BCN Acció Intercultural

>> Per accedir a tots aquests continguts, descarrega’t el pdf i fes clic als enllaços <<

Amb les olors, sabors i ingredients medicinals de la cuina i sabers de Cambodja, comencem per refer les petjades d’aquesta temporada. Continuem també, debatent sobre les implicacions i límits a l’hora de pensar, traduir i activar processos curatorials que estiguin fora del model de modernitat colonial.

A continuació, recordem una història de vida de tres generacions on es reflexiona sobre els encreuaments entre racisme, classisme i gènere des d’una perspectiva històrica i interseccional. Igualment, no ens oblidem d’escoltar les veus i experiències migratòries de joves de la diàspora xinesa a l’Estat espanyol, documentades el 2015, des d’una mirada intercultural i alhora situada.

Després, tornem a visitar les restes de la modernitat colonial al parc de la Ciutadella en clau “panoramàtica“. Continuem per tenir en compte un exercici de memòria a La Model de la mà d’artistes, il·lustradors i acadèmiques gitanes vinculades al món de l’art, com Manolo Gómez Romero amb qui hem fet aquesta entrevista.

Seguidament, us animem a reflexionar sobre un monòleg de dos personatges de la diàspora filipina a Barcelona que ens permet reflexionar sobre la cadena global de cures i els drets laborals. Des del cementeri de Collserola, mirem la importància del dret a morir segons les pròpies conviccions i els reptes de la gestió municipal dels cementiris de la ciutat entre les comunitats musulmanes i les institucions.

Per acabar, recordem la trobada entorn del gòspel que ens ha permès ressaltar els seus orígens i el paper en la recuperació de la memòria en clau intercultural i intergeneracional.

A més, ja tenim el >>fil musical<< de la tardor 2023, per submergir-nos en cada una de les activitats a través d’un viatge geogràfic-musical creat a partir de les recomanacions de les persones que ens han acompanyat aquesta temporada.

Aprofitem per donar les gràcies per activar aquests diàlegs i reflexions, i agraïm també a tot el teixit cultural i les infraestructures públiques que formen el territori artístic de la ciutat i fan possible la itinerància de l’Espai Avinyó.

Finalment, desitgem que aquests continguts continuïn posant en circulació coneixements amb una mirada intercultural, i així continuar reflexionant, críticament, sobre les necessitats i els desitjos de la vida social i cultural de la ciutat.