• Carrer de Pere IV, 63-67. Antic magatzem Olis Pallarés
  • Sant Martí
  • Mosaic de tessel·les
  • Primera meitat del segle XX
6 imatges | 2 participants
(Foto: Terra conservació i patrimoni)

(Foto: Terra conservació i patrimoni)

MOSAIC
Descripció: dos plafons situats al frontó i a la façana de l’antic magatzem d’olis; es pot identificar part d’un tercer plafó a la planta baixa, amagat darrera un de més recent. El mosaic està realitzat amb tessel·les de ceràmica esmaltada de forma quadrangular. El rètol de la part superior anuncia en lletres de color vermell resseguides de blanc sobre fons taronja “Fernando Pallarés y Hermano” (per algun motiu el rètol, falta la “s” final), el de la part inferior “Aceites de Oliva“. El contorn del plafó és de color vermell resseguit d’una línia blanca.
Època: posterior a 1919, data del projecte de reforma de l’edifici

Autor: desconegut
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri

Generalitat de Catalunya – Departament de Territori i Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou.

 

EDIFICI
Arquitecte: Josep A. Capdevila
Època: inici segle XX; ampliació i reforma:1919
Estil: classicista
Ús original: magatzem d’olis i habitatges
Font de la informació: AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Olis Pallarés [En línia].
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Fàbrica Olis Pallarés [En línia].

SOBRE LA FÀBRICA
Ferran Pallarés Besora, originari de Reus, va ser el fundador del negoci familiar amb seu a Tortosa que consistia en la compra, venda, elaboració i comerç de l’oli. Els seus fills van continuar i ampliar l’empresa que, al 1916, es va dissoldre a l’hora que es va constituir la societat Fernando Pallarés y Hermanos. Al 1919, van sol·licitar ampliar la construcció ja existent, seguint un projecte de l’arquitecte Josep A. Capdevila, el qual va incloure la reforma de la façana. L’empresa va tenir fàbriques a Tortosa, Cabra (Córdoba) i les Borges Blanques, el que veiem aquí eren els magatzems de la societat a Barcelona.

ITINERARI 3: Rètols de mosaic: indústria i publicitat al Poblenou

Punt 3 de l’itinerari

Indústria i publicitat
La Revolució Industrial va implicar una sèrie de canvis a nivell econòmic i social que van transformar profundament la societat. Es va imposar el model de producció capitalista, caracteritzat per l’especialització en el treball i la producció de mercaderies en sèrie. Aquesta va superar el nivell de d’oferta tradicional i es va fer necessària la distribució en massa. Alhora es produïa l’ascensió de la burgesia com a classe dominant i l’aparició del proletariat. “El resultat de la modernització de les societats occidentals, iniciat amb el triomf de les idees liberals, el procés de racionalització de les activitats humanes i l’expansió del maquinisme van crear un context òptim per el desenvolupament de la publicitat”.

La premsa fou el principal suport de la publicitat i els anglesos, una vegada més, els primers en introduir-la en el seu sistema de finançament, ja al segle XVIII. Les primeres marques anunciades eren productes transformats com ara medecines, salses o licors, adreçades a un públic de baixa extracció social. La publicitat estava limitada a la publicació de notes curtes, com anuncis per paraules i estaven reunides a les últimes planes dels periòdics. Els cartells també foren un suport publicitari molt emprat, a tal punt que al 1830 la Policia Metropolitana de Londres emeté un decret on es prohibeix fixar cartells a les propietats privades. Les prohibicions van portar a canals alternatius de difusió: es quan neix l’home sandvitx que passejava per la ciutat amb cartells a pit i a l’esquena. A la segona meitat del segle XIX, es redescobrí el carrer com a important via de comunicació: aparadors de magatzems, rètols, cartells lluminosos i d’altres.

Font de la informació:
CHECA, M., ALBERICH, N., CLAVER, N., FERNÁNDEZ DELKADER, M., FERNÁNDEZ VALNTÍ, R., GÜELL, A., GATNAU, M.J., LLOBET, X. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.

COSTA, L. (2015). Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història. Barcelona: Editorial UOC.

GENERALITAT DE CATALUNYA – Departament de Territori i Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Aprovació definitiva. Barcelona, novembre de 2006.

PÉREZ MORAL, L. (2012). “Pallarés en la industria y comercio oleícoles”. Recerca 14:69-90.

TATJER, M. “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización  y transformación en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales.  Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2006, vol. X, núm. 218 (46).

Última actualització de la pàgina: 13/7/2022