El Centre LGTBI de Barcelona presenta “Pipazos y jaranas. Folklore queer i cultures desviades”, un cicle de programació que proposa revisitar el folklore i la cultura popular de diferents contextos i tradicions des d’una mirada queer.
La programació d’activitats s’estendrà entre els mesos de novembre de 2025 i gener de 2026, amb la intenció d’oferir un cicle lúdic i esperpèntic, que recuperi l’esperit comunitari de la festa popular per trobar-nos i celebrar-nos, sense perdre mai de vista la memòria, la crítica i la reflexió.
Aquest cicle de programació parteix d’un primer interrogant: quin és el folklore propi de la ciutat de Barcelona? Expressions culturals com dimonis, correfocs, capgrossos o sardanes? Com el cuplè, el flamenc o la rumba? Quin rol tenen les comunitats migrades que des de fa anys i dècades formen part del teixit cultural de la ciutat?
Des d’aquest punt, es plantegen encara més preguntes que respostes. Qui decideix què és folklore? Des d’on ho decideix? És la idea del folklore un concepte racista, colonial o classista o es tracta d’ un terme a reapropiar? S’entén el folklore dins del que anomenem “alta cultura” o hi queda exclòs?
Podem dir que el folklore és intrínsecament queer? Es pot queeritzar el folklore?
Al llarg d’aquests tres mesos, intentarem reflexionar sobre aquestes qüestions a partir de diferents acivitats.
Descarrega aquí el programa complet
Teoria i pràctiques, barri i celebració
“Pipazos y jaranas” planteja diferents taules rodones que aborden el folklore propi de diferents comunitats, des del que es considera cultura d’arrel catalana, fins a la cultura popular i desviada d’una “Espanya rareta”, passant pel carnaval i les expressions culturals pròpies de les comunitats andines en la diàspora, o per les apropiacions i opressions patides pel poble gitano andalús i les seves manifestacions artístiques.
Per acompanyar aquestes reflexions, també es presentarà el llibre “Rebeldes del deseo”, que recull biografies d’artistes que van haver d’amagar la seva dissidència sexual o arriscar-se a patir les conseqüències de viure-la en llibertat.
També proposarem altres títols que es podran consultar i agafar en préstec del fons del Centre de Documentació Armand de Fluvià del Casal Lambda, que es troba a les instal·lacions del Centre LGTBI.
I de la reflexió més teòrica, passarem a la pràctica amb diferents expressions culturals folklòriques per fer barri i comunitat.
Durant aquests tres mesos, acollirem l‘exposició “Dansar la fuga”, que recupera diferents expressions culturals dissidents des dels Andes. La festa, el carnestoltes, els ritus i la dansa apareixen com actes d’insurgència, on allò queer i allò andí no són oposats, sinó que parteixen d’una mateixa herència de lluita i resistència.
Proposem, per exemple, un laboratori per investigar sobre travestis, copla, varietés i cultura popular, per reconstruir memòries dissidents a partir de records, fotografies i relats orals.
Un altre taller ens convida a donar-li un gir a les cançons i tonades de la música popular, com ara les corrandes o els garrotins, per reconstruir un cançoner queer al qual donarà vida un cor efímer, que durarà només un dia.
Aprofitarem també aquest cicle per reivindicar la memòria de les perifèries, i oferim una ruta guiada per la història de les dissidències afectives, sexuals i de gènere a Nou Barris.
I per tancar amb brillantor, el Centre LGTBI aportarà una nota queer a la Festa Major de Sant Antoni, al gener, per fer comunitat i estar presents en la celebració del barri que acull l’equipament des de 2019.
Color, ironia i reivindicació
El títol del cicle és una picada d’ullet al paper de les folklòriques en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, fent referència a una frasse, atribuïda a Lola Flores, que ha passat a formar part de la cultura popular: “¿Quién no se ha dado alguna vez un pipazo con una amiga?”.
El terme “jarana”, per la seva banda, evoca l’ambient de la festa de carrer, de la gresca, de la disbauxa i de la trobada al voltant de la música, la dansa i altres expressions de cultura popular.
El disseny i les il·lustracions del cicle han estat obra de Quino Coloma da Silva, que ha volgut recrear un carnestoltes divers i acolorit, amb la diversitat d’expressions que formen part del que podem anomenar folklore queer.
