ITINERARI 3: Rètols de mosaic: indústria i publicitat al Poblenou
Punt 4 de l’itinerari
SOBRE LA FÀBRICA
Al 1902, l’industrial txec Jindrich Waldes va fundar l’empresa Waldes & Co., dedicada a la fabricació i comercialització de peces de metall aplicades al tèxtil (tanques, fermalls, cremalleres i gafets). Segons el que sabem, Waldes va crear la fàbrica de Barcelona al moment de l’adquisició d’aquest edifici, l’any 1924. A banda d’aquesta, Waldes tenia fàbriques a Dresden, Praga, París i Nova York. La vida professional de Jindrich Waldes, jueu, es truncà amb la invasió nazi de Txèquia. Fou empresonat i deportat el 1940 al camp de concentració de Jena i, més tard, al de Buchenwald. La família, que ja havia fugit als Estats Units, hagué de pagar per treure’l d’allà. En el viatge de retrobament morí, víctima del deteriorament físic.
Després de la Segona Guerra Mundial, la factoria de Barcelona va ser la única en subsistir a Europa i no va ser fins el 1960 que l’empresa es reestructura i dota d’autonomia la sucursal barcelonina. Actualment, l’empresa és una cooperativa i porta el nom Industrias Waldes SCCL a conseqüència de la fallida de la societat anònima. L’empresa ha ampliat el seu sector de producció fabricant peces per a la indústria auxiliar de l’automoció i electrònica.
EDIFICI
Arquitecte: Dario Daura, enginyer
Època: 1919
Estil: arquitectura industrial
Ús original: magatzem i trulls
Si portem la mirada cap a la façana de la fàbrica, veurem que la part superior està decorada amb llistons de ceràmica vidriada verda, així com els ampits de les finestres. Als costats i entre les obertures trobem relleus amb motius de medallons amb garlandes vegetals i llaços.
La marca i la imatge publicitàries
El sorgiment de la publicitat de massa fou possible gràcies als canvis en la llibertat de premsa, ella mateixa reflex de les idees liberals i democràtiques de l’època industrial. Alhora, la societat visqué una progressiva alfabetització de les masses que li permeté accedir a nous coneixements i activitats. D’altra banda, la publicitat es beneficià directament dels avenços tecnològics dels mitjans de difusió: transports, fotografia, impremta mecànica i rotativa, telèfon i ràdio.
Els publicistes s’adonaren ben aviat que la publicitat estava vinculada a la creació de marques i al control dels preus, més que al volum de venda. Observaren que la publicitat permet la identificació del producte i que el públic prefereix un producte anunciat a un altre que no ho està. Aquest vincle permeté al fabricant millorar les vendes. A finals del segle XIX, els empresaris prengueren consciència de la importància de crear una marca i una imatge per establir la confiança del públic. “La imatge de la marca es convertiria en l’objecte del desig”.
Una il·lustració d’aquest principi ens ve donat per l’empresa Waldes. L’article que la va fer famosa és un petit botó a pressió que Waldes va anomenar Koh-I-Noor, com el diamant més gran del món. Les inicials K-I-N foren utilitzades com a nom de la marca comercial amb la qual l’empresa s’obrí a mercats estrangers i amb ell, el logotip amb el que és mundialment coneguda: una noia amb un botó a pressió al lloc d’un ull. L’anècdota diu que va ser a bord d’un viatge transatlàntic cap als Estats Units, quan una de les passatgeres, fent broma, se li acudí posar-se sobre l’ull la imatge de propaganda d’un d’aquets fermalls, en lloc del monocle. Waldes collí a l’instant la idea i feu una fotografia de la noia. Aquesta imatge esdevingué Miss KIN, el logotip de la marca.
Font de la informació:
CHECA, M., ALBERICH, N., CLAVER, N., FERNÁNDEZ DELKADER, M., FERNÁNDEZ VALNTÍ, R., GÜELL, A., GATNAU, M.J., LLOBET, X. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.
COSTA, L. (2015). Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història. Barcelona: Editorial UOC.
GENERALITAT DE CATALUNYA – Departament de Territori i Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Aprovació definitiva. Barcelona, novembre de 2006 [En línia].
TATJER, M. “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización y transformación en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2006, vol. X, núm. 218 (46) [En línia].
MÉS INFORMACIÓ
INDUSTRIES WALDES. Sobre nosotros [En línia].
KOH-I-NOOR. Historia [En línia].
Última actualització de la pàgina: 11/7/2022