Arriba el quart episodi dels "Diàlegs intergeneracionals", sobre diferències en els contextos i recorreguts de les lluites LGTBI

25/01/2022 - 12:10

El Centre LGTBI de Barcelona, en col·laboració amb el col·lectiu audiovisual Las Pibas REC, estrena avui el quart episodi de la sèrie "Diàlegs intergeneracionals", que evidencia les diferències en els contextos i recorreguts de les lluites LGTBI.

El Centre LGTBI de Barcelona, en col·laboració amb el col·lectiu audiovisual Las Pibas REC, estrena avui el quart episodi de la sèrie “Diàlegs intergeneracionals”, que evidencia les diferències en els contextos i recorreguts de les lluites LGTBI, posant cara a cara a activistes de diverses generacions.

En aquest episodi, les persones participants observen l’evolució dels discursos del moviment LGTBI, des d’una línia més homogènia en el passat, que destacava molt més la veu de l’home gai, fins a un punt  més recent on s’inclouen també altres perspectives, com la de les persones trans, segons reflexionen el president de l’entitat Gais positius, Joaquim Roqueta, i la comunicadora cultural i activista trans Dana Domènech.

També s’aturen sobre el valor que es lliura al fet de conquerir lleis per protegir els drets de les persones LGTBI. L’activista trans Zoe_grks, en conversa amb l’activista pels drets de travestis i crossdressers Sofia Bengoetxea, opina que les lleis no han de ser l’objectiu últim per al moviment LGTBI.

El nostre objectiu final és que no hi hagi transfòbia, no que hi hagi lleis que ens permetin anar tirant per un món ple de transfòbia”, explica Zoe, i menciona les condicions de precarietat, la baixa esperança de vida i les taxes d’atur de més del 80% que afecten les persones trans.

L’activista lesbofeminista Bàrbara Ramajo, per la seva banda, creu que hi ha lleis, com la del matrimoni igualitari, que han contribuït a canviar la societat i contaminar l’ “hetero-sistema” en comptes de deixar-se assimilar per ell.

La menció al matrimoni igualitari obre un debat entre Alfred_marven, activista de l’organització Futch club, que es pregunta si en aquest matrimoni hi ha un risc d’ “heteronormativització” i l’activista Jordi Petit, que pensa en canvi que el col·lectiu LGTBI ha aconseguit donar-li la volta al concepte de matrimoni com a forma de control d’un home sobre una dona.

Per la seva banda, Anna Sardà, antropòloga i membre del grup musical Roba Estesa, reconeix que viu amb una contradicció ja que, d’una banda, està a favor que es lluiti pel dret al matrimoni igualitari, però de l’altra pensa que el moviment LGTBI hauria de lluitar per dinamitar la idea de família i el sistema monògam.

Aquesta qüestió obre també el debat sobre si el sistema capitalista i patriarcal està absorbint els discursos de les persones LGTBI, que al llarg de la seva història han estat dissidents i crítiques respecte d’aquest sistema.

En aquest sentit, la drag queen i performer La Hipogrifa alerta que “quan el sistema veu alguna cosa que sigui altament utilitzable com a benefici empresarials, tot li va bé”. L’activista feminista i membre de Ca la dona Dolo Pulido està d’acord amb ella i creu que “el sistema té uns garfis molt poderosos, i a tot allò que el pugui posar en perill, li voldrà posar un paper de cel·lofana perquè pugui ser assimilat”.

El més important, segons Pulido, és “no perdre la capacitat crítica d’anar a l’arrel del problema, que és la imposició d’una norma heterosexual”.

Per la seva banda, Zoe_grks expressa que té esperança en que les persones LGTBI segueixen resisitint en paral·lel a un sistema que vol convertir-les “en una còpia del seu model exemple”, i li agradaria que es continuaren a visibilitzar com a persones “no normatives”.

La sèrie “Diàlegs intergeneracionals” és un documental en càpsules de vídeo que vol servir com a eina per reflexionar sobre la memòria històrica LGTBI i mirar cap als reptes de futur.

El projecte s’emmarca dins del cicle de programació “Memòria. Absències i presències” del Centre LGTBI de Barcelona, i proposa un recorregut sobre les trajectòries dels activismes LGTBI, tant a nivell històric com en l’actualitat, amb converses entre dues persones d’edats i generacions diferents per intercanviar punts de vista, contextos i lluites.

Totes les càpsules han estat gravades, editades i postproduïdes pel col·lectiu Las Pibas REC, productora audiovisual de dones, lesbianes, trans, travestis i persones no binàries basada a Barcelona.

L’última càpsula de la sèrie s’estrenarà el dimarts 1 de febrer, i estarà dedicada a analitzar els reptes per al futur de les lluites LGTBI.