La primera mobilització de l'orgull LGTBI de tot l'Estat espanyol va reunir a Barcelona unes 5.000 persones el 26 de juny de 1977. La marxa va començar a les Drassanes i va anar pujant per la Rambla fins a la Font de Canaletes. Ara un faristol de memòria recorda aquest fet històric i ret un homenatge a totes les persones que van començar la lluita pels drets del col·lectiu.
Des del passat dissabte 29 de juny, un faristol de memòria recorda aquesta històrica manifestació a la Rambla. La descoberta es va fer en un acte que va presidir l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i que va comptar amb la participació de representants d’entitats LGTBI de la ciutat, del tinent d’alcaldia i regidor del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, i del comissionat de Promoció de la Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez.
Durant l’acte també es va fer el lliurament del reconeixement a la trajectòria professional atorgat pel Ministeri d’Igualtat a Nazario Luque, considerat el pare del còmic underground espanyol i un dels pioners en la representació artística de l’homosexualitat, el sexe i el gènere en format de vinyetes.
La manifestació històrica del 1977
“Nosaltres no tenim por, nosaltres som”! La consigna es va corejar amb força al llarg d’aquella manifestació històrica, que reivindicava els drets LGTBI i que ‘els grisos’ van acabar dissolent.
La manifestació havia estat convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), que en aquell moment era il·legal. Encapçalada pel col·lectiu trans, es van afegir a la comunitat homosexual membres del moviment feminista i veïnal, sindicats i diversos partits polítics.
“El meu cos és meu i faig amb ell el que em dona la gana”. “Amnistia sexual!” “No som perillosos!” Van ser altres lemes que es van poder llegir i sentir al llarg de la manifestació.
Ja arribant a la plaça de Catalunya, la policia va fer diverses càrregues i va disparar bales de goma. Almenys tres manifestants van resultar ferits greus i un quart, Oriol Martí, va ser colpejat, detingut i empresonat durant 56 dies a la Model.
L’endemà de la marxa, el FAGC va publicar un comunicat valorant molt positivament la mobilització i denunciant l’actuació de la força pública per reprimir una manifestació que, fins a l’aparició de la policia, havia tingut un caràcter pacífic.
Durant la Transició, l’entitat va obtenir gran suport d’organismes sindicals i partits polítics. Amb la seva lluita, va aconseguir, l’any 1979, l’exclusió dels gais de la Llei de perillositat i rehabilitació social i la legalització de les organitzacions homosexuals l’any 1980.