Des del Centre LGTBI de Barcelona, et proposem un seguit de llibres per aprofundir sobre el folklore amb mirada queer, aprofitant el cicle de programació “Pipazos y jaranas”, que s’estén fins el 30 de gener.
Recorda que pots consultar o agafar en préstec aquests llibres al Centre de Documentació Armand de Fluvià (CDAF) del Casal Lambda, ubicat al pis superior del Centre LGTBI.
Horaris d’obertura del CDAF:
Dilluns: de 17 a 20 h
Dimarts: de 17 a 20 h
Dimecres: de 10 a 13 h
Dijous: de 17 a 20 h
Divendres: de 17 a 20 h
Aquí pots consultar alguns dels títols que recomanem:
“Flores para Lola. Una mirada queer y feminista sobre La Faraona”, de Carlos Barea (ed.) (Dos Bigotes, 2023).
Parlar de Lola Flores és parlar d’una de les artistes més importants de la història del nostre país. Entre les seves gestes com a personatge públic, es troba la d’haver viscut una vida absolutament lliure. I no només va buscar la seva llibertat, sinó també la de la resta: va ser una gran defensora del col·lectiu LGTBIQA+ en un moment en el qual no era gens fàcil ser-ho, i va esdevenir estandart (in)voluntari dels feminismes quan aquest moviment era només la llavor del que ara és.
Cent anys després del seu naixement, aquesta obra es disposa a fer una relectura de la seva figura des d’una perspectiva dissident. Gràcies als textos de Carlos Barea, Lidia García, Noelia Cortés, Nerea Pérez de las Heras, Daniel María, Carlos Carvento, Fernando López, Pepa Blanes i Àlex Ander, intentarem desxifrar un dels majors misteris de la cultura popular espanyola: el d’aquella jove de Jerez que va arribar a Madrid decidida a menjar-se el món i que, tot i que ni cantava ni ballava, va aconseguir que el seu nom quedés gravat a foc en l’imaginari col·lectiu d’un poble que, per més temps que passi, es nega a oblidar-la.
“Color Julay. Copla, pluma y cancioneros”, d’Anto Rodríguez (Egales, 2025).
Els cançoners, tonadillers o estilistes de la copla són figures imprescindibles per entendre la història de la cultura LGTBIAQ+ a Espanya. Des de Miguel de Molina i Antonio Amaya fins a El Titi, Luis Lucena o Pedrito Rico, aquests artistes van lluir les seves plomes pels escenaris de mig món. Amb el seu art van obrir escletxes en les realitats més restrictives.
“Color Julay” neix del podcast homònim que l’artista-investigador Anto Rodríguez realitza des de 2022, i amplia una part concreta de la memòria recollida a “¡Eres tan travesti! Breve historia del transformismo en España”. Amb una barreja de recerca i fantasia, Color Julay recupera aquelles veus que van alegrar les vides dels espectadors i, amb la seva manera de ser, van desafiar l’Espanya de blanc i negre i del NO-DO.
“Rebeldes del deseo”, de Carlos Barea (Plaza & Janés, 2025).
Sabies que Tórtola Valencia, una de les ballarines més famoses del primer terç del segle XX, va haver d’adoptar la seva xicota per a que pogués heretar, i ara totes dues estan soterrades com a mare i filla en un cementiri de Barcelona? O que Luis Cernuda, un dels grans de la generació del 27, va escriure “Poemas para un cuerpo” inspirat per un culturista mexicà de qui es va enamorar? I segur que tampoc no sabies que Francis Bacon, un dels pintors britànics més importants del segle XX, va morir a Madrid perquè va venir a Espanya a trobar-se amb un amant, o que Carmen Conde, primera dona que va ingressar a la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola, va compartir gran part de la seva vida amb una altra dona.
