• Passatge de Mas de Roda 5-13, carrer de Ramon Turró 144-146. Antiga Compañía de Industrias Agrícolas S.A.
0 imatges | 0 participants
(Foto: Servei d'Arqueologia)

(Foto: Servei d'Arqueologia)

ITINERARI 3: Rètols de mosaic: indústria i publicitat al Poblenou

Punt 6 de l’itinerari

SOBRE LA FÀBRICA
La Compañía de Industrias Agrícolas, fundada l’any 1911, va ser una de les empreses sucreres més importants de l’estat. A Espanya, el sector del sucre s’impulsà a partir del 1898, quan Cuba deixà de ser colònia espanyola, tenint com a conseqüència el final de les exportacions de sucre.

El projecte arquitectònic del conjunt industrial, datat del 1927, es construeix sobre un edifici anterior que comprenia tota la illa. Es desconeix el moment en què es va crear el passatge que la divideix, popularment anomenat Passatge del Sucre. Avui es conserva només una parcel·la amb edificacions que s’articulen al voltant del pati amb accés directe des del passatge (la façana es pot veure des del carrer Ramon Turró).

EDIFICI
Arquitecte: desconegut; Vicenç Martorell signa els plànols de la reforma
Època: 1911; 1927 per la reforma
Estil: arquitectura industrial
Ús original: empresa sucrera

La Segona Revolució Industrial
La Segona Revolució Industrial es refereix a un conjunt de transformacions socio-econòmiques que es produïren aproximadament entre 1870 i 1914. El procés d’industrialització canvià arran de noves fonts d’energia -l’electricitat i el petroli- i es passà a un model de creixement econòmic de tipus capitalista – amb mitjans de producció de propietat privada, on es busca un màxim benefici en un mercat lliure i competitiu-. Els avenços científics permeteren millores en els sistemes de transport -ferroviari i naval- i la invenció de nous mitjans -avió i automòbil-. També subvingueren canvis importants en els mitjans de comunicació –telèfon i ràdio-.

La Segona Revolució portà transformacions al món laboral i social amb la constitució d’una societat industrial i urbana. A banda de la classe obrera, es creà una classe mitjana: comerciants, funcionaris professional i treballadors dels sectors de serveis. Així mateix, els avenços en medecina tingueren com a conseqüència una reducció important de les tasses de mortalitat i l’increment de la tassa de natalitat. Així entre els segles XVIII i XIX Europa multiplicà per dos la seva població (de 208 a 430 milions). Els canvis demogràfics, la urbanització de la població i un excedent de població activa motivaren grans moviments migratoris de la població europea cap a països en via d’industrialització, principalment cap als Estats Units però també Canadà, Brasil i Argentina.

Font de la informació:
CHECA, M., ALBERICH, N., CLAVER, N., FERNÁNDEZ DELKADER, M., FERNÁNDEZ VALNTÍ, R., GÜELL, A., GATNAU, M.J., LLOBET, X. (2000). “Poblenou i la reconversió de les fàbriques”. Icària. Papers de l’arxiu històric de Poblenou 4:23.

COSTA, L. (2015). Pensar és triomfar. La publicitat a través de la història. Barcelona: Editorial UOC.

GENERALITAT DE CATALUNYA – Departament de Territori i

Sostenibilitat (2006). Modificació del pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona al Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Aprovació definitiva. Barcelona, novembre de 2006.

TATJER, M. “La industria en Barcelona (1832-1992). Factores de localización  y transformación en las áreas fabriles: del centro histórico a la región metropolitana”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales.  Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2006, vol. X, núm. 218 (46).

Última actualització de la pàgina: 9/9/2019