebrem el Senyor”), segons el salm que es recita durant la pregària abans de l’alba. Està decorat amb el crismó i tres llums d’olis en al·lusió a als tres nocturns en què es dividia la pregària de la nit.

– Laudes: al requadre hi veiem un gall sobre del rètol on llegim Oriens Ex Alto , (“Un Sol que ve del cel”) evocant la pregària de Laudes que es fa amb la primera llum del dia i anuncia la resurrecció de Jesús.

– Prima: el medalló representa el sol ixent darrera la muntanya com ho indica l’himne al qual fa referència el rètol  Iam lucis orto sidere (“Eixit ja l’astre de la llum”). Fan al·lusió al Crist el crismó i les lletres Alpha i Omega. La decoració es refereix a l’hora de Prima, les 6 del matí segons l’horari romà.

– Tèrcia: el requadre representa el colom, símbol de l’Esperit Sant, i set llengües de foc, signe de l’efusió de l’Esperit Sant i dels seus set dons en referència a la pregària de Tèrcia relacionada amb la vinguda de l’Esperit Sant en la diada de la Pentecosta  o amb el començament del camí de la creu de Jesús. La llegenda Nunc sancte spiritus (“Ara, Esperit Sant”) prové de l’himne d’aquesta hora.

– Sexta: hi trobem representat el sol en el seu zenit i el crismó -o creu de les catacumbes- plantada a la muntanya, evocant l’hora de crucifixió de Jesús. La inscripció Extingue flamma litium (“Apagueu les flames de les discòrdies”) pertany a l’himne litúrgic de la pregària de Sexta que es resa cap al migdia.

– Nona: hi veiem representades les tres creus del calvari entre la lluna i el sol i la inscripció Vita nusquam decidat (“Que no acabi mai la nostra vida”). La pregària de Nona es resa a primera hora de la tarda i està relacionada amb la mort del Crist.

– Vespres: al medalló i hi trobem representat la flor de lliri que s’alça de la terra i l’estrella, símbol de Maria. Hi llegim la inscripció Magnificat anima mea dominum (“La meva ànima magnifica el Senyor”), primera frase del Càntic de Maria o Magnificat que es recita durant aquesta pregària que es fa en caure la tarda.

– Completes: hi veiem al requadre el sol ponent que s’amaga darrera la muntanya, acompanyat amb el crismó, l’Alpha i l’Omega i estrelles per significar la nit, moment durant el qual es fa aquesta pregària. Lucis ante terminum (“Abans que la llum s’apagui”) fa part de l’himne litúrgic d’aquesta oració.
Època: 1924-1925, moment de creació del primer mosaic del presbiteri; 1942 per la reconstrucció actual després que fos destruït durant la Guerra Civil.
Autor: Lluís Brú, mosaïcista (signat “L. Brú”)
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
Comunitat parroquial de Sant Josep Oriol (2014). Basílica parroquial de Sant Josep Oriol. Guia del temple. Barcelona.
Comunitat parroquial de Sant Josep Oriol (2012). El mosaic de les hores. Basílica parroquial de Sant Josep Oriol. Barcelona.

EDIFICI
Arquitecte: Enric Sagnier Villavechia
Època: 1917 (any de l’erecció canònica de la parròquia) 1926 (any d’inauguració)
Ús original: religiós
Font de la informació: Comunitat parroquial de Sant Josep Oriol (2014). Basílica parroquial de Sant Josep Oriol. Guia del temple.

MÉS INFORMACIÓ
CAPDEVILA I SOLDEVILA, J. (2005). La parròquia de Sant Josep Oriol. Notes històriques 1907-2004. Barcelona: Parròquia de Sant Josep Oriol.
MAGRINYÀ I BRAGULAT, R. (1992). Sant Josep Oriol. Una parròquia de l’Eixample de Barcelona. 1907-1936. Barcelona: Parròquia de Sant Josep Oriol.
POBLES DE CATALUNTA. Església de Sant Josep Oriol [En línia].

Última actualització de la fitxa: 26/10/2020