Aquesta és només una petita mostra dels noms que podràs trobar a les pàgines d’aquest assaig divulgatiu que, amb un estil àgil i directe, pretén donar el seu lloc a uns artistes que van haver d’amargar-se degut a la seva dissidència sexual o bé arriscar-se a patir les conseqüències de viure-la en llibertat. I és que biografies com les de Gil de Biedma, Miguel de Molina o Mari Trini, entre altres, ens serviràn per reconstruir part de la memòria cultural dissident del segle XX, a banda de per demostrar que els rebels del desig, aquells que van haver d’enfrontar les normes socials establertes, han estat sempre aquí.
Aquest llibre es presentarà el pròxim 30 de gener, a les 18 h, al Centre LGTBI de Barcelona, amb presència de l’autor i de l’autor i director teatral Josep Maria Miró.
“Devocionario queer. Santoral de la diferencia”, de Carlos J. Valdivia Biedma (Egales, 2018).
Aquest llibre és una celebració de totes aquestes icones queer espanyoles que, en opinió de l’autor, mereixen ser santificades. És un llibre de primeres experiències, de persones pioneres que es van alçar contra la normativitat i van cridar que el més comú és ser diferent. Persones que avui classificaríem dins d’etiquetes com gay, lesbiana, bisexual o trans, però que s’han recollit sota l’etiqueta de queer, més reivindicativa i posidentitaria segons l’autor.
El llibre conté 33 retrats i biografies de persones LGTBQ des de Lorca fins a Almodòvar passant per La Veneno i activistes com Pedro Zerolo, Empar Pineda, Fefa Vila, Paco Vidarte o Armand de Fluvià.
“Sicalípticas. El gran libro del cuplé y la sicalipsis”, de Gloria G. Durán (La Felguera, 2021).
Deeses del plaer, elèctriques, dadalitzades, epilèptiques i futuristes a Espanya. Quan el segle XX va arrencar a Espanya, calia inventar un món, i amb ell va tocar també inventar termes acords amb els canvis socials, com la sicalipsis: eixe exèrcit de dames galants, les sicalíptiques, deeses del plaer i reines de temples de varietés, teatres, teatrets, tuguris, salons i music halls.
“Entre lo joto y lo macho”, d’Humberto Guerra i Rafael M. Mérida Jiménez (Egales, 2019).
Al Mèxic, l’homoerotisme no es pot considerar una realitat marginal invisibilitzada, ja que ha contribuit de manera determinant a la construcció de l’Estat i de la societat, tot proporcionant un paràmetre comparatiu molt útil pel patriarcat i el masclisme nacionals que es van consolidar a inicis del segle XX. Per això, en el present volum, es valoren les condicions assignades a les diferents expressions sexediverses (de tipus social, de comunitat sexual o de destí personal) i es valoren les causes de l’homofòbia, la misogínia, el racisme i el classisme.
“Historia queer del flamenco. Desvíos, transiciones y retornos en el baile flamenco (1808-2018)”, de Fernando López Rodríguez (Egales, 2020).
Aquest llibre pretén buscar, analitzar i reivindicar figures i espais “marginals” del flamenc que no apareixien en els manuals habituals sobre aquesta art. Aquestes absències donaven, des del punt de vista de l’autor, una imatge distorsionada sobre qui, on i quan s’ha fet “flamenc” -i per què- al llarg de la seva història recent. Aquest grup de gent “rara” inclou feministes, travestis, gallimarsots i efeminats, però també gitanos, persones amb diversitat funcional i intel·lectual, guiris i artistes incomprensibles, entestats a fer les coses “d’una altra manera” sense renunciar per això a la categoria de flamenc.
“Libérate. La cultura LGTBQ que abrió camino en España”, de Valeria Vegas (Dos Bigotes, 2020).
“Libérate” és un merescut homenatge a aquells artistes, pel·lícules, cançons i sales d’espectacles que van retornar el color i la lluentor –dels lluentons, per suposat- a un país que portava massa temps vivint en blanc i negre. Un homenatge a aquella cultura LGTBQ que, fins i tot a l’Espanya més grisa, va aconseguir obrir-se pas superant les adversitats, esquivant la censura i derrotant la desconfiança d’una societat que encara estava lluny de ser tolerant.