La rotonda dels transports
En quin estat es trobava?
Un examen visual acurat va permetre establir que el mural es trobava en un estat de conservació dolent. La principal alteració consistia en la pèrdua de 67 peces de ceràmica: tres en el plafó 1, nou en el plafó 2, cinquanta-tres en el plafó 5 i dues en el plafó 6. A més, ens vam adonar que existia el risc de què se’n perdessin més. A això, s’hi afegia el fet que algunes peces estaven fracturades o tenien petites parts que faltaven.
En el passat, algunes de les peces perdudes es van reomplir amb morter. El color del morter es confonia amb el de les rajoles i no sempre era fàcil distingir-lo. El podíem reconèixer perquè era una superfície contínua, a diferència de les rajoles que tenen un junt de separació. El morter també es podia diferenciar perquè tenia fissures, cosa que no passa amb les rajoles de gres ceràmic.
Un altre deteriorament era l’alt grau de brutícia que afectava els sis plafons del mural. Hi havia una franja de brutícia superficial en la part baixa que anava des de terra fins a uns 70 cm d’alçària. Observant l’espai de la rotonda i la seva dinàmica, vam veure que la brutícia era provocada pel recolzament dels peus sobre el mural. Altres elements que embrutaven els plafons eres materials adherits sobre les rajoles –xiclets i adhesius– o col·locats entre les rajoles –trossos de paper plegat, peces metàl·liques i més. També vèiem grafits de colors i mides variables.
Fonts d’arxiu ens informen que el mural va ser restaurat en diverses ocasions. Per exemple, el 1994 i 1996 es van substituir rajoles que faltaven per rajoles noves que va fabricar l’Escola Massana. Les noves peces se semblen força a les originals, però es poden reconèixer perquè són una mica més petites i perquè les tonalitats són lleugerament diferents. En un cas, també ens n’adonem perquè la decoració reproduïda no respecta del tot l’original. Més tard, el 2001, tenim constància que es van reomplir forats de rajoles que faltaven amb morter, actuació que, molt probablement, es va repetir en anys posteriors.
A banda de les peces reposades els anys noranta, vam identificar dues rajoles alienes al mural que reprodueixen poemes. Es tracta de peces de ceràmica, de mida similar a les originals, lleugerament més primes i més fosques, cadascuna amb una inscripció impresa que sembla inspirada en la rotonda. Desconeixem qui n’és l’autor, la data en què van ser col·locades -posterior al 2005- i les raons que van motivar la seva incorporació.
Pel que fa a les causes del deteriorament, n’hem identificat dues de majors. La primera està relacionada amb l’entorn. Per la seva localització subterrània, el mural està sotmès a un cúmul de vibracions contínues. Aquestes són provocades pel trànsit dels vehicles en la superfície i pels vagons de metro i de tren. Així, pensem que els moviments estructurals són la causa de la formació de fissures en les parets i en les rajoles, de la pèrdua d’adherència de les peces i del seu despreniment. La segona causa major de deteriorament és d’ordre antròpic. S’estima que unes 30.000 persones passen per la rotonda cada dia. L’espai circular del vestíbul es presta a què la gent hi trobi un lloc on aturar-se, sovint recolzant-se sobre les parets i posant-hi els peus. La permanència de la gent a proximitat del mural també és propícia a què s’hi dipositi rebuig –xiclets, papers, escopinades. Així, aquesta seria la causa de l’alt grau d’embrutiment -a la qual se suma la contaminació dels vehicles en superfície- i de la pèrdua d’alguns volums. D’altra banda, la rotonda és un espai al cor de la ciutat, emblemàtic i amb visibilitat, un lloc tractiu per manifestar reivindicacions, com ho demostren els grafits.
Totes aquestes observacions confirmen que el mural necessitava una intervenció de conservació-restauració per tal de poder gaudir-ne molts anys més.
Última actualització de la pàgina: 20/8/2025