Com és que decidim parlar de dol?
Portem ja més de dos mesos confinats i confinades a casa. La nostra quotidianitat i la de tots els membres de les nostres famílies s'ha vist completament modificada i alterada. Això ens ha portat a experimentar un primer procés de dol: hem perdut, encara que sigui momentàniament, la vida a la qual estem acostumades. La societat sencera, d’alguna manera, està transitant per un procés de dol col·lectiu.
Ens hem hagut d'esforçar per adonar-nos que la nostra normalitat ha canviat, acceptar-la i adaptar-nos. Segurament dins del context relacional de casa: grans, joves, petites i petits, amb major o menor facilitat, hem hagut i ens ho estem enginyant per conviure amb aquesta alta intensitat i presència de totes, de la millor manera possible. La nostra vida s’ha tornat més incerta sobre quan hi haurà de nou una rutina presencial a la feina, a les escoles, als espais públics...
Però a més, durant aquest període, moltes persones hem viscut pèrdues d'éssers estimats més o menys propers. Pot ser que just ens hagi passat a nosaltres, o que li hagi passat a una persona propera.
Així doncs, en aquesta situació tan excepcional, com ens afecta tot això? Quins recursos tenim per poder afrontar aquest procés de dol, sentint-nos acompanyats i acompanyant? Quins són els mitjans que tenim al nostre abast, aquí i ara?
Què és el dol?
El dol és un procés emocional que afecta les persones que han viscut qualsevol tipus de pèrdua. No només la pèrdua d'un ésser estimat, sinó també la pèrdua d'una relació, d'un treball, d'una quotidianitat, d’una idea preconcebuda. Cada pèrdua ens porta el repte de reelaborar molts aspectes vitals amb l'objectiu d'adaptar-nos a aquesta nova situació.
És un procés que ens afecta de manera multidimensional: no només la dimensió emocional es troba implicada, sinó també la conductual, la corporal, la mental, l'espiritual i la sensorial.
Quan diem que el dol és un procés, vol dir que no es tracta de quelcom estàtic: va canviant: passa per diferents etapes necessàries a transitar la pèrdua; i arriba un punt en el qual aquest procés arriba al seu fi.
Les etapes generals del dol que els experts han consensuat són: la negació, la ira, la negociació, la tristesa i l'acceptació. I després de transitar per l’acceptació, hi ha algunes perspectives on es valora,que podem passar per una fase d’aprenentatges de la situació viscuda i, una última, de nous projectes de vida que es poden assumir o a on involucrar-se.
Destacar que cada persona viu el dol d'una forma única, íntima i individual: això implica que les fases i els símptomes depenen de cadascú/na.
Sentiments, emocions i com ens afecten
Durant el procés del dol apareixen moltes emocions i sentiments com la tristor, l'angoixa, la rabia, la culpabilitat, l'abatiment, l'apatia, la sensació d'injustícia entre d’altres. A nivell físic, pot ser que ens trobem amb alteracions de la son, palpitacions, molta sudoració, etc...
La millora en el dol no és quelcom lineal, sinó amb alts i baixos inesperats. Recordem que, com hem dit abans, és molt personal tant en la durada com en l'aparició dels sentiments. El més important és estar disposades a donar espai a cada sentiment i emoció, quan apareix. Totes les emocions tenen un sentit i la seva expressió és necessària, donem-nos espais per sentir-les. Ens agradaria reflexionar una mica en aquest sentit: doncs, si ens hi quedem enganxades de manera reiterada, es podria dificultar el procés de dol.
Un dels sentiments que poden emergir és la culpa. Tot i que ningú és culpable dels esdeveniments, les limitacions actuals com no haver pogut acompanyar la persona presencialment i la forma tempestiva en la que tot pot passar sense el temps per assimilar els esdeveniments; ens pot portar a generar discursos interns sobre el que hauríem o podríem haver fet i no vam fer. Quan això ens passi, donem-nos espais per expressar-nos, per compartir el nostre malestar i també per ventilar una mica el cap i el cos.
Donem-nos espais per respirar i per adonar-nos també de tot el que sí hem fet. Rebaixem l'autoexigència perquè, sense cap mena de dubte, hem fet tot el millor que podíem. Una altra actitud que ens pot sorgir en aquests moments és la d'evitar i negar el que ha passat. De vegades no volem contactar amb allò que ens provoca dolor. Encara que sigui una reacció natural, evitar els sentiments de patiment, acaba fent-ho encara més dolorós, perquè a tot això li afegim l'esforç de voler obviar-los i això mateix pot crear més patiment encara. Sabem que la negació representa una de les fases del procés de dol. Es necessita temps per afrontar això que ens fa patir. Respectem-nos i respectem les persones que estan lidiant amb tot això i, sobretot, afavorim espais per poder-nos expressar i contactar amb les emocions.
Com afrontar el dol amb joves i infants
És important que tant joves com infants puguin estar al cas de com està la persona en qüestió. Anar explicant de forma simple però clara i sense tabús el que està passant, ajudarà a ubicar-se. Donarà la possibilitat de parlar amb aquesta persona durant aquesta etapa de malestar i estar més preparades pel que pugui passar. A més, serà més fàcil que entenguin els ànims de les persones amb les que comparteixen la llar.
