D’una sala de lectura al Casal de Sarrià a l’espera del nou equipament a la plaça de Sarrià

La història de l’Arxiu es remunta al 1835 amb la reial ordre que va crear oficialment l’Arxiu de Sarrià. A l’inici del nou segle, es va elaborar un inventari dels seus fons que es va publicar sota el títol “Índice del Archivo Municipal”. Va ser al 1902, en el Ple Municipal de Sarrià, independent fins a la seva annexió posterior a Barcelona l’any 1921, quan es va aprovar el reglament de l’Arxiu i la biblioteca municipal.

Des dels seus orígens, l’Arxiu de Sarrià es va instal·lar a diversos espais del Casal de Sarrià, al carrer d’Eduardo Conde, 22, on la documentació ha de compartir espai amb una sala de lectura que conté els llibres de les antigues biblioteques públiques de Sarrià, cedides l’any 2000 a la Biblioteca Clarà.

Davant la manca d’espai a l’Arxiu de Sarrià, entre el 1993 i el 1995 es va habilitar un dipòsit de prearxivatge dels fons administratius al carrer de l’Hort de la Vila.

Tot i els intents de traslladar l’Arxiu a l’Espai Cultural Pere Pruna, el projecte no va tirar endavant i l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià - Sant Gervasi va continuar ocupant noves dependències del Casal de Sarrià.

Un edifici amb premi FAD

El Casal de Sarrià es va construir l’any 1909 com a casa particular d’Eduardo Conde i Jiménez (Madrid, 1840 - Sarrià, 1914), propietari dels Grandes Almacenes El Siglo. L’arquitecte va ser Leocadio Olabarría, gendre del propietari.

La casa i els jardins que l’envolten van passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona per un canvi de llicències i el 1984 es van inaugurar com a Casal de Sarrià. Els jardins, dissenyats de nou l’any 1986 pels arquitectes José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres van rebre el premi del Foment de les Arts Decoratives (FAD) d’aquell mateix any.