Les Corts acull l'acte de commemoració dels 100 anys de la vaga dels aprenents
Aquest 2025 fa 100 anys de la vaga dels aprenents de la mà de Francesc Pedra Argüelles.
El Districte de les Corts commemora els 100 anys de la vaga dels aprenents el pròxim dimarts 23 de desembre, a les 11.00 h, davant les Cristalleries Planell (c. Doctor Ibáñez, 38). L’acte comptarà amb una xerrada a càrrec de Daniel Venteo, historiador de la ciutat.
Qui era en Francesc Pedra?
En Francesc Pedra tan sols tenia 11 anys en aquell moment, però això no li va impedir d’iniciar un moviment de protesta contra les extremes condicions laborals sota la dictadura de Primo de Rivera. Resulta sorprenent que un noi d’aquella edat sacsegés de la manera que ho va fer el sistema fabril. L’estiu de 1925 va liderar la que va esdevenir la Vaga dels Aprenents a les Cristalleries Planell, situades al barri de les Corts de Barcelona. Pedra —fill d’un teixidor anarquista i orfe des de ben petit treballava en condicions extremes, amb forns de 800° i jornades de 12 hores. Aleshores, centenars d’infants (d’entre 9 i 14 anys) van aturar la producció per exigir l’abonament d’una hora extra. Es van negar a accedir al taller fins que no s’efectués el pagament sol·licitat. Malgrat la repressió i les detencions, una vintena de fàbriques s’hi van sumar i van aconseguir millores salarials i una seguretat mínima.
La curta edat dels impulsors no va suposar cap inconvenient pel seu èxit: no van necessitar sindicats adults (prohibits per la dictadura), i van aconseguir suport veïnal i ressò internacional. La Vaga dels Aprenents de les Corts no va ser un fet aïllat, sinó la resposta espontània i autònoma d’una generació d’infants proletaris radicalitzats per la misèria i per les idees llibertàries que sentien a casa. Els nens organitzaven reunions secretes als patis, formaven piquets cantant himnes obrers i propagaven la protesta a altres tallers.
La solidaritat veïnal va fer créixer el conflicte. La premsa clandestina (fins i tot l’estrangera) se’n va fer ressò, comparant-la amb la dels pit boys britànics o els petits ouvriers francesos. Aquell mateix 1925, ben lluny de Barcelona, a Santiago de Xile, nens treballadors protagonitzaven també una vaga a la Fábrica Nacional de Vidrios. L’explotació infantil era un fet d’abast internacional, però la resistència més valenta podia venir dels més petits, tal com demostrava Francesc Pedra a les Corts.
Francesc Pedra es va alçar com un militant republicà, exiliat, delegat de la CNT i resistent contra el franquisme. Avui, l’antic edifici és un equipament municipal i un carrer porta el seu nom. La seva prematura edat no el va privar mai de plasmar la seva lluita.