En el moment de la pèrdua de l’ésser estimat, tan aviat com sigui possible i en un lloc tranquil i privat, serà preferible que les persones amb un vincle afectiu fort comuniquin l’esdeveniment als i les més joves utilitzant un to de veu assossegat i posant atenció a les necessitats d'afecte i contacte que puguin sorgir. Explicar la veritat del que ha passat, utilitzant la paraula mort sense eufemismes; donar l’oportunitat de parlar de la persona morta, ajudant a posar paraules a les seves emocions i sentiments; i permetre’ns plorar conjuntament i per separat, sense amagar-nos, mostrarà que totes som vulnerables, que hi ha lloc per compartir la seva tristesa.
Nosaltres estem aquí per acollir-los/les. Facilitem, en la mesura del possible i sempre que vulguin, la seva participació en els rituals de comiat. Aquest pot ser un espai molt valuós a nivell simbòlic i de connexió amb la comunitat més propera de familiars, amics i amigues: aquí és on podem trobar maneres creatives i guaridores per recordar-les, acomiadar-nos i sentir-nos connectades entre totes les persones implicades en aquesta pèrdua.
Què podem fer per transitar el dol de la millor manera, aquí i ara
En aquestes condicions de confinament, si per una banda és veritat que no tenim tota la estructura social, simbòlica i afectiva a la que estem acostumades; per l’altra tenim la possibilitat de trobar alternatives que ens permetin elaborar-ho i sentir-nos a prop de les persones estimades. Recapitulant una mica, què podem fer?
- Expressem els sentiments i les emocions que ens envolten durant aquest procés: Les emocions que poden aflorar, com hem dit abans, poden ser moltes. Ràbia, tristesa, impotència, abatiment, apatia… Respirem-les: en la mesura en la que sabrem acceptar-les, podrem transitar-les i fer un passet més en aquest procés. Escoltem-les: quan acompanyem altres persones o altres membres de la família, en particular petites i joves: ajudem a expressar com se senten. I recordem que la millor manera és a través de l’exemple. Compartim-les: Compartim com ens sentim cada vegada que necessitem expressar-ho. Això, a més, ajudarà a que les persones que estiguin a prop nostre ens puguin entendre. Reconèixer la nostra vulnerabilitat ens fa més fortes i més capaces d’empatitzar amb els/les altres. Així que endavant.
- Afavorim el contacte amb amics i amigues: per parlar, per refrescar el cap i el cor.
- Deixem a part el judici i l'exigència: A l’hora de viure i veure com els i les altres viuen la pèrdua d’una persona estimada, intentem no enjuiciar tant a nosaltres mateixos com a les persones al nostre voltant. Recordem que el procés del dol és únic per cada persona: escoltem el que ens passa i el que passa a les persones que estan travessant aquest moment, amb comprensió i obertura.
- Organitzem rituals i comiats individuals, compartits amb la família i si és possible, amb els amics i les amigues: Veuràs que, tot i que la presència física és important, podem establir connexions i sentir-nos recolzats/des i recolzar a les persones que ho necessitin a través de la veu, d’una mirada i d’un gest. Aquest és el moment d’utilitzar positivament les eines tecnològiques que tenim al nostre abast. Organitzem espais per compartir records de moments viscuts amb aquest persona, una cançó, unes paraules que ens facin sentir propers i que li donin l’espai que es mereix i que necessitem. Això ens donarà l’oportunitat de connectar amb emocions plaenteres com la tendresa, l’alegria i sentiments mixtos com la malenconia, rememorant les vivències compartides. Aquesta pot ser l’oportunitat per pensar conjuntament com ens agradaria celebrar la vida d’aquesta persona i donar espai a la creativitat de cadascú/na.
- Donem un espai físic a la persona que ha marxat: Podem fer una capsa, un petit altar, un album de fotos o el que sentim més adient. Això ens donarà l’espai de connexió i agraiment de les experiències viscudes, la possibilitat de contactar amb la persona a través de la paraula i dir-li el que ens sorgeixi i, poc a poc, acomiadar-nos. Aquest espai podrà ser individual i també compartit entre la família, on cada membre de casa, podrà anar-hi cada cop que ho necessiti.
- Demanem ajuda si ho sentim necessari: Com hem pogut veure, aprofundint sobre el procés del dol, durant aquest moment se’ns mouen moltes emocions. És important mantenir viu el contacte amb les persones estimades i expressar com ens sentim, sentint-nos acompanyades.
Però pot ser que, de vegades, tota aquesta vivència pugui fer-se molt feixuga i es necessiti un espai per parlar del que ens passa amb algú que ens pugui entendre i ens pugui assessorar i acompanyar en aquest procés. Si és així, fem-ho: hi ha professionals que ens poden acompanyar. Aquesta serà una oportunitat per entendre’ns millor i transitar aquesta situació.
A la ciutat de Barcelona s’han engegat i posat a la disposició de la ciutadania força recursos per acompanyar-te en el dol durant el confinament. I, com ja saps, des del SAIF-Servei per a Adolescents i Famílies, oferim suport emocional, tant a joves com a famílies. Només cal que envieu un whatsapp indicant nom, edat, districte i breu explicació del motiu de consulta, al nou telèfon d'atenció: 601 641 056.
